Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

El jutge deixa a un pas el judici als mossos acusats d’una agressió racista a un jove a Sant Feliu Sasserra

ACN Barcelona.-El jutjat de primera instància i instrucció 5 de Manresa ha deixat a un pas el judici als sis mossos acusats d’una agressió racista contra un jove a Sant […]

Avatar
Agències 09/03/2021

ACN Barcelona.-El jutjat de primera instància i instrucció 5 de Manresa ha deixat a un pas el judici als sis mossos acusats d’una agressió racista contra un jove a Sant Feliu Sasserra (Bages) el 2019. Segons la resolució del magistrat, hi ha “indicis raonables i suficients” per considerar que els fets podrien constituir un delicte contra la integritat moral i un delicte de lesions. Per això el magistrat obre ara el termini de deu dies perquè fiscalia i acusació presentin els seus escrits per demanar obertura de judici oral o el sobreseïment de la causa. L’acusació assegura que el 10 de gener sis mossos van agredir i vexar un jove durant una actuació policial.

Tal i com recull l’escrit del jutge, l’acusació manté que sis agents van detenir el jove, que va ser “humiliat i agredit”. La defensa del jove assegura que els mossos el van escopir, colpejar i li van fer puntades de peu. A més, diuen que se’l va amenaçar i li van proferir diversos insults i vexacions racistes.Prop de la 1 de la matinada de l’endemà el jove va ser atès a un hospital, on es va acreditar que tenia contusions a diverses parts del cos.Segons el jutge, el presumpte comportament “agressiu, degradant i vexatori” dels sis agents contra el detingut podria constituir un delicte contra la integritat moral, ja sigui per acció dels que ho van dur a terme com per omissió dels agents que no ho van impedir. El magistrat també apunta que el presumpte delicte de lesions es mostraria acreditat per l’informe d’urgències.A principis de febrer la defensa del jove va renunciar a fer una roda de reconeixement dels sis agents dels Mossos per tal de “preservar la integritat i salut” de la persona agredida. Van argumentar que suposaria “una gran càrrega haver d’identificar als seus propis agressors dos anys després dels fets” i “sota una pressió excessiva”.