ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu obrirà de la temporada del 175è aniversari amb ‘Ariadne auf Naxos’, amb música de Richard Strauss i llibret de Hugo von Hofmannsthal, que estarà a l’escenari del Gran Teatre del 22 de setembre al 4 d’octubre, gairebé 19 anys després de la darrera representació, el 2002. El director artístic ha indicat que és una obra “irresistible, impertinent” i vigent que tracta temes com l’amor i el debat sobre la fidelitat. La posada en escena és de Katie Mitchell, qui situa l’obra a l’actualitat, i Joan Pons dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Les sopranos Miina-Liisa Värelä i Johanni van Oostrum debuten al Liceu interpretant el paper d’Ariadne,
García de Gomar ha dit que és una òpera “excepcional poc conreada” al Gran Teatre del Liceu, ja que només s’han vist 24 funcions del muntatge. García de Gomar ha destacat que és “una obra irresistible i impertinent” i ha apuntat que posa diversos binomis en tensió: entre la veritat i l’artificiaitat, la realitat i la ficció, i el tràgic i el còmic. L”Ariadne auf Naxos’ de Katie Mitchell, directora teatral, planteja la història de l’home més ric de Viena, que ha encarregat una opera seria a un jove compositor, a més de convidar-hi un grup d’actors de la commedia dell’arte. Mentre demana que actuïn tots a la vegada, Zerbinetta intenta convèncer la tràgica Ariadne que els homes són tots iguals i fins i tot intercanviables, posant en el punt de mira qüestions relacionades amb la fidelitat, la sexualitat i la presentació pública d’homes i dones. Com s’ha explicat a la roda de premsa, la directora introdueix un matís en el personatge d’Ariadne, ja que no només és abandonada per Teseu a Naxos, sinó que també està embarassada. Així mateix, apareix un personatge de gènere fluid. “El nostre paper són no binari i són de gènere fluid o neutre”, han destacat Samantha Hanley i Paula Murrihu, que es posen en la pell de la compositora. Durant la representació, ha remarcat el Liceu, en la qual Ariadne lluita contra el desig de morir, també s’apunten qüestions sobre l’avortament, la vida i la mort. L’òpera, com ha apuntat Pons, és un clar exemple del teatre dins el teatre. Pons dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu donant vida a una partitura plena d’influències. “De colors mozartians, l’obra de Strauss integra i conjuga el neoclassicisme i les danses populars de màscares italianes amb moments wagnerians”, ha remarcat el Liceu. La posada en escena de Katie Mitchell situa l’obra a l’actualitat, amb reflexions sobre la fidelitat, la diferència entre l’òpera i el pop i els conflictes derivats d’una societat global i líquida. Repartiment Les sopranos Miina-Liisa Värelä i Johanni van Oostrum debuten al Liceu interpretant el paper d’Ariadne, Elena Sancho Pereg i Sara Blanch es posen al capdavant de l’exigent rol de Zerbinetta. Completen un repartiment de luxe els cantants Nikolai Schukoff, David Pomeroy Samantha Hankey i Paula Murrihy, entre d’altresSara Blanch es posa en la pell de personatge de Zerbinetta. “És un paper molt extrem i complicar”, ha destacat, al temps que ha ressaltat que ha estat un dels seus majors reptes als quals s’ha enfrontat fins ara. “És una opera molt exigent a nivell vocal i musical i he buscat un creixement com artista”.”No és un títol mainstream”A preguntes dels periodistes, García de Gomar ha reconegut que ‘Ariadne auf Naxos’ “no és un títol mainstream, però Strauss és un compositor majúscul” i “és d’una bellesa descomunal”. Ha assegurat que aquesta temporada posaran en tensió títols significatius del segle XX. Katie Mitchell va estrenar el muntatge el 2018 al prestigiós Festival d’Aix-en-Provence, coproduïda conjuntament amb el Liceu, el Théâtre des Champs- Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet i Royal Danish Oper.70% d’aforament Per altra banda, d’acord amb la normativa vigent, el Gran Teatre del Liceu continua amb un màxim d’un 70% del seu aforament. A més, el Liceu finalment s’ha vist obligat a reubicar els seus abonats i compradors individuals per a les funcions d”Ariadne auf Naxos’ per tal de mantenir una butaca de separació entre grups bombolla assegurant així a distància de seguretat obligatòria que exigeixen les autoritats sanitàries.
