ACN Barcelona.-El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha defensat aquest dijous la feina feta a les residències de gent gran en la segona onada de la covid-19. “El gran exemple és la segona onada, com ho hem treballat”, ha afirmat, preguntat per l’informe d’Amnistia Internacional que critica vulneració de drets durant la primera onada a les residències de Catalunya i Madrid i un difícil accés dels residents a la sanitat. El Homrani ha afirmat que les dificultats que van tenir van ser globals, “a tot el món”, i les ha concretat sobretot en la “manca d’EPI, professionals i que no eren espais pensats per a una crisi sanitària”. També ha assenyalat que han explicat en tots els espais com van actuar davant aquestes dificultats.
La pandèmia va colpejar amb molta cruesa les residències en la primera onada i el Departament de Salut en va assumir a principi d’abril les competències, fins aleshores d’Afers Socials. 7.388 persones que vivien en residències han mort per covid-19 des de l’inici de la pandèmia, pràcticament la meitat de les defuncions a Catalunya, 15.994, segons la darrera actualització de Salut. 4.298 d’aquestes persones van morir a la residència; 2.540 als hospitals o en centres sociosanitaris; 118 al domicili i 432 casos no es poden classificar, segons indica Salut. Amnistia Internacional assegura en un informe que les mesures preses a les residències de Catalunya i Madrid han estat “ineficients” i “inadequades” i “han vulnerat com a mínim cinc drets humans”, el dret a la salut, el dret a la vida, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i al de tenir una mort digna. L’organització assegura que durant la primera onada no es va garantir el trasllat als centres sanitaris dels residents quan era necessari i que també van viure aïllats dels familiars i de la vida exterior durant molt de temps. Amnistia reconeix que durant els darrers mesos s’han millorat algunes mancances però d’altres han continuat en la segona onada. Per a aquesta organització internacional, es continuen sense garantir plenament les visites a familiars i es mantenen indicacions per tractar els residents als centres i no als hospitals, unes mesures “discriminatòries”. També considera que les mesures de reforç de personal no són suficients.
