ACN Barcelona.-El músic mallorquí Miquel Serra debuta en el relat literari amb ‘Pendents que arribin els conqueridors’ (Empúries), una obra que li treu pes a la transcendència humana. “La nostra possibilitat de petjada i influència és ridícula i absolutament insignificant”, ha dit l’autor, que contrasta aquesta aspiració amb una cosa “tan inevitable” com la mort. Al recull de contes enfronta els petits anhels de tothom, de “resaltar i de fomentar el talent”, amb les coses que estan per sobre dels ésser humans i que aquests no controlen, “sobretot la mort”. El músic juga amb la “faceta ridícula” que pot tenir tot individu quan s’enfronta amb una cosa “tan grossa, irreversible i decisiva com la mort”.
“La mort és bastant present en el llibre, sense voler ser un llibre tràgic ni dramàtic, sinó que jo volia fer una cosa bastant despreocupada”, ha defensat. Amb una tècnica molt estructurada prèviament per tal que tots els elements funcionin, Serra ha remarcat que escriure narrativa li “dona més marge” que fer-ho amb les lletres de cançons, ja que aquestes sempre són “més encotillades” pel que fa a la durada de temps i les estructures.Un tastador de formatges i un mort al seu funeralEls relats acosten el lector a l’imprevisible univers creatiu del músic, amb passatges com l’ascens i caiguda del millor tastador de formatges del món, un fanàtic dels superherois a la Polònia comunista, un mort que és espectador de la seva vetlla, un dilema amorós de difícil solució o una reveladora sessió de teràpia. Aquests contes es van alternant amb altres contes que transporten el lector a la infància illenca de l’autor amb una gran força evocadora i emotiva.Amb més relats ja enllestits, Serra ha defensat que la seva primera tendència en el món artístic sempre serà la música, i que en aquest cas ha ajuntat la narrativa amb la seva “necessitat de fer lletres”. “Són dues maneres d’explicar coses que t’interessen o que tens ganes d’explicar i que són paral·leles perquè tenen petits lligams entre elles”, ha dit. Per a ell, allò que el mou a fer música és “el mateix” que el du a fer un relat o explicar qualsevol episodi en un format narratiu.Autoficció i històries gratuïtesPel que fa a les temàtiques del recull, ha detallat que hi ha dues visions, una primera més “autobiogràfica i d’autoficció” on rememora fets del seu passat, però amb una interpretació des de l’actualitat, com la infància, l’adolescència, així com de les seves experiències en els concerts. La segona línia temàtica és “més gratuïta” i respon al pur plaer d’explicar històries amb un desenllaç sorprenent. “M’agrada jugar amb les extensions dels relats”, ha dit.Relats i microrelatsA l’hora de construir les històries, el músic ha jugat amb les extensions dels textos perquè ha trobat idees “xules”, però que no donen per a un desenvolupament, de manera que ha convertit aquestes espurnes en microrelats que exposen la idea “amb la mínima narrativa possible”. D’altra banda, també proposa relats en formats conversa.Totes les idees dels seus contes vénen d’estímuls que li queden guardats a alguna banda del cervell i que li plantegen el repte de com explicar-los. Segons l’editor, Jordi Rourera, també hi ha relats internacionals que parteixen de fets insòlits, no impossible ni surrealistes, sinó improbables. “Els fa créixer fins a l’extrem”, ha advertit.Els personatges que habiten aquestes històries són “persones normals”, i els esdeveniments que hi recull són fets “molt normals” que “podrien passar a tothom”. Pel que fa a l’ús de la llengua, Serra ha defensat un estil fluid i natural, a l’estil Josep Pla, que es comuniqui “de tu a tu” amb el lector, a banda de defensar un ús dialectal “al màxim”.Pel que fa al seu vessant musical, ha avançat que publicarà en un mes disc amb cançons exclusivament del seu germà Joan Serra (1973-2002), que era “un gran creador de cançons” i va deixar temes que ha anat rescatant. L’àlbum, es titularà ‘Cançons de Joan Serra’, inclou els millors temes regravats. A banda, entre el maig i el juny començarà a gravar un disc nou.
