ACN Barcelona.-El Govern ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de la ciència de Catalunya que té l’objectiu de consolidar la recerca i la innovació com a prioritat política, social i econòmica del país. La memòria potencia la internacionalització, la garantia de les condicions de treball dels professionals de la ciència i un nou model de finançament público-privat amb major implicació del món de l’empresa. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, considera primordial doblar la inversió que el sector privat fa en recerca per tal d’equiparar-se a les xifres de països desenvolupats en el sector. Pel que fa a les aportacions públiques, confia que en els propers pressupostos es contempli un 1% en innovació, tres dècimes més de l’aportació actual (0,7%).
En un contacte amb els periodistes aquest dimarts, Chacón ha defensat la creació de la llei a causa de l’actual mancança d’un marc jurídic estable vinculat amb la recerca. L’objectiu és “protegir, fomentar i fer progressar” tot el sistema que genera coneixement a Catalunya. Si bé altres comunitats com Navarra o el País Valencià disposen d’una llei d’aquestes característiques, el director general de Recerca, Joan Gómez, assegura que Catalunya disposa d’un ecosistema més ric i “únic” que només necessita complementar adequadament tots els actors. “Som molt bons fent publicacions, ‘papers’, però no tan aplicant el coneixement al mercat”, ha dit la consellera. Doblar la inversió privadaChacón ha detallat que la inversió pública hauria d’incrementar-se en 100 MEUR anuals a cinc anys vista per tal d’arribar a la mitjana que països referència com Suècia sostenen. Es tracta d’implantar un nou model de finançament que a més d’incrementar la partida dels pressupostos, posaria èmfasi en la necessitat d’atraure més el sector privat. Els països referència a Europa destinen un 3% del PIB en recerca, (un 1% públic i un 2% privat). “No estem tan lluny en la inversió pública, però sí en la privada”, ha afirmat Gómez.En aquest sentit, el projecte de llei de la ciència que prepara el Govern contempla la creació del Consell del Mecenatge en R+D+I, un òrgan que incidirà en la implicació privada en el finançament de la ciència assessorant la Generalitat i proposant activitats prioritàries de mecenatge.Un altre organisme que es preveu crear és el Consell de Recerca de Catalunya (CORECAT), que funcionaria com a assessor en R+D+I al Govern. Pel que fa a la ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), es vol “fer renéixer” per coordinar tots els departaments de la Generalitat en el foment del desenvolupament científic. Pel que fa a les condicions dels treballadors, es defensa la promoció de la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent. Consens políticLa llei de la ciència està en sintonia amb el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, un acord que manté el consens entre totes les forces polítiques per tal de fer de la innovació l’eix vertebrador de les futures polítiques del Govern. Chacón assegura que aquesta llei, doncs, gaudeix del consens no només de centres de recerca, universitats o agents del sector, sinó dels diferents grups polítics amb els quals han mantingut taules de treball i contactes per forjar la proposta durant els últims mesos. “Tenim claríssim que és un bloc que cal blindar”, ha assegurat Chacón, qui ha comparat la importància del l’acord amb el Pacte Nacional per la Indústria, que es va aprovar poc abans de l’aplicació de l’article 155. És per això que malgrat la inestabilitat política confia que la llei tiri endavant al 2020 i es contemplin les necessitats als pressupostos.
