Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El MNAC recorda l’operació col·lectiva que va salvaguardar el patrimoni artístic català de la Guerra Civil

ACN Barcelona.-El MNAC reconstrueix en una exposició l’operació d’”endreça i salvaguarda” del patrimoni artístic català, duta a terme durant la Guerra Civil des de la Generalitat republicana en complicitat amb […]

Avatar
Agències 14/07/2021

ACN Barcelona.-El MNAC reconstrueix en una exposició l’operació d'”endreça i salvaguarda” del patrimoni artístic català, duta a terme durant la Guerra Civil des de la Generalitat republicana en complicitat amb desenes de voluntaris arreu del país. A partir de l’esclat revolucionari de l’estiu de 1936 s’engega una xarxa de salvament del patrimoni que custodiava en gran mesura l’aleshores recentment inaugurat Museu Nacional de la mà de Joaquim Folch i Torres. L’evacuació i trasllat de centenars d’obres medievals, gòtiques i contemporànies a altres indrets de Catalunya i més enllà, amb dipòsits improvisats en ciutats com Olot i París per esquivar bombardejos i saquejos amb l’avanç del front, van ser clau per no perdre per sempre tot aquest patrimoni.

L’exposició ‘Museu en perill!’ recorda amb documentació i també alguns exemples de les obres que van ser “salvades” de la violència revolucionària, primer, i de la guerra després. L’operació va ser tant de salvaguarda com d’endreça d’aquest patrimoni. I aquesta segona tasca havia començat abans, cap a l’any 1931, amb les primers tasques d’intervenció, ordenació, restauració i catalogació del Govern i que va culminar amb la posada en marxa del Museu d’Art de Catalunya (l’actual MNAC) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. En bona mesura, les intervencions d’urgència de l’estiu de 1936 van reeixir gràcies a tot aquest treball previ, recorda la mostra, que es pot visitar a partir de dijous i fins al febrer de 2022. Quan la sublevació feixista va provocar l’inici de la Guerra Civil i una explosió de violència revolucionària sense precedents-, va començar l’operació de salvaguarda. L’exposició recorda aquell episodi amb obres originals i fotografies ja icòniques dels camions carregats d’obra, cartografia digitalitzada i abundant documentació primària com els llistats d’obres evacuades, documents de la persecució franquista de Joaquim Folch i Torres, catàlegs de les exposicions de París (1937-1938) i llibres especialitzats, materials d’hemeroteca, filmacions, cartells, etc.Les imatges que es conserven de les operacions d’evacuació i trasllats permeten fer-se una idea de les condicions en què van haver de treballar els responsables i tècnics de museus i patrimoni per poder salvaguardar i endreçar el patrimoni artístic de Catalunya. “Es va articular una xarxa de salvament del patrimoni que efectivament el salva, en diferents etapes, condicionades per l’evolució de la Guerra. Els conjunts, segueix la comissària Mireia Capdevila, “es van haver d’anar movent pel territori, allunyant-se del Front, i per tant cada vegada més cap al Nord”, amb un important dipòsit a Olot i un bon volum d’obra que va acabar ‘exiliant-se’ i arribant a París, on es van celebrar dues exposicions per lluir aquest “art català”. La mostra també vol ser un reconeixement del paper fonamental que van tenir en la salvaguarda de les col·leccions d’art alguns personatges com Joan Subias, Josep Bardolet, Josep Gudiol, Miquel Joseph i Mayol, els responsables del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic (SPHAC) Pere Bosch Gimpera, Agustí Duran i Sanpere, Jordi Rubió i Balaguer i Jeroni Martorell; i els consellers de Cultura Ventura Gassol i Carles Pi i Sunyer. Però molt especialment, vol ser un reconeixement a Joaquim Folch i Torres. Amb tot, la comissària reconeix que tot l’operatiu va ser possible en bona mesura “gràcies a la tasca de molts voluntaris, gent del territori sense càrrec, amb una cura especial per aquest patrimoni i que es va encarregar de protegir-lo de qualsevol crema o malmesa”. Tot i l’esforç col·lectiu, si bé és cert que el gran gruix del patrimoni artístic català “es va salvar” també ho és que es van perdre obres. “D’algunes, no se sap què va passar; a l’exposició expliquem el cas d’un Mir i un Nonell, dels quals l’any 1945 es registra la seva condició d’obres no localitzades”, explica Capdevila. La comissària fa notar que l’exposició recupera obres de diversos períodes artístics, perquè aquells anys no només es va desplaçar Romànic, sinó també Gòtic, i obres contemporànies d’artistes com Picasso o Sunyer”. L’altre al·licient de l’exposició es troba en l’entorn virtual. Al web del museu s’hi presenta per primera vegada una cartografia digital dels diversos itineraris i desplaçaments que van seguir les obres aquells anys.