Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

El Mercat de les Flors explorarà territoris propers i llunyans de la dansa contemporània la Temporada 2019/2010

ACN Barcelona.-El Mercat de les Flors programarà la Temporada 2019/20 una NNN d’espectacles, molts dels quals busquen oferir perspectives noves sobre realitats llunyanes i properes. L’eix temàtic del curs vinent […]

Avatar
Agències 20/06/2019

ACN Barcelona.-El Mercat de les Flors programarà la Temporada 2019/20 una NNN d’espectacles, molts dels quals busquen oferir perspectives noves sobre realitats llunyanes i properes. L’eix temàtic del curs vinent és ‘Dansa i Territori (Territoris compartits, perspectives diverses)’, i amb ell la casa de la dansa proposa artistes de realitats llunyanes com Lia Rodrigues, Robyn Orlin i Bruno Beltrão i altres més propers però amb capacitat de fer “desviar la mirada” dels llocs comuns, com Christian Rizzo, Juan Carlos Lérida, Maguy Marin, Roger Bernat, Andrés Corchero, Marina Mascarell, Quim Bigas, o Societat Doctor Alonso, aquests últims protagonistes d’una de les dues ‘constel·lacions’ d’espectacles del curs, juntament amb la de Lia Rodrigues. El Mercat coproduirà 12 espectacles, dos d’ells amb coreògrafs internacionals i tindrà set muntatges de ‘Talla única’ (per a tots els públics), més que mai.

La temporada vinent del Mercat de les Flors arrencarà amb ‘Doce’, un procés de creació que forma part del treball de recerca ‘La liturgia de las horas’, a partir de la simbologia del número 12 i de la conceptualització del recorregut de Jesucrist des del Sant Sopar fins la Resurrecció. El Mercat acompanya l’artista en aquest projecte d’investigació i creació, que es completarà la temporada 2020. El segon artista que el Mercat “acompanya” en la seva investigació és Quim Bigas, que a ‘Desplaçament variable’, presentarà un espectacle basat en una recerca als arxius de solos de dansa del mateix Mercat de les Flors. Amb 4,8 milions d’euros de pressupost (2019), el Mercat participa el curs vinent en 12 coproduccions, 3 d’elles a coreògrafs internacionals, compartint aquest suport amb importants estructures europees. Aquests coreògrafs són Marina Mascarell (artista associada al Mercat de les Flors, presenta una nova creació amb la companyia Skanes Dansteater), el francès Christian Rizzo i el brasiler Bruno Beltrão. Una desena dels espectacles del curs vinent formen part del cicle ‘Talla única’, és a dir, que estan dirigits a tot tipus de públic, també l’infantil. És el cas de ‘Jungla’ de les Big Bouncers, la reposició de l’homenatge a Pina Bausch de Roger Bernat, ‘La consagració de la primavera’ de Roger Bernat, o el nou espectacle dels també catalans Animal Religion ‘…i les idees volen’ dins del festival El més petit de tots. A banda de les estrenes i noves propostes, Àngels Margarit ha explicat que la temporada recupera espectacles de creadors locals que ja s’han vist al Mercat recentment, en considerar que cal donar projecció a propostes que s’han programat en temporades molt curtes. Són ‘Flamingos’, d’Albert Quesada (primera creació del projecte CÈL·LULA, producció del Mercat), l’esmentada ‘Jungla’, ‘Set of Sets’, de Guy Nader i Maria Campo, la peça de Pep Ramis / Mal Pelo ‘The Mountain, the Truth & the Paradise’ i ‘Novembre’, de la Roser López, artista resident del Mercat. Les ‘constel·lacions’ del curs vinent Les ‘constel·lacions’ o focus de programació pensats per i amb companyies convidades són la temporada vinent per a la Societat Doctor Alonso i la creadora brasilera Lia Rodrigues. Els primers proposen tres espectacles que es reparteixen al llarg de la temporada. Dos obres ja s’havien estrenat i ‘Contrakant’ en primícia, una recerca de desenvolupament filosòfic. “El llenguatge de Doctor Alonso convida a una lectura diferent del teatre tradicional”, ha assenyalat Àngels Margarit relacionant la seva presència amb la temàtica d’aquesta temporada.Lia Rodrigues sí que concentrarà la seva ‘constel·lació’ (del 26 de març al 5 d’abril). Un altre exemple de la reflexió sobre el pes dels territoris concrets en els diferents accents de la creació. Rodrigues ha desenvolupat en un estrat desafavorit de la societat brasilera des de la dansa contemporània. El Mercat presentem tres de les seves peces més destacades i un treball de la coreògrafa francesa amb qui va treballar, Maguy Marin, també amb un fort compromís social. ‘Per a què el cel no caigui’, ‘Pindograma’ i ‘Furia’. I en una temporada centrada en el territori, l’equipament portarà diversos creadors del continent africà. A banda del cicle ‘Àfrica Moment’ (que ja ha acollit anteriorment), al Mercat es podran veure diversos artistes, i la coreògrafa sud-africana Robin Orlyn. D’altra banda, el circ continua la seva presència al Mercat, aquesta temporada amb el ‘Circ d’Ara Mateix’ d’una banda, que presenta 4 companyies emergents de casa nostra, i recupera ‘Nu’, de Quim Girón, del 23è Circ d’Hivern de 9 Barris. Marina Mascarell, coproducció destacada Marina Mascarell és una artista associada al Mercat de les Flors, que presenta una nova creació amb la companyia Skanes Dansteater, en coproducció amb la institució catalana. La coreògrafa espanyola-neerlandesa trasllada a la dansa el seu compromís amb la societat d’una manera poètica. El 2015 va ser guardonada amb el prestigiós Premi de Dansa del BNG Bank, un reconeixement al seu gran talent i projecció. Mascarell, que des l’any 2012 treballa com a coreògrafa independent, ha creat peces per a grans companyies com Nederlands Dans Theater de l’Haia, Göteborgs Operans Danskompani, Lyon Opera Ballet, Skånes Dansteater de Malmö i Dance Forum Taipei, entre d’altres. Balanç de temporadaÀngels Margarit ha fet un balanç positiu de la temporada que ara acaba, malgrat una lleugera caiguda de l’ocupació per sota del 80% després d’uns quants cursos superant aquesta xifra. D’una banda, Margarit ha concretat que el descens absolut d’espectadors té a veure amb el tipus d’espectacles programats amb aforaments més petits (“perquè no convoquen tanta gent”). De l’altra, la directora del Mercat de les Flors ha manifestat que més enllà de les xifres “l’important” per la institució és saber l’estratègia “que convé i el tipus de programa que fem i com l’oferim en funció del públic que tenim”.