ACN Barcelona.-El secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Joan Abad, ha reclamat aquest dilluns al govern espanyol que assumeixi la despesa de posada en funcionament dels 26 nous òrgans judicials de Catalunya aprovats des del 2017, que, segons càlculs de la Conselleria de Justícia, costen uns 15 milions d’euros anuals. Així, el Govern reclama el cost dels 8,4 milions d’euros que costen anualment els 14 nous jutjats del 2017 i els 6,5 que costaran els 12 aprovats aquest 2019. La consellera, Ester Capella, ho va reclamar per carta a la ministra en funcions, Dolores Delgado, el maig passat, però encara no ha rebut resposta formal.
Totes dues només s’han reunit formalment el 5 de setembre de l’any passat a Madrid, a instàncies de Capella, i des d’aleshores el departament ha intentat concertar altres trobades, però no s’han pogut concretar. A més, Delgado ha visitat Barcelona diverses vegades, l’última el 27 de juny, i s’ha reunit amb diversos operadors jurídics, però mai ha tancat una reunió amb Capella, i ha aprovat nous jutjats sense pactar el finançament ni el calendari amb el Govern. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 21 de juny passat la data d’entrada en funcionament de quatre nous òrgans aprovats per a Catalunya el 2017. Les dates en les que s’indica que començaran a operar són: el 30 de setembre de 2019 per al jutjat de primera instància i instrucció de Lleida; el 31 de desembre també d’aquest any per als jutjats de primera instància 9 i 10 de Sabadell; i el 30 de setembre de 2020 per a primera instància 7 de Girona. A la demora en la posada en funcionament d’òrgans compromesos el 2017, se suma la ja anunciada respecte dels òrgans la creació dels quals s’ha aprovat aquest any 2019. Així, el jutjat de primera instància i instrucció número 8 d’Arenys de Mar no s’engegaria fins al 31 de desembre de 2020 i el de primera instància i instrucció número 6 de Vic fins al 30 de setembre de 2021. Fa uns dies la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va queixar-se públicament per aquests retards i va reclamar més compromís als governs espanyol i català.L’estat va traspassar a Catalunya les competències en recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l’administració de justícia el 1996, i després ho van fer altres autonomies com Andalusia, Aragó, Canàries, País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra o Euskadi. La diferència entre Catalunya i la resta de comunitats, segons Justícia, és que les altres reben una transferència finalista i permanent pel manteniment de tots els jutjats, mentre Catalunya no té una transferència econòmica permanent ni per a les despeses de personal dels nous jutjats creats a partir d’aleshores.Així, les obres de condicionament, els equipaments i les nòmines dels funcionaris i interins dels 56 nous òrgans judicials han costat des d’aleshores 280 milions d’euros. El cost del centenar d’edificis judicials i 7.500 treballadors dels jutjats suposen uns 500 milions d’euros anuals. A això, s’hi suma que l’estat recapta uns 60 milions d’euros anuals en taxes judicials a Catalunya, que teòricament haurien de servir per pagar la justícia gratuïta. No obstant, l’estat es queda aquests diners, i la Generalitat ha de pagar 68 milions d’euros del seu pressupost per finançar la justícia gratuïta. També hi afegeix els 14,5 milions d’euros anuals dels interessos que generen els dipòsits i fiances judicials, que l’estat tampoc reverteix a Catalunya.
