Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

El govern espanyol porta al Congrés la llei de memòria històrica que podria fer desaparèixer la Fundació Franco

ACN Barcelona/Madrid.-El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei de la memòria democràtica. La llei manté un dels seus aspectes més destacats: la prohibició de fer apologia […]

Avatar
Agències 20/07/2021

ACN Barcelona/Madrid.-El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei de la memòria democràtica. La llei manté un dels seus aspectes més destacats: la prohibició de fer apologia del franquisme, que podria obligar a tancar la Fundación Francisco Franco, malgrat un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que sostenia que l’apologia del feixisme està emparada en la “llibertat d’expressió”. El govern també ha inclòs l’estudi de la memòria democràtica a l’ESO, el batxillerat i la formació professional. La norma substitueix i amplia la llei de memòria històrica aprovada l’any 2007 durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa.

El ministre de Presidència, Félix Bolaño, ha explicat que els objectius de la llei són la salvaguarda i difusió dels valors democràtics i els drets fonamentals, i el reconeixement de les víctimes del cop d’estat del 1936, la guerra civil i la dictadura franquista. Segons Bolaño, aquesta és la primera llei espanyola que repudia directament el franquisme i respon a les peticions de diversos organismes internacionals que reclamaven a Espanya més atenció a les víctimes del franquisme. Això, segons Bolaño, farà que la llei homologui l’estat a altres països de l’entorn europeu en aquesta matèria, i espera que “cap força democràtica” s’hi oposi i voti contra la “dignitat” de les víctimes.La llei preveu mesures per evitar l’exaltació del cop d’estat, de la guerra o de la dictadura, amb multes de 200 a 150.000 euros o la retirada de distincions i títols nobiliaris a persones properes al franquisme. També es podran iniciar expedients per extingir fundacions com la Francisco Franco que facin enaltiment del franquisme, provoquin odi o menyspreïn les víctimes. A més, aquestes fundacions no seran considerades d’utilitat pública. Per últim, es declara extingida la fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos, que gestiona el mausoleu franquista. De fet, es “ressignificarà” globalment el Valle de los Caídos, on no hi podrà estar enterrat cap dirigent franquista en un lloc preeminent. De fet, Bolaño ha dit que s’exhumarà el cadàver de José Antonio Primo de Rivera de l’altar major.La llei es basa en tres eixos, segons Bolaño. El primer és posar les víctimes i les seves famílies al centre, ja que es declaren injustes totes les violacions de drets humans, es consideren il·legítims els tribunals d’excepció i es declaren nul·les totes les seves condemnes. Es dedicaran dos dies a l’any a reconèixer les víctimes: el 31 d’octubre a totes les víctimes i el 8 de maig als exiliats. El segon eix serà posar en valor el paper de les dones, per la seva doble repressió rebuda durant la dictadura. El tercer eix és reconèixer el paper dels moviments memorialistes.La nova legislació es basa també en quatre principis fonamentals establerts internacionalment per casos com el de la dictadura franquista: veritat, justícia, reparació i deure de memòria per la no repetició. Respecte la veritat, Bolaño ha dit que l’Estat és el responsable de buscar les víctimes, cosa que es farà amb una planificació quadriennal i la creació d’un banc estatal d’ADN. També es donarà dret d’accés dels historiadors a arxius i es crearà un centre documental de memòria democràtica a Salamanca.El principi de justícia es concreta en la investigació de totes les violacions dels drets humans entre els anys 1936 i 1978. També es crearà una fiscalia de sala de memòria democràtica, però Bolaño ha admès que la prescripció dels delictes i la irretroactivitat de les normes penals fan molt difícil castigar les vulneracions de drets.El principi de reparació històrica i moral es basarà en l’auditoria i inventari dels béns decomissats pel franquisme per motius ideològics, però Bolaño ha recordat que no hi haurà responsabilitat patrimonial de l’estat ni cap indemnització econòmica. De fet, ha dit que durant la democràcia ja s’ha compensat a més de 608.000 persones i s’han pagat més de 21.600 milions d’euros en indemnitzacions. “Aquesta part ja està coberta, ara fem un pas més enllà, cap a la dignitat”, ha conclòs.Per últim, el deure de memòria es fonamentarà en la inclusió en el currículum escolar dels valors democràtics i drets fonamentals.També es crearà un consell interterritorial per coordinar les polítiques memorialistes de les diverses administracions i un consell de memòria democràtica que englobarà les entitats memorialistes. Igualment es crearan dos nous supòsits per tenir la nacionalitat espanyola, en especial als fills d’espanyoles que es van casar amb estrangers durant la dictadura.Oposició del CGPJEl CGPJ va aprovar a principis de juny per 15 vots a favor i 6 en contra l’informe sobre la Llei de Memòria Democràtica que qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme o per iniciació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes del cop d’Estat. Segons el CGPJ, “l’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”. A més, creu que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura adduint la Llei d’amnistia de 1977.El document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea aprovat aquest dilluns al ple del CGPJ rebat diversos punts de la llei que per primera vegada incorpora la definició de víctima de la Guerra Civil i la dictadura. En primer lloc ja proposa que aquesta definició tingui un caràcter “estrictament administratiu” perquè “la veritat històrica no forma part del procés penal”.En aquest sentit, els jutges recorden que el Suprem va establir que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil adduint que es va aprovar la Llei d’amnistia de 1977. A més, asseguren que la definició de la figura de la víctima de la Guerra Civil ha de quedar restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també reclama que la nul·litat de les sentències franquistes es limiti a les resolucions que continguin específicament una condemna o sanció, no a la resta.Limitar l’aplicació de la lleiL’informe del CGPJ també recorda que encara que la llei descrigui els actes d’exaltació del franquisme, els seus dirigents i participants com a “contraris a la memòria democràtica”, en realitat aquesta qualificació “per si sola no implica cap conseqüència jurídica”, i reclama que l’article que tipifica com a infracció molt greu el fet que no s’adoptin mesures per impedir aquests actes no es pugui aplicar a les concentracions que considera emparades en el dret de reunió.A més, el document es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de Drets Humans que van tenir lloc en el mateix període històric”. Recorda que el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna “als crims dels règims feixistes i estalinistes”.L’informe també reclama que es modifiqui l’apartat de la llei que permet il·legalitzar fundacions que fan apologia del feixisme perquè “l’apologia del franquisme, sense que hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que són contràries als valors proclamats per la Constitució estan emparats per la llibertat d’expressió”.En resposta a aquest informe, l’aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va afirmar que el seu govern “no comparteix” l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que qüestiona la Llei de memòria democràtica perquè considera que l’apologia del franquisme hauria de ser considerada com a “llibertat d’expressió”. La vicepresidenta va recordar que l’informe no és vinculant, i va destacar que l’apologia del franquisme que el CGPJ vol protegir “significa el menyspreu absolut de totes les víctimes que queden per reparar”.”Aquest projecte de llei té un compromís estricte amb el dret humanitari, amb les recomanacions que ens fa Nacions Unides sobre els compatriotes desapareguts sense identificar, sense tornar a les seves famílies i sense que s’hagi restituït la dignitat”, va dir.