ACN Barcelona.-El jurat popular ha declarat culpable, per unanimitat, a l’acusat de matar la seva exparella el 1997 a Barcelona i abandonar el cos prop de l’autovia de Castelldefels (Baix Llobregat). El veredicte, llegit aquest dijous a la tarda a l’Audiència de Barcelona, conclou que l’home és culpable d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, i per això la fiscalia i l’acusació particular li demanen 25 anys de presó. Segons els membres del jurat, l’home va apunyalar la dona per sorpresa i aprofitant la seva superioritat física, i li va infligir un gran dolor amb ferides innecessàries, per exemple, a l’ull.
Segons el veredicte, hi ha proves que l’última persona que va veure en vida la dona va ser l’acusat, i que el cadàver va ser trobat, mesos després, vestit amb la mateixa roba d’estar per casa que duia quan es va reunir amb l’acusat. A més, també es considera provat que l’home havia amenaçat anteriorment la víctima. En canvi, no es veu provat que acusat i víctima anessin a una discoteca de la Via Laietana, perquè no existia, ni que la ferida que tenia a la mà l’acusat la nit del crim li fessin uns extorsionadors colombians, com diu ell, sinó que va ser una ferida autoinfligida per una persona dretana, com l’acusat. Altres proves que ha utilitzat el jurat contra l’acusat és que la dona va ser arrossegada fins el lloc on va ser trobada un cop ja morta i per una sola persona.Amb tot, vuit dels nou jurats creuen que l’acusat va enganyar la dona la nit dels fets fent-la baixar de casa seva amb la falsa excusa que li volia entregar una documentació i que la va atacar per sorpresa i sense cap possibilitat de defensa per part de la víctima. No ha quedat demostrat, ja que només tres dels nou jurats hi han votat a favor, que l’acusat ataqués per l’esquena a la víctima. Per unanimitat sí que han considerat provat que l’home va aprofitar la seva superioritat física i que era més alt per atacar-la amb algun objecte punxant, evitant que la dona pogués demanar ajuda, i li va causar un patiment molt gran amb lesions innecessàries.El tribunal popular s’ha mostrat contrari a suspendre la pena o concedir-li l’indult a l’acusat. La fiscalia i l’acusació particular han mantingut les seves peticions màximes de pena, 25 anys de presó, allunyament de la família i indemnitzacions. En canvi, la defensa, que ha anunciat un possible recurs, ha demanat la pena mínima i una responsabilitat civil només per als dos fills de la víctima.Versió contrària de l’acusatEn el primer dia de judici, dilluns de la setmana passada, l’acusat va negar els fets, assegurant que uns proxenetes i extorsionadors d’origen colombià van segrestar la dona la mateixa nit de la desaparició. L’home va explicar que els van assaltar en plena Via Laietana amb navalles, es van endur la dona a peu, li van fer un tall a la mà a ell i després el van amenaçar de mort per telèfon. Per això, el matí següent va comprar un bitllet d’avió a Nova York, on havia viscut, i ja no va tornar mai més. El 2017 va ser arrestat i extraditat, i ara s’enfronta a 25 anys de presó per assassinat amb traïdoria i acarnissament.Segons la fiscalia, Rafael A.B., nascut a la República Dominicana fa 45 anys i amb nacionalitat espanyola, va mantenir durant uns sis mesos del 1997 una relació sentimental amb la víctima. La dona, d’origen colombià, va decidir tallar-la l’estiu d’aquell any, però l’acusat no acceptava la decisió i la “sotmetia a un assetjament constant”, fins a amenaçar-la de mort amb una arma de foc. També l’hauria seguit i recriminat que sortís del cotxe d’un home tot etzibant-li que si no era d’ell no seria “per a ningú”. Això ha estat negat rotundament per l’acusat, que ha dit que la dona no tenia por d’ell.La versió de l’home, amb algunes contradiccions respecte el que havia declarat fins ara, és que van estar junts des del 1996 i van tallar, a proposta d’ella però de mutu acord, el juliol del 1997, mantenint, però, una bona relació “d’amistat” amb ella i els seus pares. Va explicar que ella era prostituta i ell ho sabia i ho acceptava, mantenint una relació oberta. Però la dona, que tindria el marit a Colòmbia, volia casar-se amb ell, ha explicat, però sense deixar la prostitució, que suposadament exercia a l’autovia de Castelldefels i en un local del carrer Enric Granados, a l’Eixample barceloní, prop d’on ell vivia.El 5 d’octubre del 1997, cap a les 9 del vespre, l’home es va dirigir a l’edifici on vivia la víctima, al barri de Gràcia de Barcelona, amb els seus pares, fills i una germana. Un cop a la porta de l’edifici, va trucar insistentment a l’intèrfon i amb el “pretext” de lliurar-li a la dona el passaport, va aconseguir que baixés al portal. Allà inicialment van mantenir una conversa que va derivar en una forta discussió.A continuació, segons la fiscalia, sense que consti la manera com ho va fer, l’home va aconseguir traslladar a una zona desconeguda on la va atacar utilitzant un instrument “incisiu punxant” i li va causar nombroses ferides, principalment al crani, a l’ull esquerre, al coll, l’esquena i el pit, que li van provocar la mort.Segons l’acusació pública, l’acusat va actuar amb la intenció de matar la dona, que no va tenir oportunitat de defensa eficaç perquè l’atac va ser inesperat i no tenia mitjans per reaccionar davant d’objectes contundents utilitzats per una persona físicament més forta. A més, l’acusat li hauria causat un gran patiment i dolor, sobretot per la lesió a l’ull, i moltes de les ferides eren innecessàries per causar-li la mort. El cos va ser localitzat el 6 de maig del 1998, set mesos després, en estat esqueletitzat, en una zona de vegetació propera a l’autovia de Castelldefels, prop del quilòmetre 11 en sentit Castelldefels.En canvi, l’home va dir que van voler fer les paus anant a prendre una copa en un bar musical de la Via Laietana, davant la seu dels sindicats, tot i que la dona va marxar sense documentació i anava amb roba d’estar per casa. En marxar i pujar al seu cotxe, dos homes d’entre 30 i 35 anys, amb accent colombià, els haurien abordat amb navalles, un a cada porta. Un d’ells el va intentar apunyalar i l’acusat es va defensar, cosa que li va provocar un important tall a la mà. Finalment, els dos homes, que semblava que coneixien la víctima s’haurien endut la dona Via Laietana avall a peu, sempre segons la versió de l’acusat. Va afegir que la dona li havia comentat que tenia “por” d’algunes persones de l’àmbit de la prostitució, sense concretar gaire més.A continuació, l’home va anar al CAP Peracamps, a les Drassanes, perquè li curessin la ferida a la mà, però no va comentar que uns desconeguts s’havien endut la dona. Allà mateix, va rebre una trucada de telèfon i un desconegut li va dir que li farien el mateix que a la dona. Això el va atemorir i va fer que dormís prop de casa seva però dins del cotxe. L’endemà al matí, va pujar al pis, va agafar dines, va comprar un bitllet d’avió pel primer vol a Nova York, on ja havia viscut, i va marxar sense dir-ho a ningú ni a la feina. Només va trucar al mòbil de la dona un cop ja era als Estats Units.La dona tenia 31 anys, per 24 de l’agressor, i vivia amb els seus dos fills menors d’edat, de 9 i 5 anys. També vivia amb els seus pares i una germana. L’endemà dels fets, l’home va volar fins a Nova York, on residia de forma clandestina i amb documentació falsa. A mitjans del 2016 es va reactivar la investigació davant del risc de prescripció, i se’l va poder detenir el 8 de juny del 2017 amb la col·laboració de l’FBI, només quatre mesos abans que prescrigués el delicte, i va ser extradit i empresonat un mes després.Per tot això, la fiscalia li demana 25 anys de presó per assassinat amb traïdoria i acarnissament, a més de cinc anys d’allunyament respecte els familiars de la víctima, a qui haurà de pagar 660.000 als fills, mare i sis germans de la dona.En el judici estaven citats com a testimonis, entre altres, un detectiu privat contractat per la família per localitzar la víctima, un dentista que va tractar la dona i va ajudar a identificar el cadàver per un tractament que li havia fet, un amic que coneixia la relació entre víctima i agressor, els encarregats del local on treballava la dona, la mare i la tia de l’acusat, una companya de feina de l’acusat, així com parents de la víctima. El jurat també ha tingut en compte converses telefòniques gravades a la mare i la tieta de l’acusat que parlaven en clau i no col·laboraven amb la policia.
