ACN Roda de Ter.-El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera acull una nova documentació sobre un supervivent català del camp de concentració alemany de Sachenhausen (Berlín). Es tracta de Valentí Portet Orriols, nascut a Roda de Ter (Osona), que va estar pres durant gairebé un any al camp i va poder sobreviure. Hi va ingressar el maig de 1944 i va sortir-ne l’abril de 1944. Va estar exiliat fins l’any 1960, quan va poder tornar a Catalunya. Va morir el 1993, als 83 anys. La seva documentació personal s’exposa a la secció ‘Biografies d’exiliats’ del museu i són una dotzena de reproduccions de cartes i altres documents que la família ha guardat tot aquest temps. Hi ha fotos de la Guerra Civil, dietaris, cartes i esbossos que va fer estant pres.
Valentí Portet Orriols va néixer a Roda de Ter l’any 1910. Va ser membre de l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. El febrer de 1939, un cop perduda la guerra, es va exiliar. Però, un cop a França, el van internar als camps de Barcarès, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i obligat a treballar en règim de semiesclavitud. Quan França va caure en mans dels alemanys, el van traslladar en tren fins al camp de Neuengame, primer, i després a Sachsenhausen. El mes d’abril de 1945, davant la proximitat de les tropes soviètiques, els nazis decideixen buidar el camp de Sachsenhausen. Els presoners són obligats a caminar dia i nit pel bosc cap a un destí desconegut. En Valentí aconsegueix escapar junt amb el grup de republicans espanyols. S’endinsen al bosc fins que troben les tropes soviètiques.Junts es recuperen a la caserna de Schwerin (Alemanya), on són traslladats per les tropes alliberadores. Els espanyols apàtrides no poden tornar al seu país i França, en un primer moment, els tanca les portes. Finalment, són acollits gràcies a les gestions dels seus companys francesos del camp de concentració. De tornada a França, són allotjats a l’hotel Lutetia de París, on, de mica en mica, intenten refer la seva vida.En Valentí continua exiliat deu anys més. Viu a Bordeus, París i Manheim (Alemanya). Torna a Catalunya, al seu poble, Roda de Ter, l’any 1960. Allà l’ha esperat durant vint anys la seva promesa, l’Antònia, amb qui es casa l’estiu següent. Mor l’any 1993 a Roda de Ter, amb 83 anys.
