Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

El Museu del Cinema posa el focus en l’espectador, n’analitza l’evolució i reivindica el seu rol en el món postpandèmia

ACN Girona.-El Museu del Cinema de Girona posa el focus en l’espectador, n’analitza l’evolució i reivindica el seu rol en el món postpandèmia. La nova exposició temporal, que es podrà […]

Avatar
Agències 22/06/2021

ACN Girona.-El Museu del Cinema de Girona posa el focus en l’espectador, n’analitza l’evolució i reivindica el seu rol en el món postpandèmia. La nova exposició temporal, que es podrà veure fins a l’abril del 2022, li dona protagonisme i n’analitza el seu llegat en la història del setè art. Hi té preeminència la sala de cinema, però també els nous models de consum amb pantalles individuals. Cinc àmbits, quatre audiovisuals, 53 imatges fixes i dues vitrines amb objectes originals guien el visitant en aquest particular recorregut on l’espectador, de fet, també es converteix en espectacle. L’exposició es planteja què passarà a partir d’ara, però sobretot, vol ser un clam per reivindicar el retorn de públic a les sales després de la crisi de la covid-19.

Una vitrina amb desenes d’entrades de cinema d’entre els anys 1960 i 1980 rep el visitant. I ja anticipa què es trobarà un cop s’endinsi dins la sala d’exposicions temporals. El Museu del Cinema, aquest cop, gira la càmera per donar protagonisme a l’espectador, figura clau –i també, raó de ser- de la història del setè art. L’exposició analitza l’evolució que ha tingut el públic a les sales de cinema. Però també quin paper ha jugat l’espectador davant els nous models de consum. S’hi ensenya, per exemple, com el primer cinema va marcar-ne rituals i codis de conducta (amb anuncis sobre quin ha de ser el seu comportament a la sala) o com, fins als darrers anys del segle XX, el cinema es revestia d’una dimensió col·lectiva (perquè es gaudia en companyia).I aquí, l’exposició també repassa de quina manera el setè art –a diferència del gravat o la pintura- ha mostrat el públic. “Passem d’aquella imatge grotesca a aquella altra que ensenya com l’espectador té la possibilitat de tenir una revelació dins la sala, una fascinació”, concreta un dels comissaris de la mostra, Andrés Hispano. I això també dona lloc a una altra de les reflexions de l’exposició: l’anàlisi de l’espectador com a massa, però també com a subjecte crític. “La idea que l’espectador és només un full en blanc que la pantalla omple, sense cap capacitat crítica, no és del tot certa; ens rebel·lem contra la idea que el públic tan sols és influenciable i manipulable”, concreta Hispano. “És precisament aquesta vibració, aquesta pulsió entre tenir un esperit crític i deixar-se portar, allò que caracteritza l’espectador”, afegeix.De les barraques de fira al sofà de casaA través d’audiovisuals i fotografies, la mostra també repassa de quina manera ha canviat el consum de pel·lícules. Des de barraques de fira, fins a projeccions a teatres, passant pel Cinemascope, les sales múltiplex i fins a arribar al visionat domèstic (tant a través d’VHS, DVD o les pantalles digitals).”Reflexionem sobre allò que ha estat el cinema, però també expliquem on som ara i ens fem certes preguntes de cara al futur”, concreta el comissari. “Com viurem el cinema? Quin serà el llegat a la nostra memòria quan aquest consum no vagi lligat a l’experiència de la sala, d’allò que és compartit? De quina manera el cinema configurarà la memòria del segle XXI?”, es planteja Hispano. Reivindicar la salaEl director del Museu del Cinema, Jordi Pons, explica que l’exposició temporal inicialment s’havia concebut per inaugurar-se l’any passat. La pandèmia, però, va obligar a posposar-la. I precisament, Pons subratlla que, arran d’això, la mostra també vol servir per reivindicar el retorn del públic a les sales després de la covid-19.”Aquesta exposició ara té més sentit que mai; perquè precisament vol reivindicar l’espectador de cinema a la sala de cinema”, concreta Pous. “Avui les sales viuen la crisi més greu des dels germans Lumière, i no sabem si el públic hi tornarà; per tant, aquesta mostra vol reclamar-ne el seu retorn, perquè és allà, en la foscor i en comunitat, on es gaudeixen les pel·lícules”, conclou.L’exposició temporal es complementa també amb objectes del Museu del Cinema relacionats amb l’espectador (principalment, procedents de donacions particulars). S’hi mostren plaques de vidre amb contingut informatiu i publicitari, programes de mà, dos carnets d’entrada al Modern de personal de la fàbrica Grober o diferents publicacions a partir dels anys 30.’L’espectador com a espectacle’, produïda pel Museu del Cinema, ha estat comissariada per Ingrid Guardiola, Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. S’inaugura aquest dimarts, l’entrada és gratuïta i es podrà veure a la sala temporal del Museu del Cinema fins el 24 d’abril de l’any vinent.