ACN L’Hospitalet de Llobregat – L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) posa de relleu la necessitat de protegir les dades en l’àmbit de la salut- i se conscients de l’ús que se’n fa. En el marc del programa ‘Digital Health’ del 4YFN, ha analitzat la privacitat en l’ús de l’Espai Europeu de Dades de Salut, que ha de permetre un accés universal a la pròpia informació. Això, no obstant, genera uns reptes per evitar la comercialització d’aquestes dades, però també garantir, per exemple, que es pugui traslladar un expedient mèdic d’un país a un altre dintre de la UE. La cita ha comptat amb una conferència de Marit Hansen, comissionada de protecció de dades del land alemany de Schleswig-Holstein, i la presentació de la directora de l’autoritat, Meritxell Borràs.
L’APDCAT ha aprofitat la seva presència al MWC per fer pedagogia sobre la importància de protegir les dades en tots els àmbits, també en el de la salut. Per aquest motiu hi ha participat en el marc del programa Digital Health del 4YFN, a través de la conferència ‘Reptes en privacitat en l’ús de l’Espai Europeu de Dades de Salut’.
“La nostra presència pot aportar donar a conèixer a l’àmbit tecnològic que tot allò que es dugui a terme amb dades personals ha de respectar la seva protecció, i plantejar que en el disseny de productes en tingui en compte des de l’inici”, ha destacat Borràs. En aquest sentit, s’ha volgut fer èmfasi en les dades que tenen a veure amb la salut de les persones, informació sensible i que cal treballar amb cura.
“En breu hi haurà un Espai Europeu de Dades de Salut, i ens ha semblat interessant que una persona que hi treballa de forma tan important com Marit Hansen hi pogués aportar el seu punt de vista”, ha afegit Borràs.
<strong>La salut i les dades</strong>
Hansen ha destacat la importància de tenir les dades personals sobre salut protegides, però també que s’hi pugui accedir no només des del propi Estat, sinó arreu de la Unió Europea. “Avui, els ciutadans comparteixen informació a través deus seus telèfons mòbils o les aplicacions que segueixen la salut, però no hi ha un espai europeu que protegeixi aquestes dades”, ha destacat.
És per això que es treballa per a crear un marc que blindi aquesta informació, però que permeti, a l’hora, facilitar la seva consulta de manera regulada. “Si jo viatjo d’Alemanya a Espanya, el metge d’aquí no pot accedir al meu perfil sanitari”, ha destacat com exemple.
No obstant, ha desatacat la necessitat que tercers no tinguin accés a aquestes dades de manera lliure, donat que això implicaria riscos evidents, com ara que es vulguin vendre productes vinculats a la salut a costos elevats perquè prèviament ja s’ha pogut accedir als perfils personals. També considera que en l’àmbit de la recerca s’hi hauria d’afegir una regulació, que permetria donar un sentit més ampli a l’aportació de dades.
Un exemple és la participació en projectes de recerca, on una persona hi aporta les dades personals. “Ajudaria poder tenir un retorn d’aquestes dades, comportaria una motivació extra”, ha apuntat Hansen.
Borràs ha posat com exemple el cas de l’empresa Worldcoin, que fa uns dies comprava les dades dels iris a canvi de criptomonedes. “Les dades biomètriques pertanyen a cadascú de nosaltres, ens identifiquen de manera unívoca, i és important saber que no tens cap element per canviar-les”, ha destacat. És per això que ha posat de relleu que cal saber de quina manera es tractaran totes les dades que ens identifiquen, i sobretot si no se cediran a tercers per evitar suplantacions d’identitat.
