ACN Barcelona.-Més de vint anys després de la darrera exposició que el Museu d’Arqueologia de Catalunya va dedicar als ibers, l’equipament renova la “mirada” sobre la civilització que va habitar la península entre els segles VI i I a.c. Així s’ha ideat ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització’, una mostra amb 500 objectes de 38 museus i institucions catalanes, espanyoles i franceses, amb el coneixement més actualitzat sobre aquell món. Amb incògnites encara per resoldre, i que l’exposició planteja a través d’experts, el que sí es constata és la complexitat i la seva riquesa social li cultural, “lluny del tòpic de la barbàrie anterior a la romanització”. A més, el discurs abraça els diversos estrats socials i no sols la representació de les elits.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta un ampli projecte expositiu dedicat a la cultura i la història dels ibers, a partir de les noves recerques realitzades entorn d’aquest tema. S’estrena aquest divendres i es podrà visitar fins al gener de l’any 2022. “Fa 23 anys de l’última gran exposició a Barcelona sobre el món iber, i des d’aleshores no s’ha tornat a tocar. Ara ho fem des d’una nova mirada, a partir d’aquestes recerques”, justifica el director del MAC, Jusép Boya. L’exposició no acaba amb certs “enigmes” que encara pesen sobre aquesta civilització i són motiu de recerca, “debat i controvèrsia entre els especialistes”. Temes com ara quin és el seu genoma (“d’on venen?”), la descodificació de la llengua que parlaven, quins déus tenien o per què tot i incinerar els seus morts, enterraven infants a les cases. No els resol, però els planteja i formula hipòtesis amb l’ajuda d’experts en la matèria, les explicacions dels quals acompanyen el visitant durant el recorregut per l’exposició. El relat s’esforça en presentar els ibers com una civilització diversa, amb molts pobles diferents i per tant també rica culturalment. “I complexa”, subratlla Boya per trencar “tòpics” que pesen sobre ells com d’una societat primitiva, prèvia a la romanització. “Ens mosra una civilització rica, complexa, fascinant i rica culturalment i social; Els ibers “s’acosten a altres civilitzacions d’aquell moment”, però “curiosament han quedat oblidats, no són als programes d’ensenyament del país, ni habituals en les seves programacions expositives”, lamenta Boya, com un dels arguments per insistir al respecte amb aquesta nova exposició. L’arqueòleg David Asensio, un dels comissaris de l’exposició, corrobora que la ibèrica va ser una civilització “molt complexa, tot i que sovint pensem que en períodes tan antics només podem trobar societats primitives, però no és aquest el cas”, diu abans de remarcar la jerarquització de la vida d’aquelles poblacions. La mostra inclou peces emblemàtiques, “icòniques”, del món iber, però també en mostra de molt recents, perquè ja sigui en antics poblats ibèrics, jaciments o de forma fortuïta, van apareixent noves evidències que documenten aspectes de la vida d’aquella civilització. “Són fruit d’una investigació que ha estat molt intensa els darrers anys, i que permet oferir un missatge diferent del que es donava en el relat de l’exposició de fa 25 anys”. Particularment, la visió del que succeïa al nivell de les elits de l’època es fa més transversal amb interès per les classes més modestes (l’enigma del tractament funerari de la gran massa és un dels sis que conté l’exposició). O la incorporació de la perspectiva de gènere: “La dona no apareix gairebé mai en els relats arqueològics, i volem que hi tingui la seva presència”, concreta Asensio. L’exposició convida també els visitants a descobrir la ‘Ruta dels ibers’, impulsada pel MAC des de l’any 2008 i que, actualment, integra més de vint-i-un jaciments i museus d’arreu del país, articulats a l’entorn de sis grans itineraris.
