ACN Barcelona.-La companyia Mos Maiorum, integrada per Mariona Naudin, Ireneu Tranis i Alba Valldaura, reflexionarà al Teatre Lliure de Gràcia Barcelona sobre la revolució i la presencialitat dels cossos amb l’espectacle ‘Turba’, una proposta entre ficció i documental que indaga en allò que fa les persones humanes i és clau en la supervivència: la capacitat d’actuar junts. L’espectacle convida a observar com funciona el gregarisme, quina capacitat transformadora té la massa i quins mecanismes serveixen per controlar-la. Segons ha explicat Naudin, l’espectacle repensa el paper, en els moviments de massa, dels cossos i la seva presencialitat, que amb la pandèmia ha estat eliminada.
L’obra, que es podrà veure del 14 al 24 de gener, es pregunta què pot fer un cos i de què són capaços molts cossos, així com què cal fer a fer una revolució, per què cal fer ara una revolució, si es possible una revolució sense cossos i com és la revolució del futur. El desig de la companyia és generar esquerdes, mobilitzar l’interior de l’espectador i propiciar el pensament col·lectiu en aquests temps de distància social i de canvi de paradigma.Les formes de la turbaL’obra, que es podrà veure del 14 al 24 de gener, repensa el concepte de ‘turba’ o multitud popular, que, segons Naudin, pot “tenir moltes formes”, des d’un carnaval a un concert, tot i que al seu espectacle s’han centrat en la turba revolucionària. “Ens plantejàvem què passa quan no tens el cos en l’esfera pública, quan no pots comptar amb el teu cos i no et pots ajuntar amb l’altre”, ha resumit. El resultat teatral no és una pedagogia sobre la turba, si no una bateria de preguntes per als espectadors sobre què implica la revolució, que són especialment oportunes davant l’empeny de la revolució “conservadora i ultra” actual.Una mirada “burgesa” a la culturaNaudin ha criticat que amb la pandèmia s’ha passat a tenir la cultura en un concepte “burgès i d’entreteniment”, quan en realitat va molt més enllà, i és “coneixement, experiència”, i s’hi gesten els canvis en una societat. Per a ella és important reflexionar sobre què significa “no poder tramar” amb els altres i estar en contacte amb altres persones.Ha defensat que els assistents a espectacles culturals, per exemple, en parlar després de sortir del teatre poden pensar junts coses “molt diferents” de quan ho veuen a casa. Per a ella, les “vibracions físiques” entre persones són les que generen les revolucions.Estació de ràdioEl format de l’obra aposta per l’oralitat, i de fet l’espectacle transcorre en una estació de ràdio, que té com a gest polític la convicció de no voler més imatge audiovisual, si no l’aposta per l’oralitat i la ràdio. Aquest mittjà és una eina per incentivar una revolució i fomentar el sentit crític en oposició a la imatge, que sovint ofereix tota l’explicació i “envaeix” el raonament.A l’altra banda, la ràdio serveix per fer parlar veus diferents, amb entrevistes a professors universitaris, i documents orals d’Internet de personatges com l’ultraconservador nord-americà Steve Bannon, la política Federica Montseny, entre altres.A més, l’espectacle té una part ficcional que invoca els cossos a una revolució en una mena de sessió d’espiritisme, ha explicat. Aquesta sessió dona lloc a la part “més teatral i divertida” de l’espectacle.Disposició de públic a dues bandesA l’espectacle, el públic es disposarà en ambdós costats de la sala després de no poder col·locar-los a les dues bandes de l’escenari per la pandèmia. Naudin ha descrit que aquesta disposició vol analitzar les reaccions “mirall” entre espectadors, precisament d’acord amb la pregunta que es fa l’espectacle de ‘per què no ens revolucionem’?Sobre la possibilitat d’una revolució, ha dit que si no hi ha una esquerra “molt més agosarada, arriscada i radical, menys complaent”, la ultradreta ho escombrarà tot. “Una revolució ha de ser un pla per canviar les coses i anar a un sistema millor”, ha considerat. A parer seu, aquells que volen destruir no proposen una revolució, com els protagonistes de l’entrada al Capitol nord-americà, sinó que són “una turba completament estèril”. “Però hi ha turbes que plantegen un canvi de sistema real i que són revolucions”, ha insistit.Al desembre, la companyia va mostrar a l’escenari de la Sala Fabià Puigserver aquest treball en procés i durant l’any han continuat treballant. L’espectacle ja acabat s’ha estrenat aquest octubre al festival Temporada Alta en la seva programació a distància, i ara arriba al Lliure en format presencial per primera vegada.Naudin ha recordat que en 24 hores els van cancel·lar l’estrena presencial al Temporada Alta després d’un any de feina. “A Nadal hem patit després de la gran obertura de festes i és molt angoixant viure així”, ha lamentat.
