Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

El malestar psicològic del confinament en persones en estadis previs a la demència es va mantenir durant la desescalada

ACN Barcelona.-Un estudi publicat a la revista ‘Journal of Alzheimer’s Disease’ mostra que el malestar psicològic del confinament en persones en estadis previs a la demència es va perllongar també […]

Avatar
Agències 02/02/2021

ACN Barcelona.-Un estudi publicat a la revista ‘Journal of Alzheimer’s Disease’ mostra que el malestar psicològic del confinament en persones en estadis previs a la demència es va perllongar també durant la desescalada. Diversos investigadors van fer un seguiment de setze persones d’entre 60 i 80 anys, participants a l’estudi PENSA. La seva activitat es va monitorar de forma exhaustiva de forma diària, setmanal i mensual, durant dos mesos, un fet que va permetre comparar la seva evolució abans, durant i després del confinament. Cap d’elles va patir la covid-19. Signen el treball investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), així com metges del mateix centre.

També han participat investigadors del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). L’estudi també ha comptat amb la col·laboració del Barcelona βeta Brain Research Center (BBRC).El deteriorament cognitiu subjectiu és considerat com un estadi preclínic de la malaltia d’Alzheimer i les persones que el pateixen són els candidats ideals per assajos de prevenció de la demència. El seguiment es va realitzar a través d’eines de monitoratge a distància, com aplicacions de telefonia mòbil i polseres d’activitat física.Segons la investigadora del Grup de recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l’IMIM-Hospital del Mar, Natàlia Soldevila-Domènech, “tots els participants” van experimentar un augment “del malestar psicològic general”. En aquest sentit, afegeix que van poder observar “símptomes d’ansietat i de depressió” sobrepassant “el llindar patològic”.El rendiment cognitiu dels participants no va mostrar canvis rellevants en el període de seguiment. Sí que va variar l’activitat física realitzada de forma diària, que es va reduir a la meitat, però durant la desescalada es va recuperar “de forma ràpida”. Les hores de son també van mostrar una gran variabilitat entre els participants.Els aspectes relacionats amb la salut mental van registrar un empitjorament durant el confinament que es va mantenir una vegada es van començar a aixecar les restriccions, a vegades, durant un període de més d’un mes. Així, tots els participants a l’estudi, van ser classificats amb un possible trastorn mental, mentre que abans de la covid-19 només un entrava en aquesta categoria. A la vegada, el 56% probablement patien, o s’acostaven a un desordre emocional durant el confinament, quasi el doble dels que ho feien abans (31%), a causa d’un augment dels símptomes de depressió.De fet, un dels aspectes que més va empitjorar va ser l’estat d’ànim. En els participants amb pitjors registres, va continuar empitjorant durant la primera setmana de desescalada, mantenint-se així durant tot el període estudiat. La percepció pròpia de la salut mental va empitjorar entre els participants durant el confinament, i es va mantenir en aixecar-se les restriccions.Segons el director del Programa de recerca en Neurociències de l’IMIM-Hospital del Mar, investigador CIBEROBN i signant de l’estudi, Rafael de la Torre, els resultats demostren l’impacte “indirecte” de les mesures de distanciament social a la salut mental d’individus amb un risc elevat de malaltia d’Alzheimer. Un fet que, considera, “pot tenir conseqüències a llarg termini”. A la vegada, sosté que el treball certifica que la metodologia emprada permet “monitorar i entendre” l’impacte de les mesures, per tal de poder “identificar factors de risc”. “També és rellevant per poder aplicar intervencions més efectives basades en la medicina personalitzada i utilitzant eines de telemedicina”, ha argumentat de la Torre.