ACN Barcelona – L’autor i director David Carnevali porta al Teatre Lliure de Gràcia ‘Retrat de l’artista mort (Espanya ’39 – Argentina ’78)’, una obra que s’endinsa en la foscor de l’Espanya de Franco i l’Argentina de Videla. L’actor Sergi Torrecilla és l’encarregat de construir la dramatúrgia a partir de les històries de persones desaparegudes en les dictadures, i que converteix en una “reflexió sobre la barbàrie dels feixismes” del segle XX a Europa i Sud-amèrica. “L’obra també parla del risc que correm que tot això es repeteixi”, ha assegurat Carnevali. Es podrà veure del 31 de maig i fins al 9 de juny, coincidint justament amb la campanya de les eleccions europees, amb l’amenaça de l’extrema dreta ben present. Les entrades estan a punt d’exhaurir-se.
Creuant per damunt la línia fina entre realitat i ficció, ‘Retrat de l’artista mort’ arrenca amb l’actor Sergi Torrecilla explicant un episodi de la seva vida privada: el judici per un pis a Buenos Aires, adquirit presumptament per un familiar seu l’any 1978, però que va ser expropiat a un dissident polític desaparegut per la dictadura militar de Jorge Rafael Videla. La família de la víctima la reassignació.
En aquest viatge a Buenos Aires, Torrecilla i el director Davide Carnevali acaben descobrint que aquest desaparegut era un pianista i que en el moment de la seva desaparició estava treballant en les partitures inacabades d’un compositor valencià, de qui també s’havia perdut la pista durant la Guerra Civil espanyola.
El muntatge de Carnevali ja s’ha pogut veure en altres països europeus, com Alemanya, França o la Itàlia del director. L’autor reescriu cada cop la trama –al voltant del 30-40%–, adaptant-la al país on es fa i el seu context polític i històric. Però també s’adapta a la mateixa biografia personal de l’actor que l’interpreta. El fil conductor sempre és la connexió de les dictadures feixistes europees amb la dictadura militar dels anys 70.
En roda de premsa aquest dimarts, el director del Teatre Lliure, Julio Manrique, ha destacat la connexió que té l’obra amb el context polític actual. “Crec que tindrà una vibració molt forta en un moment en què estem tots molt amoïnats amb el ressorgiment de discursos i ideologies populistes, feixistes, d’extrema dreta, d’una manera molt inquietant”, ha dit.
<strong>Carnivale: “Aprendre a no repetir certs errors”</strong>
En aquesta dimensió més política, Carnivale ha subratllat que la seva obra busca justament “parlar del risc que correm que tot això es repeteixi”. En aquesta línia, el director ha assenyalat que “és una reflexió sobre com la història torna a repetir-se i els records del passat tornen a estar presents, malauradament”. També pretén pensar “sobre com construïm les històries per poder aprendre a no repetir certs errors”.
Fixant-se en la seva Itàlia natal, David Carnivale ha alertat com les esquerres s’han “allunyat de les masses” i això ho ha aprofitat l’extrema dreta i polítics com Matteo Salvini o Giorgia Meloni. “Per mi va ser un gran misteri, com a persona nascuda als anys 80 a Itàlia, viure aquest canvi antropològic”, ha admès el dramaturg.
<strong>Torrecilla: “Em vaig adonar de la poca distància entre ferides”</strong>
Partint la interpretació de la seva pròpia biografia, Sergi Torrecilla ha explicat com ‘Retrat de l’artista caigut’ li ha servit d’una manera personal, “per a mirar el passat de la meva família, els dos bàndols”; i com aquest fet “et confronta amb les teves idees establertes de què és bo i què és dolent, si tot és blanc o negre”.
L’actor valencià també ha relatat com va començar a treballar en l’obra de Carnivale acabat de tornar de Xile, on havia interpretat una obra sobre la Guerra Civil espanyola. Ho va fer en el 50è aniversari de l’assassinat de Salvador Allende i al Teatre Nacional de Xile, al davant del Palau de La Moneda.
“T’adones que la ferida és la mateixa, que el feixisme acaba sent el mateix, com les ganes de posar paraules a allò que va quedar en l’oblit o que va ser reescrit”, ha afirmat Torrecilla. “Em vaig adonar de la poca distància entre ferides”, ha conclòs.
<strong>Recorregut per Europa</strong>
La primera versió de ‘Retrat de l’artista mort’ va ser creada el 2018 en alemany per a la Biennal de Munic i per a la Staatsoper de Berlin, sota el subtítol ‘Alemanya 41 – Argentina 18’. A partir d’aquí, degudament adaptada, ha passat per Itàlia (Piccolo Teatro de Milà) i França (Comédie de Caen, Comédie de Reims i Théâtre de Liège).
