ACN Figueres.-El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha presentat aquest dilluns el nou espai expositiu on es pot veure ‘Galarina’, un retrat a l’oli de Gala que el geni va pintar el 1945 tot inspirant-se en ‘La Fornarina’ de Rafael. Ambdues obres estan protagonitzades per una dona amb el pit al descobert. El propi geni s’hi va referir com el “primer assaig d’obra mestra”. Segons la directora del museu Montse Aguer, “és un oli que s’escapa de la mística nuclear que Dalí estava treballant en aquell moment i que torna a l’harmonia, serenor i proporció del Renaixement”. Fins ara ‘Galarina’ estava exposada a la Sala del Tresor però s’ha traslladat a la Sala de les Loggies, l’avantsala de l’exposició on s’explora l’admiració que Dalí sentia per Rafael coincidint amb el cinquè aniversari de la mort del mestre del Renaixement (1483-1520).
El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha volgut “singularitzar” l’obra ‘Galarina’ i explorar noves lectures d’aquest retrat que el geni del surrealisme va dedicar a la seva musa. Fins ara, es podia veure a la Sala del Tresor, al costat de la ‘Panera del Pa’, però ara s’ha traslladat a un nou espai expositiu a la Sala de les Loggies, l’avantsala de l’exposició ‘Dalí/Rafael, un somieig prolongat’ on s’explora l’admiració i influència del mestre del Renaixement.’Galarina’ està basat en el retrat ‘La Fornarina’ de Rafael, una obra que tradicionalment s’ha associat amb l’amant del pintor del Renaixement. Ambdós retrats estan protagonitzats per dues dones amb el pit al descobert i una polsera al braç. En el cas del retrat de Dalí, es tracta d’un oli que “s’escapa de la mística nuclear que estava treballant en aquell moment i que torna a l’harmonia, serenor i proporció del Renaixement”, ha assenyalat la directora del museu de Figueres, Montse Aguer. És una obra “crucial” en la seva trajectòria, entre altres coses perquè quan l’estava pintant el 1945 va coincidir amb l’esclat de la bomba atòmica. “Ell va ser conscient de l’atzar de la història i de la mortalitat i per això aquest desig de pintar la perfecció del pit de gala; és curiós perquè és una obra serena i equilibrada en un moment convuls per a la humanitat”, ha afegit. El nou espai expositiu inclou també una reproducció de l’obra de Rafael (cortesia de la Galeria Nacional d’Art Antic de Roma) on es poden veure clarament els paral·lelismes entre les dues obres. Tres anys abans, el 1943, Dalí ja havia presentat a Nova York ‘Estudi per a Galarina’, un dibuix a llapis sobre paper previ a la pintura a l’oli de Gala tal com es documenta amb dues fotografies d’aquell moment. Aquest dibuix, que també s’exposa al Museu Dalí de Figueres, reivindicava l’art dels “antics mestres” en aquesta tècnica. En aquest cas, però, la Gala apareix lluint un collaret de grans dimensions, un element que tres anys més tard quan va fer el quatre a l’oli va decidir obviar per “donar més protagonisme” a l’expressió serena de la cara i el pit descobert, segons Aguer. El seu primer “assaig d’obra mestra”El nou espai també conté la reproducció d’un manuscrit molt poc conegut on el mateix Dalí es referia a ‘Galarina’ com a el seu “primer assaig d’una obra mestra”. S’explica que la va pintar amb una clara voluntat de destacar els “braços encreuats de Gala, que evoquen el vímet trenat de la panera, i al seu pit, com el crostó d’un pa”, segons paraules de Dalí, que detallava el seu significat: “La pintura la vaig titular ‘Galarina’ perquè Gala és per a mi el que Farnarina era per a Rafael i, sense premeditació, torna a aparèixer-hi el pa!”. La ‘Galarina’ es podrà visitar fins al 17 d’octubre del 2020, moment en què es reemplaçarà per l’emblemàtic ‘El Crist’ (conegut com ‘Crist de Sant Joan de la Creu’) procedent de Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow (Escòcia) que el cedirà per a aquesta ocasió. La directora del museu figuerenc ja ha avançat que la relació entre Dalí i Rafael se seguirà explorant en els pròxims anys. Una altra línia de treball, segons ha dit, serà continuar explicant el “paper destacat” que va tenir Gala en el moviment surrealista, més enllà del simple paper de musa que se li havia atribuït temps enrere.
