ACN Barcelona.-Julià Mateu (1941-2016) és el protagonista de la nova exposició temporal del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), la primera que l’espai dedica a un artista mort. Tot i que ha estat poc exposada, l’obra de Mateu és àmplia (més de 600 quadres) i en destaca la seva preocupació per mostrar el que no es veu, des d’elements físics com el vent que el va acompanyar en les seves estades a Sant Martí d’Empúries fins a les marques vitals que plasma en les pells dels seus retrats. Amb arrels a Ribes de Freser (on també moriria) el pintor va fugir de les corrents artístiques del seu temps, va recuperar el llenguatge dels clàssics i hi va sumar les seves investigacions sobre la realitat. Aquesta és la seva gran aportació a la pintura contemporània, sosté la comissària de l’exposició Marta Busquets.
L’exposició ‘La mirada penetrant, el treball persistent’ repassa al MEAM tota l’obra de Julià Mateu, bon amic del director del museu, José Manuel Infiesta, que l’homenatja i el converteix en el primer artista viu que s’exposa aquí. La mostra repassa tota la seva obra amb una selecció de peces entre les més de 600 que custodia la família de l’artista i que mai abans s’havien exhibit en una antològica. El resultat és un reflex de la inquietud de Mateu per mostrar tot allò invisible als ulls, com l’atmosfera, l’aire lliure, el vent o elements líquids o gasosos que ens envolten. També les emocions, els sons de la música o el so de la naturalesa són elements que apareixen als seus quadres. Per la comissària de l’exposició, Marta Busquets, el pintor “es va retirar” dels ‘ismes’ que imperaven i, des de Sant Martí d’Empúries, va voler traslladar al llenç les seves investigacions i fascinació científica “per comprendre el món”. Va recuperar el llenguatge dels clàssics, diu Busquets, i hi va incorporar les seves apreciacions sobre la realitat. “Reflexiona, observa, secciona les coses, les fragmenta i intenta esbrinar a través del dibuix què hi ha darrera del que no veiem”. “Les cèl·lules, els àtoms, les vibracions, s’entreté amb totes les coses”, il·lustra la comissària. Natures mortes, estudis de figures humanes, autoretrats i també molts retrats configuren el gruix de la mostra. En aquest últim apartat destaquen els retrats que Mateu va dedicar a artistes i personalitats que admirava, com Dalí, Picasso, Rembrand, Bacon o Warhol. Mateu va néixer a Barcelona i des dels quatre anys va viure a Ribes de Freser, on viuria també els seus últims dies. Es va aficionar a la pintura després de patir una malaltia als catorze anys i que la seva mare li aconsellés estudiar la matèria. Guanyador d’una beca a la Casa de Campo de Madrid, allà “se li va obrir un món” professional. De tornada a Barcelona, va començar a relacionar-se amb artistes joves com ell, i junts van crear la Sala d’Art Modern. Anys després canviaria la gran ciutat per Sant Martí d’Empúries, on va començar a indagar en el seu llenguatge personal allunyat dels corrents del moment.
