Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

El govern espanyol aprova l’avantprojecte de llei contra el frau fiscal amb què espera recaptar 800 MEUR l’any

ACN Barcelona.-El govern espanyol ha aprovat a la reunió del Consell de Ministres d’aquest dimarts l’avantprojecte de llei de mesures de prevenció i de lluita contra el frau fiscal amb […]

Avatar
Agències 13/10/2020

ACN Barcelona.-El govern espanyol ha aprovat a la reunió del Consell de Ministres d’aquest dimarts l’avantprojecte de llei de mesures de prevenció i de lluita contra el frau fiscal amb el qual estima recaptar 800 milions d’euros addicionals l’any. El text acaba amb les amnisties fiscals a evasors, actualitza el concepte de paradisos fiscals amb els criteris de la Unió Europea i de l’OCDE i limita el pagament en efectiu entre empreses o professionals a 1.000 euros (el límit era de 2.500) per millorar la “traçabilitat de les operacions financeres” i reduir l’economia submergida. També augmenta el control de sistemes informàtics que poden afavorir el frau.

Ho ha explicat la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, en una roda de premsa després del Consell de Ministres. La també ministra d’Hisenda ha assegurat que la lluita contra el frau fiscal és una “absoluta prioritat” pel govern espanyol i ha afirmat que no hi pot haver “justícia social sense justícia fiscal”.El projecte de llei modifica la limitació del pagament en efectiu per operacions econòmiques entre empreses, que passarà de 2.500 a 1.000 euros. Tot i això, es manté el límit de 2.500 euros pels pagaments realitzats per particulars, amb l’objectiu de minimitzar els efectes “col·laterals” en petites economies domèstiques. Així mateix, es disminueix el límit de pagament efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya. Amb aquest canvi es pretén restringir les operacions que són més difícils de rastrejar i poden facilitar el frau. Una altra mesura contemplada és la prohibició per llei d’amnisties fiscals a grans fortunes i patrimonis. El projecte de llei reconeix de forma expressa la prohibició de qualsevol mecanisme extraordinari de regularització fiscal que impliqui la disminució de la quantia de deute tributari i impedeix que hi hagi beneficis tributaris injustificats. “A partir d’ara, els ciutadans saben que l’Estat no es rendirà ni buscarà dreceres en la lluita contra el frau fiscal”, ha manifestat la ministra. Per altra banda, el projecte de llei també recull una disminució d’un milió a 600.000 euros de l’import mínim per incloure els deutors al llistat de la Hisenda Pública.Una altra mesura és l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal, que passa a denominar-se jurisdicció no cooperativa, el terme utilitzat internacionalment. En aquesta llista s’inclouran els territoris que facilitin l’existència de societats extraterritorials per atraure beneficis sense activitat econòmica real, aquells on hi hagi opacitat o falta de transparència, on no existeixi un efectiu intercanvi d’informació sobre el titular real dels béns o drets, o on existeixi una baixa o nul·la tributació. També s’inclouran règims fiscals preferencials que resultin perjudicials, establerts en territoris que facilitin el frau. Per exemple, règims que donen un tracte de favor als no residents respecte als residents. A més, s’habilitarà al govern espanyol per actualitzar la llista de paradisos fiscals, que haurà de ser revisada periòdicament. També es prohibeix el denominat ‘software’ de doble ús, que consisteix en programes informàtics que permeten manipular la comptabilitat. L’objectiu és no permetre ni la producció ni la tinència de programes i sistemes informàtics que possibilitin la manipulació de dades comptables i de gestió. El projecte de llei també contempla un increment del control sobre les criptomònades i incorpora l’obligació d’informar sobre la tinència i operativa amb monedes virtuals, situades tant a l’Estat com a l’estranger si afecta contribuents espanyols. D’aquesta manera, exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes, i estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions d’adquisició, transmissió, permuta, transferència i cobraments i pagaments.Pel que fa als béns immobles, el valor de referència del Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de forma objectiva. El projecte de llei també contempla la transposició de la Directiva europea anti elusió fiscal (coneguda com a ATAD), segons la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament en el mercat estatal. La directiva incorpora diverses de les matèries tractades en els informes de l’OCDE del Pla d’acció per evitar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Pla BEPS). Així, s’incorporen a la legislació espanyola els àmbits de la directiva referents a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de la sortida o ‘Exit Tax’, amb l’objectiu de reforçar la tributació a Espanya de rendes localitzades en territoris de baixa fiscalitat i assegurar que les empreses que es traslladen a un altre país no deixen de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya. Per altra banda, el projecte de llei conté actuacions per alleugerir el volum de litigiositat amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. Es contemplen canvis en el règim de reduccions aplicables a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per aconseguir un grau més elevat de simplificació i afavorir el pagament voluntari. Així mateix, inclou mesures per reforçar el control dels operadors del joc i s’habiliten mecanismes per lluitar contra la manipulació de les competicions esportives. El conjunt de totes aquestes mesures contra el frau i l’elusió fiscal podria tenir un impacte de 828 milions d’euros en les arques públiques el pròxim any. En els últims anys, les actuacions de l’Agència Tributària en grans multinacionals tecnològiques han permès l’ingrés de 400 milions d’euros i un augment de les bases imposables per als pròxims anys, de més de 650 milions. En el control de patrimonis rellevants, l’Agència va liquidar deute per un import de 608 milions el 2019, un increment del 75% respecte a l’any anterior. “[La política del Ministeri d’Hisenda i de tot el govern espanyol] és de tolerància zero contra qualsevol pràctica fraudulenta, encara més en un moment de crisi com l’actual en el qual incomplir les obligacions fiscals suposa restar recursos a l’Estat del Benestar”, ha afirmat la ministra.