ACN Barcelona – El Moco Museum de Barcelona renova l’exposició coincidint amb el primer aniversari de la seva obertura, principalment amb la incorporació a la col·lecció d’obres de l’afroamericà Kehinde Wiley. En concret, el museu ubicat al Palau Cervelló del carrer Montcada exhibeix dues obres de la sèrie ‘Down’, de cossos negres vulnerables, que l’artista ha reprès recentment. Són ‘Sleep’ i ‘Sleep (Mamadou Gueye)’ (2022), un gran llenç i una escultura de bronze protagonitzades pel mateix personatge que jau estirat a terra simbolitzant l’opressió que pateix la població negra als Estats Units. Wiley és conegut sobretot pels seus retrats de personatges destacats de la comunitat afroamericana, com el que va fer a l’ex-president del seu país, Barack Obama.
A ‘Down’ (2008), Wiley va representar una sèrie de cossos negres vulnerables, com una forma de denúncia de la discriminació que pateix la comunitat afroamericana. Una dècada després l’artista ha reprès aquell treball amb una nova sèrie ara anomenada ‘An Archeology of Silence’. El Moco Museum, nascut a Amsterdam i que l’any passat va obrir seu a Barcelona, n’ha adquirit tres i en mostra dues d’elles a la capital catalana.
‘Sleep’ i ‘Sleep (Mamadou Gueye)’ (2022) estableixen un diàleg entre allò antic i modern, amb la mateixa intenció de denúncia en el rerefons. L’escultura de bronze s’emparenta amb les escultures històriques i religioses d’herois caiguts, amb la diferència que aquest és un anti-heroi quotidià, un jove afroamericà que està ajagut, abatut, potser mort, en tot cas sotmès. El quadre és un oli de grans dimensions que també reinterpreta els grans mestres de la pintura antiga en un context contemporani, i amb el mateix sentit que l’escultura.
<strong>Un any a Barcelona</strong>
Amb aquestes dues incorporacions el Moco Museum celebra el seu primer any a Barcelona. Lionel i Kim Logchies, col·leccionistes i promotors de l’espai homònim que van inaugurar l’any 2016 a Àmsterdam, es van fixar en la capital catalana per establir-hi una nova seu, alineada amb la proposta del primer: art modern i contemporani dirigit a un públic jove no necessàriament interessat pel món de l’art. L’obertura va ser a l’octubre, després d’adquirir i habilitar l’antic Palau Cervelló, ubicat al carrer Montcada.
La seva proposta s’adreça sobretot al públic “que s’estrena” en el món de l’art i els museus, tal i com va explicar Logchies fa un any. Un any després, la directora general del museu a Barcelona, Iris Brouwer, ha exposat a l’ACN que estan molt contents amb la resposta del públic, tant del local com de l’estranger, que es reparteixen en un 50%.
Brouwer diu que un any és poc temps per fer balanços, però apunta que l’afluència de públic ha superat les seves expectatives, i que el fet de rebre molt públic local també els omple de satisfacció. La responsable ha insistit en la idea que el Moco competeix “amb noms molt grans a la ciutat” però que la seva és una “oferta diferent i sobretot per a una generació de gent més jove”.
