Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

El Homrani demana fer front als qui no entenen la diversitat i aposten per ”la uniformitat, l’estigma i l’estereotip”

ACN Barcelona.-El conseller d’Afers Socials ha demanat ”fer front col·lectivament” als qui no entenen la diversitat cultural i hi responen amb ”la uniformitat, l’estigma, l’estereotip”, lluny de construir una comunitat […]

Avatar
Agències 08/04/2019

ACN Barcelona.-El conseller d’Afers Socials ha demanat ”fer front col·lectivament” als qui no entenen la diversitat cultural i hi responen amb ”la uniformitat, l’estigma, l’estereotip”, lluny de construir una comunitat ”de tots i totes” amb respecte als origen i les cultures. Així ho ha manifestat en un acte amb membres de la comunitat gitana on ha alertat que la visió de societat diversa ”està en joc”. En el marc de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, Chakir El Homrani ha situat el treball com un element ”clau” per a l’emancipació personal i per tant, per a la ”vida digna”. Joves gitanos han participat en l’acte i han explicat la seva experiència com a estudiants universitaris, un dels àmbits més treballats dins el Pla Integral del Poble Gitano.

El Homrani ha recalcat que com a societat ”no ens en sortirem” sense el reconeixement a la diversitat i ha reclamat una mirada ”que no sigui paternal” per aconseguir l’eliminació de les discriminacions per raons d’orígens o cultures. Pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, cal aconseguir que els espais sigui ‘de tots” ja que que siguin ”d’uns quants” perpetua les desigualtats i la discriminació. El titular d’Afers Socials ha afegit, en la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, que encara queden molts reptes com ara la igualtat de gènere i ha defensat el treball com un element clau per a l’emancipació personal i una vida digna. En aquest sentit, també ha defensat la necessitat ”d’autoestima” per poder ”transformar” la societat, en la necessiatt de coneixement i reconeixement del col·lectiu gitano i alhora ha insistit en la necessitat de referents per a fer possible aquesta transformació. El Homrani ha dirigit aquestes paraules a un grup de joves gitanos que han participat en el Pla Integral del Poble Gitano que lidera el Departament, i que, entre altres reptes, han aconseguit culminar amb èxit estudis universitaris. Alguns d’ells han explicat la seva experiència i tots han coincidit en la importància de fixar-se amb un exemple i seguir-ne els passos, formativament parlant, o de convertir-se ells mateixos en l’exemple dels seus familiars més propers. En Luis Garcia, n’és un cas. Va voler estudiar a la universitat perquè va veure que el seu germà ho podia fer. Ara és graduat en bioquímica i biologia molecular, unes titulacions molt poc freqüents en el seu entorn però que llueix ben orgullós, com també assegura que ho està ”de ser el què és”, i haver arribat on ha arribat sent gitano perquè ”no és fàcil”. Per en Luis, la discriminació encara ”es viu i està present”. En una línia similar s’ha manifestat Paco Vargas, resident a la Mina, que assegura que s’ha de lluitar encara perquè no es vegi el barri amb por, sinó que sigui un lloc diferent i no com a ”terra hostil”, sinó un barri més de la ciutat. En Paco, que cursa segon curs de Ciències Polítiques –i reconeix que ni ell sap explicar exactament què estudia als seus pares- demana que la gent els vegi d’una altra manera ”amb somnis i ganes d’arribar acomplir metes” perquè creu que fins ara ”per desgràcia” d’haver nascut on han nascut la gent ”insisteix” en què no s’assoleixin mai. Entre els assistents, també hi havia noies que han lluitat alhora contra l’estigma de ser gitana i de ser dona, però que en canvi, se n’han pogut sortir. És el cas de la Manuela Fernández, filla d’un dels referents del barri de la Mina que s’ha mostrat visiblement emocionada quan ha explicat que fa 15 anys la situació era molt diferent. Ha reconegut que hi ha molta feina pendent encara. La Jelen Amador també ha volgut explicar la seva experiència com a graduada en dret. Ha explicat que malgrat ser gitana treballa a una revista científica com a assistent editorial i es dedica a la investigació per a què tots tinguin una educació ”de qualitat” i hi puguin arribar tots els infants gitanos també. La Jelen també defensa totes les aportacions que pot fer la cultura gitana, des del culte o altres espais com ara el feminisme, a la societat on viuen.El Govern ha commemorat així el Dia Internacional del Poble Gitano per vintena vegada, una efemèride que també s’ha commemorat al Parlament en un acte institucional presidit per Roger Torrent i organitzat amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) i que enguany se centrarà en la participació política i social del col·lectiu. En l’acte hi ha intervingut, a més del president del Parlament, el president, el tresorer i la vicepresidenta de l’àrea de les dones de la Fagic, Simón Montero, Ricard Martí i Francisca Domingo, a més de l’economista i activista gitana Susana Martínez.