ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu estrenarà a Espanya el 26 de febrer, la producció ‘Lessons in Love and violence’, que té com a tema central “l’amor i el poder” i és obra del compositor George Benjamin i l’autor Martin Crimp, i amb posada en escena de Katie Mitchell. La producció se situa en l’actualitat malgrat ser una obra basada en l’època medieval que explica la relació entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston. Segons ha detallat Benjamin en roda de premsa, l’òpera parla simultàniament de les persones de fa 800 anys i de les d’avui, on la gelosia, el poder, la intolerància són aspectes de la naturalesa humana. Ha assenyalat que tot i ser una història sobre les relacions homosexuals, va molt més enllà i és més complexa.
“No se centra en un únic tema, però té en el centre l’amor homosexual”, ha dit Benjamin. El compositor ha destacat que si bé hi ha molts tipus d’amor i d’odi, no volien en absolut predicar cap idea, sinó fer una proposta dramàtica que ha donat lloc a una història “fascinant i terrible”. Per a ell, l’òpera mostra com el que passa dins d’una habitació pot tenir conseqüències terribles en el món.A parer seu, basar l’òpera en una època històrica crea en certa manera una “paradoxa” perquè tot i que sembla un temps pretèrit, les emocions “semblen molt immediates i profundes”, més que no pas si haguessin situat l’obra en un temps real. “Si escribissim una òpera sobre Trump seria massa immediat”, ha dit Benjamin. Per a ell seria com escriure un reportatge de premsa, i les idees dels espectadors intereferirien amb la capacitat de la música i l’òpera d’evocar altres realitats.Escenografia hipermodernaPel que fa a la posada en escena, Mitchell va decidir donar-li una escenografia “hipermoderna”, aspecte en el qual l’equip va estar d’acord perquè no volien de cap manera que se situés, estèticament, en un context antic. El resultat intenta traslladar el passatge medieval a una proposta moderna, i posa una especial atenció en la mirada dels fills i la seva observació del voltant.D’altra banda, Mitchell ha introduït uns moviments en càmera lenta que expressin els dos temps diferents que inclou l’òpera: el temps ordinari, però també el temps interior i psicològic dels personatges. “Les llargues tirades a càmera lenta intenten seguir la intenció del compositor”, ha afegit, que volia aconseguir una oscil·lació entre el temps objectiu i subjectiu dels personatges. Benjamin ha afegit que en aquesta òpera Mitchell ha fet “una direcció modèlica” que és un exemple paradigmàtic de com es fa una òpera moderna. Per aquest motiu, ha demanat als espectadors que vagin a l’espectacle amb l’orella oberta i amb curiositat.Coproducció internacionalEstrenada el 2018 a Londres, és una coproducció del Liceu amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid (on es podrà veure després de Barcelona), la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lyon i la Lyric Opera of Chicago. A Barcelona, serà interpretada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons.En el terreny vocal, comptarà amb la interpretació de Stéphane Degout com a rei, Georgia Jarman encarnant a Isabel, Daniel Okulitch com a Gaveston i Peter Hoare representant a Mortimer, la majoria dels quals debuten el teatre líric català. Aquesta és una cita molt esperada pel públic liceista, després de l’èxit de ‘Written on Skin’, del mateix compositor i llibretista, presentada al Liceu el 2016.Inspirada en l’obra literària ‘Edward II’, de Christopher Marlowe, l’obra es basa en un episodi real de l’Anglaterra del segle XIV: Eduard II Plantagenet (1308-1327), acabat de coronar rei, es va enderiar amb el maquinador plebeu Piers Gaveston (algunes teories apunten que van ser amants), i el seu favoritisme en atribuir-li importants parcel·les de poder va ajudar a desestabilitzar la solidesa del regne, tot posant-se en contra l’aristocràcia militar. Al final els nobles van conspirar perquè Gaveston fos bandejat del regne i el rei abdiqués en benefici del seu fill, el futur Eduard III, el qual durant el procés d’humiliació i d’enderrocament del seu pare va aprendre diverses lliçons valuoses sobre l’amor i la violència. L’òpera que acull el Liceu és una nova revisió del mateix drama, tot obviant les referències històriques i posant el focus en les profunditats psicològiques dels personatges.Aquesta producció arriba a la capital catalana després de l’èxit de ‘Written on the Skin’. Pel que fa a les similituds i diferències, Benjamin ha precisat que ha trigat el mateix temps, 26 mesos, a escriure ‘Lessons in Love and Violence’. Així mateix, ha avisat els espectadors que la nova proposta és bastant diferent de les anteriors perquè “és més fosca i està dominada per un sentit masculí” amb veus de baríton i canvis tècnics rellevants. “M’agrada explorar nous territoris i no repetir les coses que ja he fet”, ha defensat.
