ACN L’Espluga de Francolí – El Museu de la Vida Rural (MVR) de la Fundació Carulla, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), ha produït l’exposició ‘Tros de dona’ que es fixa en el treball de les cures protagonitzat per les dones. A través de peces inèdites del mateix museu, fotografies, instal·lacions artístiques o obres d’art contemporani, el centre cultural vol ensenyar el paper de les dones en les tasques domèstiques, educatives o sanitàries. L’embrió de la mostra és una investigació duta a terme pel mateix museu l’any passat on es va radiografiar l’exposició permanent de l’MVR en clau de gènere. La comissària de l’exposició, Anna Maria Andevert, destaca l’objectiu de “situar a un mateix nivell” els treballs productius, com ara els oficis, i els reproductius.
‘Tros de dona’ s’inaugura aquest divendres 31 de març a la tarda i es podrà veure fins al 4 de febrer de 2024. Sorgeix d’una investigació duta a terme per Catalina Gayà, Judith Ruiz i Laia Seró que va evidenciar la poca presència de les dones en la col·lecció permanent del museu. “Ens hem de posar una mica les piles”, valora Andevert. El Museu de la Vida Rural ens parla dels oficis com el de metge, dels traginers o dels pagesos, obviant “l’altra meitat”, comenta la comissària referint-se a les dones.
“Totes les persones que treballaven en aquests oficis, per què ho podien fer?”, es pregunta Andevert. Els homes tenien “les necessitats bàsiques cobertes: menjaven, tenien un lloc calent on dormir o roba neta”, recorda. Unes feines que anaven a càrrec de les dones.
Per visibilitzar tots aquests treballs, l’MVR exposa màquines de cosir, pupitres o figures de la col·lecció Traité d’escenes quotidianes lligades a les zones rurals, però també fotografies de Joana Biarnés o escultures contemporànies com ‘Femme Clés’, de l’artista Beatrice Bizot. “Ens interessa veure com eren les coses abans, per entendre com són ara i com volem que siguin en un futur”, remarca la comissària.
<strong>L’experiència de 40 dones</strong>
L’exposició s’ha configurat gràcies a la participació de 40 dones de la comarca de diferents edats que han aportat la seva experiència vital pel que fa a la tasca de les cures. Dues d’elles són la Carme Crespi i l’Aida Masagué, mare i filla. Totes dues són de Solivella, Crespi va ser mestra i ja està jubilada, mentre que Masagué és pagesa i també treballa al celler Mas Foraster de Montblanc.
Crespi va ser mestra i recorda el seu paper de “cuidadora” a l’escola. “De mames”, descriu. Justament, per les mares dels alumnes va sentir-se reconeguda, un reconeixement que mai va arribar per les feines que desenvolupava a casa. “Quan jo em vaig casar, al meu contracte no hi posava que jo havia de fer el dinar o el llit”, ironitza. “A casa he estat invisibilitzada”, afegeix, i justament l’MVR vol fer sobreeixir aquest dia a dia que ha estat amagat.
<strong>Una feina “sacrificada”</strong>
Masagué, en canvi, és d’una altra generació. Explica que la gent encara “s’impacta” de veure una dona conduint un tractor o fent-se càrrec d’un ramat. Tot i això, matisa que ella, per exemple, ja no s’ha d’aixecar aviat per encendre la llar de foc i posar l’olla a bullir. La mecanització i les noves tecnologies han facilitat la vida domèstica.
Amb tot, l’agricultura o la ramaderia continuen sent una feina “sacrificada”, descriu Masagué. Tot i haver avançat, les dones que treballen en aquest sector “s’han de plantejar molt bé” la decisió de ser mares.
<strong>La “primera llavor” en clau de gènere</strong>
Cada vegada hi ha més dones en el sector primari i han sorgit iniciatives com l’Associació de Dones del Món Rural. Masagué apunta que han aportat “calma”. “Tenim una visió molt àmplia del que és la vida i l’empenta de dir: vinga va, tu pots”, expressa. De fet, l’exposició que es divideix en quatre àmbits: Casa, Carrer, Cos i Terra, en el darrer tram es fixa en qüestions com la necessitat de fer xarxa o en moviments com l’ecofeminisme.
Les dues estan satisfetes amb el resultat final de l’exposició i guarden un bon record del procés participatiu on van compartir experiències amb altres dones. “Si no recordem el passat, no podem avançar cap al futur”, sentencia Crespi. “La nostra vida és com una paret, has de tenir uns bons fonaments”, acaba de reblar. Per la comissària, ‘Tros de dona’ és “la primera llavor” que ha de portar a tractar altres qüestions “en clau de gènere” al Museu de la Vida Rural.
