Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

El Memorial Democràtic basarà el 2022 en la immigració, esport i política, els camps francesos i entitats memorialistes

ACN Barcelona – Les activitats del Memorial Democràtic giraran, durant el 2022 al voltant de quatre eixos estratègics: immigració, els camps de refugiats francesos, una xarxa civil de memòria democràtica […]

Agències 21/02/2022

ACN Barcelona – Les activitats del Memorial Democràtic giraran, durant el 2022 al voltant de quatre eixos estratègics: immigració, els camps de refugiats francesos, una xarxa civil de memòria democràtica i, finalment, esport, política i civisme. També es mantindran programes permanents com el paper de les dones, la memòria del republicanisme i l’anarquisme, la memòria heretada i la col·locació de pedres ‘Stolpersteine’. El Memorial ha passat aquest any d’1,86 a 2,02 milions d’euros de pressupost, i el seu director, Vicenç Villatoro, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, han recordat que el 2023 hauran de deixar l’actual espai al Raval.

Ciuró ha explicat que el fil conductor de totes les polítiques de memòria democràtica del Departament de Justícia serà la memòria de les dones. Més enllà dels quatre eixos que contextualitzen i emmarquen les actuacions del Memorial d’aquest 2022, hi ha un fil conductor que relligarà i impregnarà cada una de les accions en el camp de la memòria democràtica que dugui a terme el Departament de Justícia: la memòria del 100% de la ciutadania, la memòria de tots els protagonistes, i perquè sigui una memòria completa ha d’incloure la memòria de les dones.  

Ciuró ha recordat que fins ara, la memòria ha estat sovint explicada des del punt de vista dels homes: l’home que anava al front, els ferits, els desapareguts, els immigrants. Però hi ha una realitat amagada i oblidada que va ser la de les dones que, en absència dels homes, es van haver d’ocupar de tot: de la cura de fills i pares; de la subsistència familiar enmig d’una economia de guerra que les va obligar a treballar a fàbriques, tallers i al camp, de l’àmbit educatiu, del sòcio-sanitari, entre altres.

Villatoro ha explicat que aquests eixos són un “esquelet que vertebrarà” l’acció del Memorial durant aquest any, però no l’encotillarà, ja que aquests temes es podran allargar al 2023 i també es podran fer activitats al voltant d’altres temes. També ha dit que no volen ser esclaus de les commemoracions i que volen col·laborar amb totes les entitats memorialistes

<br />
El primer eix, el de la immigració, es basa en el llibre de Francesc Candel ‘Els altres catalans’, publicat el 1965. L’obra va situar davant de la societat catalana “un mirall nou, contundent i sacsejador, que presentava un canvi profund: la transformació demogràfica dels anys 50 i començament dels 60 del segle passat, d’un volum i d’una profunditat excepcionals, tant en la història del país com en relació amb altres llocs del món, per l’efecte d’una forta immigració a les zones urbanes industrials, acompanyada del despoblament de moltes comarques rurals”.

L’eix dels camps francesos es basa en la iconografia dramàtica de l’exili del 1939. L’allau de refugiats que va provocar la retirada de 1939 a través de la frontera amb França va generar una realitat dramàtica: la dels camps del sud de França, amb “unes condicions de vida duríssimes, que recorden més les d’un camp de presoners que un espai d’acollida. Espais de dolor i memòria que van generar una representació literària i visual molt poderosa, però sovint poc coneguda”. L’any 1942 es publicava ‘Xabola’, d’Agustí Bartra, a partir d’aquella experiència, anterior a la dels camps nazis. Villatoro ha dit que els camps nazis van “desdramatitzar” els de la Catalunya Nord i aquests últims van quedar en l’oblit de moltes biografies de refugiats.

La xarxa civil de memòria democràtica es basa en el fet que l’abril del 2002 es llegia al Liceu de Barcelona el Manifest per a un memorial democràtic, amb el qual les entitats civils dedicades a la memòria democràtica reclamaven l’existència d’una eina institucional per preservar-la i divulgar-la. El manifest va ajudar a fer visible l’existència a Catalunya d’una important xarxa civil d’entitats de memòria, algunes nascudes en la clandestinitat.

L’últim eix, el de l’esport, política i civisme remarca que la relació de l’esport amb la política va ser evident al llarg de tot el segle XX. En el cas de Catalunya, el franquisme –com altres règims autoritaris—”va utilitzar l’esport com a eina d’uniformització de la població”. Però l’esport també va ser la manera d’expressar els valors positius de la solidaritat, el compromís, la fraternitat, la catalanitat i l’organització social. “Catalunya va generar una xarxa civil esportiva extraordinària, d’una densitat excepcional, al marge del règim i de les institucions, amb presència a tot el país”, diu el Memorial. Villatoro ha explicat que l’esport ha estat utilitzat tant per a valors antidemocràtics com democràtics.

A banda dels quatre eixos i el lligam transversal de les dones, el Memorial continuarà amb la programació permanent de col·locació de les pedres ‘stolpersteine’, de les quals ja n’hi ha 398 i es preveu arribar al mig miler; l’anàlisi de les grans línies del pensament polític democràtic català, com el republicanisme, l’anarquisme i l’anarcosindicalisme; l’educació als alumnes de Secundària sobre la memòria històrica, la col·laboració amb els 141 espais de memòria de tot Catalunya i la memòria heretada de segones i terceres generacions.

Per a dur a terme tota la programació es faran exposicions itinerants, una dotzena de publicacions, actes commemoratius i d’homenatge, col·laboracions amb altres institucions i es donaran 200.000 euros en subvencions.

Ciuró ha explicat que abans de l’estiu es preveu portar al Consell Executiu la nova llei de memòria històrica, que va més lenta del que ella voldria, una legislació completament nova que hauria de permetre retirar directament el monument feixista al riu Ebre al seu pas per Tortosa, que encara està pendent de decisions judicials. Un altre objectiu del Memorial Democràtic és buscar un espai nou pel 2023, ja que ha de deixar l’actual local al Raval. L’objectiu final seria ubicar-se a l’actual comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana, però Ciuró és conscient que això no serà fàcil ni ràpid i, per tant, caldrà una ubicació provisional amb més espai però també “cèntrica”.

Per últim, es preveu fer un nou pla de fosses comunes de la Guerra Civil, ja que l’actual s’ha acabat, i es farà una exposició itinerant sobre la feina feta en aquest àmbit i la que falta per fer. Per això, Justícia demana a la ciutadania que aporti mostres d’ADN si sospita que algun familiar està en una fossa comuna.