Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

El nombre de ‘foodtech’ a Catalunya es duplica en dos anys per l’impuls de la tecnologia i el canvi en el consumidor

ACN Barcelona.-Batuts elaborats amb insectes, decoracions per a pastissos fetes amb impressió 3D o embalatges comestibles. Les empreses d’alimentació dedicades a utilitzar la tecnologia per millorar l’eficiència i la sostenibilitat […]

Avatar
Agències 13/06/2021

ACN Barcelona.-Batuts elaborats amb insectes, decoracions per a pastissos fetes amb impressió 3D o embalatges comestibles. Les empreses d’alimentació dedicades a utilitzar la tecnologia per millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sector, conegudes com a ‘foodtech’, s’han disparat en els darrers dos anys. “Gairebé hem duplicat el nombre d’aquestes companyies a Catalunya, passant de 55 a 99”, explica el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero, en declaracions a l’ACN. L’impuls de la tecnologia i el canvi en el consumidor són algunes de les causes d’aquest creixement. De cara al futur, les principals tendències són l’ús de la proteïna alternativa, les dietes personalitzades, la traçabilitat dels aliments o l’automatització de la restauració.

“En general, la indústria està en un procés de transformació molt important”, assegura el conseller delegat de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), dependent de la conselleria d’Empresa i Treball. L’alimentació, el principal sector industrial de Catalunya, tampoc és aliè a aquests canvis tecnològics i, en els darrers anys, ha experimentat un “boom” d’empreses de nova creació orientades a millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sector. Entre aquestes, hi ha companyies dedicades a millorar l’eficiència de les tècniques agrícoles; empreses vinculades al servei d’entrega a domicili, i ‘start ups’ especialitzades en la seguretat i traçabilitat dels aliments, la generació de nous productes com la proteïna vegetal o la millora del malbaratament i els rebutjos en el sector alimentari. Un dels factors que explica aquest creixement és l’impuls de la tecnologia i el seu paper de “generadora d’oportunitats”. A aquest element s’hi suma un canvi en el comportament del consumidor i la seva aposta per una alimentació més saludable i equilibrada amb menys impacte en el medi ambient. “Cada vegada el consumidor està més apoderat. Tenim més informació i més a prop gràcies a les xarxes socials i veiem quin és l’impacte d’allò que mengem”, explica el cofundador d’Heura, Bernat Añaños. L’empresa va néixer l’abril de 2017 a Barcelona i utilitza la proteïna vegetal com a alternativa sostenible als productes carnis. La companyia va tancar 2020 amb una facturació de 8 milions d’euros i preveu incrementar els ingressos fins a un 300% aquest any. A principis de juny, Heura va recaptar els 4 milions d’euros fixats en la seva campanya ‘d’equity crowdfunding’ impulsada a través de la plataforma Crowdcube. Més de 3.000 inversors hi van participar, el 49% joves d’entre 18 i 30 anys i el 41% dones. L’aposta per la proteïna vegetal i alternativa és “una de les primeres tendències de creixement” en el sector ‘foodtech’. Un altre d’aquests exemples, més estès a escala global, és l’ús de la proteïna provinent d’algues o insectes. Becrit va néixer a finals de 2019 i el març de 2020 va llançar al mercat el seu primer producte, un batut de proteïna elaborat amb farina d’insectes. “El nostre insecte té un alt grau de proteïna, d’entre 60 i 70 grams per cada 100 grans, és alt en Omega 3 i Omega 6, té un alt contingut en vitamina B12 i té tots els micronutrients que el nostre cos necessita, com el zinc, el magnesi, el calci o el ferro”, explica el conseller delegat i cofundador de l’empresa, Sergi Playà. Ara, la companyia està treballant per fer la “transició” cap al gran consum i preveu treure el seu primer producte substitutiu carni a finals d’any. “Volem que qualsevol persona sigui part d’aquest moviment”, manifesta Playà. Una altra de les tendències de creixement del sector ‘foodtech’ són les dietes personalitzades, la traçabilitat dels aliments i l’automatització dels supermercats i la restauració. A aquests elements s’hi suma també la importància de la demografia i el canvi climàtic. El sector preveu un increment del 70% de la demanda d’aliments per al 2050 i alerta que un 50% de la producció d’aquests a escala mundial està en risc pel canvi climàtic. Així, en els pròxims anys confluiran un creixement “molt gran” de la demanda amb el “risc” de la pèrdua de l’oferta i el malbaratament de la producció. “Cal un canvi molt substancial en la manera de produir en el sector alimentari”, reclama Romero. Una de les empreses que preveu fer front a aquest problema és Natural Machines. L’empresa va sortir al mercat a finals de 2018 i aposta per la impressió 3D com a mètode per evitar el malbaratament d’aliments i reduir el consum d’aigua i energia. Entre les seves aplicacions, la companyia disposa d’una tecnologia de cocció per làser que permet cuinar sense aigua ni oli i amb 10 vegades menys energia que un forn. Natural Machines també preveu donar resposta a l’envelliment de la població i a la falta de productes alimentaris dirigits a aquest col·lectiu. De moment, els sectors amb més demanda de productes d’impressió 3D són els àmbits d’assistència i benestar, relacionats amb la nutrició personalitzada, i l’aspecte lúdic, com la decoració de pastissos. Actualment l’empresa treballa amb companyies com Nestlé i PepsiCo i està present als Estats Units, Xina o el Japó, amb oficines a Barcelona, Nova York i Pequin. Per al 2021, Natural Machines preveu multiplicar per deu la seva facturació i créixer a escala internacional. La companyia calcula passar dels 15 treballadors actuals als 50 empleats en un parell d’anys i està treballant per iniciar una ronda de finançament de cinc milions d’euros al juliol. L’impacte de la pandèmiaTot i el creixement d’aquest sector, les ‘foodtech’ tampoc han estat alienes a l’impacte de la pandèmia. “Hi ha hagut subsectors amb comportament diferents”, explica el conseller delegat d’ACCIÓ. Les empreses dirigides al canal d’hostaleria i restauració s’han vist “totalment perjudicades”, mentre que les companyies dedicades a la distribució de productes al consumidor final han incrementat “amb la mateixa proporció”. En el cas de Natural Machines, l’empresa ha detectat un increment dels clients que volen un producte amb “un retorn de la inversió molt ràpid” arran de la crisi sanitària. Així mateix, hi ha un augment de la demanda de productes per atraure trànsit a les botigues i generar ingressos. La consolidació de Barcelona com a ‘hub’ de l’alimentacióDe cara als pròxims anys, ACCIÓ preveu un creixement “exponencial” del sector ‘foodtech’. “Venim d’una indústria que innovava, però la rapidesa en què se succeeixen els canvis de preferències dels consumidors genera un espai a cobrir”, coincideix el conseller delegat de GastroVentures. El ‘hub’ d’innovació gastronòmic dedicat a impulsar i accelerar empreses del sector preveu la creació d’un “ecosistema de ‘start ups’ disruptives” en l’àmbit del ‘foodtech’. En aquest context, el cofundador d’Heura reclama col·laboració publico – privada per convertir Barcelona en un “‘hub’ de l’alimentació del futur”. “L’administració ha de tenir un paper d’ajuntar esforços entre les empreses, institucions i tots els recursos que vindran dels fons europeus i posar-los al centre. Si tot això passa, tenim tots els ingredients per liderar a escala mundial”, assegura Añaños. El cofundador d’Heura alerta que països com el Canadà o Singapur estan “fent les passes correctes” per esdevenir els ‘hubs’ de la gastronomia del futur i reclama inversió en el sector primari. Així mateix, proposa iniciatives per fomentar el consum d’aliments sostenibles, a través d’un increment dels impostos per als productes amb un impacte “molt negatiu” i la rebaixa de les taxes per acostar i fer “més democràtics” els productes amb un “impacte positiu”. “Tenim un ecosistema molt ric que permet transformar el sector alimentari aprofitant les tecnologies de forma consolidada i molt sòlida”, sosté el conseller delegat d’ACCIÓ. Romero subratlla el compromís del Govern amb l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia i assegura que l’ecosistema desenvolupat a Catalunya en aquest àmbit permetrà atraure inversió estrangera al sector.