ACN Barcelona.-El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assegurat que el pacte social del treball s’ha trencat i ha animat sindicats i patronals a enfortir la negociació col·lectiva per encarar els reptes d’aquest canvi d’era marcat per la irrupció de la indústria 4.0. El Hormani ha obert la jornada ‘El futur del treball’ promoguda per l’Organització Internacional del Treball (OIT) per celebrar el seu centè aniversari amb un discurs on ha posat en valor el paper moderador dels sindicats en les crisis del capitalisme i ha animat els agents laborals a avançar en la qualitat del treball més enllà del perfil de l’assalariat clàssic. A més, el conseller ha dibuixat una foto crítica de l’estat del mercat i ha assegurat que la millora contínua de les condicions laborals des dels anys 80 “és un mite” només aplicable a “un cert tipus d’home” i no pas a les dones, als joves i a les minories, especialment, als migrants.
Segons El Homrani, el mercat laboral és “dual” amb treballadors que encara tenen força sindical i aconsegueixen mantenir condicions laborals dignes i amb d’altres, que ha xifrat en un terç del total, que tenen treballs precaris. “El treball no està garantit per tothom i el més preocupant és que treballar no significa està fora del risc de la pobresa”, ha afirmat. Una asimetria que continua sent més pronunciada en els “alguns col·lectius migrats, en els joves i en les dones”, ha dit.En aquest sentit, el conseller ha volgut “desmitificat” la idea que afirma el treball hagi millorat contínuament a partir dels anys 80, una millora que “només” han gaudit, diu, “un cert tipus d’home” reconegut socialment i no tant les dones, els joves i les minores socials. “Encara tenim un greu problema amb la bretxa de gènere. I estem en l’any 2019”, ha exclamat.Alhora, el titular de Treball, Afers Socials i Famílies ha fet una fotografia crítica de l’estat de mercat laboral i ha lamentat l’existència de 395.000 persones que busquen feina i no en troben, de les quals 200.000 es troben en una situació d’atur de llarga durada. “Hem de ser conscients dels dèficits que té el mercat laboral i també de les seves potencialitats, desmitificant altres moments de la nostra història on semblava que sempre avançaríem i també la idea que sembla afirmar que sempre anirem enrere”, ha ditPer això, ha dibuixat tres escenaris possibles del món del treball i ha assegurat que s’ha de treballar per un món del treball amb alts nivells de concertació social i un marc legislatiu que enforteixi sindicats i patronals. D’aquesta manera, diu, s’evitaria un món on el treball sigui extremadament escàs per la irrupció dels canvis tecnològics que requeriria que se substituís la feina com a principal via d’ingressos o un altre d'”encara més dual” amb sous baixos per la majoria de la població i treball de qualitat per una minoria.Segons el conseller, enfortir els agents socials ajudarà a allunyar-se d’aquestes conjuntures que portarien, inevitablement, al conflicte social fruit del trencament del pacte social, que garanteix que la feina porta a l’emancipació i permet viure amb condicions dignes. “Trencar un pacte sempre porta al conflicte. Les societats polaritzades busquen solucions dràstiques i això ens ha de fer reflexionar”, ha afirmat.Per aquest motiu, ha apuntat que és necessària una alta concertació i lleis i mecanismes institucionals que reforcin els sindicats i donin un paper actiu a les patronals. Uns actors que han de ser “forts i creïbles”, ha remarcat. Alhora, El Homrani ha admès que “no n’hi ha prou” amb la negociació col·lectiva i la concertació social per aconseguir un millor mercat laboral i ha apuntat a la formació professional com una de les “respostes clau” per empènyer el teixit productiu cap a una “lògica de plena ocupació i qualitat”. “No hi ha millor manera d’estar apoderat davant del mercat laboral que tenir una bona qualificació professional i tenir les eines per requalificar-se”, ha afirmat.A més, ha remarcat la necessitat de tenir un sistema educatiu “molt potent” que faciliti que el punt de sortida i l’origen de cadascú no representi una limitació en el punt d’arribada. En aquest sentit, ha opinat que és “necessari tenir polítiques socials de caràcter preventiu”, tot assegurant que “no hi ha millor política social preventiva que el treball de qualitat”.
