ACN Tortosa.-El Govern preveu retirar el monument franquista de l’Ebre a Tortosa l’estiu vinent, segons han anunciat aquest divendres la consellera de Justícia, Ester Capella, i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès. Justícia ja ha licitat els estudis geotècnics per poder instal·lar una grua a la llera de l’Ebre i poder desmuntar el monòlit per peces, de dalt a baix. L’obra té un pressupost de 200.000 euros i es preveu adjudicar al març. L’executiu assegura que no hi ha marxa enrere i que el monument té els dies comptats. A més, s’ha mostrat confiat que el govern espanyol no hi posarà “pals a les rodes”. Aragonès i Capella han defensat que el franquisme no es pot normalitzar i que retirar el monòlit suposa dignificar les víctimes.
El vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, han anunciat que s’inicia “el compte enrere” per treure el monument franquista de l’Ebre a Tortosa. Justícia ja ha sol·licitat aquesta setmana la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Si els tràmits no s’endarrereixen, les obres es licitaran al gener i s’adjudicaran al març. La previsió és fer el desmuntatge a l’estiu, quan el cabal de l’Ebre és més baix, de manera que es pugui situar la grua que retirarà les peces a la platja de la llera del riu. Per aquest motiu, s’ha iniciat la licitació d’un estudi geotècnic que asseguri que la llera aguanta el pes de la màquina, de 300 tones.Capella ha apuntat que “la permanència” del monument franquista 54 anys després d’haver-se inaugurat, demostra la “debilitat de la democràcia espanyola i que les petjades del franquisme encara són molt presents” a l’Estat. “El totalitarisme guanya quan es normalitza i quan la ciutadania s’identifica amb els seus discursos i els seus símbols. Cal recordar per què el van construir”, ha defensat. La consellera ha llegit i recordat un fragment del text de la llicència d’obres que va demanar el governador civil de Tarragona per consturir el monument, que l’exalta com un símbol dels 25 anys “de pau”, des de la Batalla de l’Ebre, que s’estaven vivint “sota la guia del Generalíssim”. “Era el discurs dels vencedors, però un aixecament militar contra la democràcia és una covardia i un cop d’estat. No va ser un període de pau sinó de repressió, mort i silencis”, ha recriminat.També el vicepresident Aragonès ha assenyalat que el monument franquista de Tortosa “insulta les persones que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i que simbolitza aquell silenci eixordador que els vençuts i les seves famílies van haver d’aguantar massa temps”. “El monument volia que les víctimes acotessin el cap i en una democràcia això és absolutament intolerable”, ha afegit. Aragonès ha dit que si el monument “es manté en peu” és per “la política de desmemòria del govern espanyol” que manté als guanyadors de la guerra i oblida les víctimes enterrades en fosses, i ha recordat que “l’amnèsia és la llavor dels totalitarismes futurs”.La Generalitat assumeix la responsabilitat de l’Estat, que n’és el propietari. Insistint que “té els dies comptats”, Capella i Aragonès han demanat que no s’intenti impedir o dilatar el procés per treure’l del riu, ni es posin “excuses burocràtiques”. “Tombarà, no és una declaració d’intencions, està en marxa”, ha remarcat Capella. “Esperem que l’Estat no tingui la temptació de posar dificultats al que no han volgut fer i farà la Generalitat”, ha advertit el vicepresident.Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha demanat a la ciutadania que respecti la decisió del Govern per retirar el monument, i ha recordat que moltes generacions de tortosins l’han tractat “amb indiferència” i integrant-lo al paisatge la ciutat. “Per a molta gent aquest monument, més enllà del seu origen que no es pot obviar, ha format part de la ciutat i no ha despertat neguits, sobretot després de retirar els elements que més al·ludien al règim dictatorial”, ha explicat. L’alcaldessa ha aprofitat per demanar que el pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta i es mantindrà sense la inscripció als Caiguts que hi ha actualment, s’utilitzi per construir la reivindicada passarel·la de pas que connectaria els barris de Ferreries i Remolins. “Us demano que el compromís del Govern amb aquest indret no finalitzi amb la retirada del monument i continuï amb la recuperació del punt de pas sobre el riu Ebre a Tortosa, per restablir del tot el seu origen que la guerra va destruir”, ha dit Roigé.El monumentEl monument franquista de Tortosa és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar els 25 anys de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre. Originàriament es va anomenar ‘Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro’. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins.Té una alçada de 45 metres, comptant les dues piràmides de ferro i el pedestal. La piràmide més baixa, de 16 metres, està coronada per una àliga de ferro de 2 metres d’envergadura. L’altra piràmide, de 26,5 metres, té a la part frontal la creu de Sant Jaume en homenatge a l’exèrcit rebel i, al dors, una creu de Crist de 12 metres d’alçada.L’obra està coronada per una estàtua de bronze, de 5,30 metres d’alçada i 2 tones de pes, que representa un combatent amb un braç aixecat, amb el qual sosté un estel. El tronc del monument mostra diverses esquerdes que representen marques de metralla, i que progressivament es van convertint en creus i vitralls de colors.El Procicat treballa en l’organització dels comicisD’altra banda, el vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha apuntat que s’està treballant per recuperar “la normalitat en molts àmbits de la vida” i per arribar amb les condicions idònies a la celebració de les eleccions al Parlament del 14 de febrer. “Hem superat el pitjor moment de la segona onada i cal fer una obertura progressiva molt prudent i amb absoluta transparència. El nostre objectiu és aconseguir mantenir la situació sanitària sota control perquè permeti que qualsevol activitat, sigui unes eleccions o qualsevol altre esdeveniment important, es pugui fer amb normalitat”, ha apuntat. El Procicat treballa “en els aspectes tècnics de l’organització electoral” que han de permetre adaptar els comicis “a les mesures de seguretat sanitàries”.
