Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El Govern dona suport al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l’art i el patrimoni de la Franja

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Govern ha donat suport aquest dimarts al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l’art i el patrimoni de la Franja, amb un acord aprovat per manifestar el seu compromís en la defensa i protecció del patrimoni cultural. L’objectiu és revertir decisions que posen en perill totes aquelles accions de salvaguarda històrica que porten a terme els museus i rebutjar qualsevol intent de politització en relació amb la protecció i custòdia del patrimoni cultural. El Govern creu que les reclamacions de devolució d’obres que ha efectuat el Bisbat de BarbastreMonzó i el Govern d’Aragó són “reclamacions que poc o gens tenen a veure amb l’art i la seva difusió o protecció”, sinó que tenen “un rerefons polític claríssim”.

El Govern ha destacat que la col·lecció del Museu de Lleida és “un instrument bàsic per a la història i la identitat de tot el territori” i ha indicat que la dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu “perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que les integren”. L’executiu ha defensat que “la integritat de la col·lecció formada al llarg de més de 100 anys conforma el testimoni material de la memòria històrica d’un territori homogeni i unitari —Lleida i la Franja— des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural. La col·lecció diocesana, en la seva unitat i integritat, esdevé un instrument bàsic i imprescindible per poder explicar la història, l’art i la identitat del territori històric de l’antic bisbat de Lleida”. La unitat de la col·lecció diocesana és, doncs, irrenunciable.La fragmentació de la col·lecció suposa, segons ha criticat el Govern, “la voluntat d’esborrar la unitat històrica del territori Catalunya amb el territori conegut com a Franja de Ponent, que és fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida, d’acord amb una herència cultural i un flux de relacions que continuen perfectament vigents a dia d’avui”.La unitat de la col·lecció es deu al fet que “està formada per un patrimoni capaç d’explicar els contextos històrics, socials i religiosos d’unes parròquies i comunitats amb forts vincles d’unió i entesa al llarg dels segles. No existeix cap raonament museològic que justifiqui la desmembració d’una part de la seva col·lecció, partint del principi de permanència i integritat de les col·leccions”.Seguint les recomanacions internacionals que es deriven del codi de deontologia del Consell Internacional de Museus (ICOM), es defensa, ha indicat el Govern, “la permanència i protecció de les col·leccions del museus i només s’accepta la devolució i restitució de la propietat cultural si l’ingrés de peces al museu s’hagués fet violant els principis sobre la importació, l’exportació i la transferència il·legals de propietats culturals i aquest no és el cas que ens ocupa”.És evident que els fets esdevinguts des del 2005, “conseqüència del qüestionament de la legitimitat de titularitat i d’ubicació de la part de la col·lecció del Museu de Lleida procedent de la Franja feta per les institucions polítiques i religioses de l’Aragó”, han constituït “un greu oblit del valor de pont cultural i de concòrdia de la col·lecció diocesana lleidatana, i que precisament constitueix un dels seus valors culturals més importants”. Tanmateix, les obres d’art, i per extensió els museus que l’acullen, “no haurien mai de separar les persones i els pobles, sinó tot el contrari”. “Rerefons polític”Les reclamacions de devolució d’obres que ha efectuat el Bisbat de BarbastreMonzó i el Govern d’Aragó són “reclamacions que poc o gens tenen a veure amb l’art i la seva difusió o protecció”, sinó que tenen “un rerefons polític claríssim que s’evidencia en el fet que les seves demandes sempre es dirigeixen contra institucions catalanes, per recuperar obres en museus catalans, i no contra d’altres institucions museístiques de fora de Catalunya que també conserven peces i objectes provinents de l’Aragó”. En aquest sentit, l’executiu ha mostrat el seu compromís “en la defensa i protecció del patrimoni cultural, amb l’objectiu de rebutjar qualsevol intent de politització en relació amb la protecció i custòdia del patrimoni cultural, i defensar i exercir les competències en matèria de patrimoni cultural que té atribuïdes la Generalitat amb l’objectiu de revertir decisions que posen en perill totes aquelles accions de salvaguarda històrica que porten a terme els museus”.Les 42 peces que quedenLa col·lecció del Museu de Lleida s’ha vist desmembrada amb la marxa a l’Aragó dels 111 béns artístics originaris de parròquies de la Franja. Aquest dimecres s’entregaran les 42 peces que queden, d’acord amb el pla de trasllat acordat pel Consorci del Museu per donar compliment a l’execució provisional de la sentència del Jutjat de Barbastre. Bona part dels béns que es lliuraran en la darrera tramesa formaven part de l’exposició permanent amb la qual cosa deixa parets i lleixes buides a l’equipament. Entre aquests, destaquen el frontal de Tresserra, l’arqueta de Buira o el fragment de la retaule del Naixement i Epifania de Binacet. A més de l’art de la Franja, la col·lecció del Museu de Lleida es va quedar el 2017 sense les obres de Sixena.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió