Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

El govern espanyol fa marxa enrere i “desactiva les amenaces” contra el decret-llei de retorn de les pagues extres

ACN Barcelona.-El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha retirat el requeriment previ a la impugnació del decret-llei que permet el retorn de les pagues extres al Tribunal Constitucional […]

Avatar
Agències 02/07/2019

ACN Barcelona.-El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha retirat el requeriment previ a la impugnació del decret-llei que permet el retorn de les pagues extres al Tribunal Constitucional (TC), segons ha avançat Rac1 i han confirmat a l’ACN fonts de la Generalitat. Segons l’Executiu català, van ser suficients 20 minuts de reunió el passat 20 de juny per “desactivar les amenaces” contra la normativa. A l’abril, el ministeri de Política Territorial i Funció Pública, encapçalat llavors per Meritxell Batet, va argumentar que s’havien detectat discrepàncies en els articles 1 i 2 del decret-llei mostrant una actitud que, pel Govern, és “irresponsable” perquè es tracta d’una qüestió “tan sensible” com els drets dels funcionaris. Els treballadors públics cobraran el 30% d’aquests pagaments pendents del 2013 durant el segon semestre de 2019, tal com s’havia pactat amb els sindicats.

D’aquesta manera, l’Estat accepta l’acompliment per part de la Generalitat dels objectius de dèficit, deute i la regla de despesa del 2018 i “desactiva qualsevol amenaça” d’aturar el retorn de les pagues del 2013 i 2014, celebren des del Govern. I és que la regulació actual espanyola impedeix a les administracions públiques tornar les retribucions pendents si no han complert l’objectiu de dèficit i de deute i el sostre de despesa.Les mateixes fonts també recorden que les “amenaces” es van produir en plena campanya de les eleccions generals del 28-A. En aquell moment, la Generalitat va considerar que el govern del PSOE volia “impugnar” al Tribunal Constitucional el retorn de les pagues extres als funcionaris. En diverses ocasions, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va defensar que no canviaria “ni una coma” de la normativa.En canvi, el ministeri encapçalat per Batet va assegurar que només havien endegat un procés “ordinari” de negociació per modificar un dels preceptes del decret llei aprovat pel Parlament que “envaeix competències estatals”.El procediment activat, segons va dir la llavors ministra de Política Territorial, s’havia posat en marxa “habitualment” per dialogar amb la Generalitat i altres comunitats autònomes a l’empara de l’article 33.2 de la llei del Tribunal Constitucional, que permet ampliar el termini per presentar impugnacions de normes autonòmiques.