Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

El Mercat de les Flors proposa dues noves creacions basades en la composició instantània

ACN Barcelona.-‘Retrats errants, de Group LaBolsa i ‘Cada present que habites’, de Lipi Hernández, són les noves propostes del Mercat de les Flors pels propers quinze dies, ambdues creacions basades […]

Avatar
Agències 05/02/2021

ACN Barcelona.-‘Retrats errants, de Group LaBolsa i ‘Cada present que habites’, de Lipi Hernández, són les noves propostes del Mercat de les Flors pels propers quinze dies, ambdues creacions basades en la idea de composició instantània: les peces es decideixen i s’acaben en viu. ‘Retrats errants’ és una investigació col·lectiva al voltant del retrat escènic i que reflexiona sobre la fragilitat de l’individu dins del col·lectiu. L’obra de Lipi Hernández és, al seu torn, un bon exemple de la seva metodologia de treball, que explora també la improvisació i el desbordament de la forma en l’acte de ballar, en aquest cas per parlar dels afectes i les relacions personals en el difícil context actual.

El Mercat de les Flors presenta aquest mes de febrer un petit cicle de dues propostes que es basen en les pràctiques de la composició instantània, és a dir, peces que es basen en la improvisació i que per tant estan obertes i prenen un camí o un altre a cada representació. “Les dues venen d’uns ballarins amb unes habilitats tècniques i interpretatives i una trajectòria de primera categoria, i quan la gent té aquestes grans capacitats se’ls fa curt treballar amb peces acabades”, diu Àngels Margarit, directora de l’equipament, sobre aquest tipus d’espectacles. Per la coreògrafa, el sentit de la composició instantània és clar: “La peça en sí es decideix a l’escena, cada dia, i es dona resposta per part dels intèrprets en l’ara i l’aquí; i això dona una intensitat diferent tant als que són a una banda de l’escenari com a l’altra”. ‘Retrats errants”Retrats errants’ (6 i 7 de febrer) és una proposta del col·lectiu Group LaBolsa, integrat entre altres per tres components de la companyia Big Bouncers Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querolt, i Federica Porello, col·laboradora habitual de Mal Pelo, que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona per la seva interpretació del solo Bach. “Portem quatre anys fent aquesta pràctica, perquè volíem posar en relleu la idea de l’intèrpret creador, de que no sempre hi ha un coreògraf per una banda i uns intèrprets. Volíem posar això al centre ique el públic pugui veure què és la composició i com juguen els elements en escena”, resumia quest matí Anna Rubirola. Tot i que l’obra “té una estructura i unes regles de joc clares”, el seu tancament està obert i subjecte al moment. Cosa que lliga, diuen, amb la idea del retrat com a intent de captar l’essència d’algú i on de fet intervé tant el que mira com el que és retratat. Per això els retrats són “errants”, perquè no estan tancats, no estan definits i van canviant”. “Veureu cinc intèrprets movent-se, més una persona al so i una altra a les llums, totes dues també provinents del món de la dansa. Totes decidim al moment com es va encaixant el retrat, en un diàleg constant a partir de la idea del moviment”, ha resumit. Lipi Hernández i la metodologia ‘DATA’De la seva banda, Lipi Hernández presentarà el 13 i 14 de febrer la peça ‘Cada present que habites’. La creació parteix novament de la seva manera d’entendre la creació escènica, amb una metodologia pròpia que anomena ‘DATA’ i que posa en pràctica des de fa 15 anys. “És un principi des d’on partir, des d’on col·locar el ballarí; tots som creadors però jo creo les condicions a partir de les quals fem el viatge”, exposa sobre un mètode que inclou la meditació, el treball físic de “desbordament de la forma” i finalment la improvització, En aquest cas, ‘Cada present que habites’ és una creació amb que Hernández volia parlar de les relacions personals i dels afectes a partir del que la societat ha viscut el darrer any amb la crisi del coronavirus. La proposta vol ser un “viatge emocional”, a través de la música i el moviment del cos, com un intent de mostrar “l’instint de supervivència” dels cossos en qualsevol context. “I a poder ser donar molta alegria i molta bellesa, que crec que és el que necessitem en aquests moments”. La coreògrafa ha comptat per aquest treball amb creadors com Juan Carlos Lérida, Lorena Nogal (La Veronal), Roser López Espinosa o Jesús Rubio Gamo, entre d’altres.