ACN Barcelona.-El Govern ha analitzat durant el consell executiu ‘L’informe anual sobre l’estat dels serveis socials’ 2017 i 2018, que recullen que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ha pressupostat en dos anys 3.948 milions d’euros per a programes de serveis socials. En concret, el 2017 el pressupost va comptar amb 1.914 milions per a aquests programes, un 5,6% més que l’any anterior, mentre que el 2018 va pujar a 2.033 milions (un 6% més). L’any 2019, el pressupost executat es preveu que se situï en 2.147,1 milions d’euros (un 5,6% més que la despesa realitzada el 2018). El Consell General de Serveis Socials ha emès aquests informes en compliment del procediment establert per la Llei catalana de serveis socials.
La Llei catalana de serveis socials indica que el Consell ha d’elaborar un informe anual i trametre’l al Govern perquè en doni compte al Parlament. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar la proposta d’Informe sobre l’Estat dels Serveis Socials 2017 a la Comissió Funcional telemàtica del Consell General de Serveis Socials, celebrada del 19 al 26 d’octubre de 2018, sense que es presentessin al·legacions. Amb posterioritat a aquesta data, el Ple del Consell General de Serveis Socials no ha estat convocat fins el passat 27 gener de 2020, data que es va aprofitar per presentar l’informe pendent del 2017 i el 2018, alhora. El contingut de l’informe 2019 s’elaborarà durant els propers mesos, així que es disposi de la informació de tancament del 2019 corresponent i es pugui explotar i analitzar. Els informes reflecteixen que el pressupost dels ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials destinat a serveis socials bàsics va ser de 555,74 milions d’euros el 2018, una xifra que ha crescut un 13,6% en dos anys (el 2016 era de 489,15 milions). La Generalitat assumeix el 66% del cost dels equips dels serveis socials bàsics, els d’ajuda a domicili i dels d’intervenció socioeducativa, a més d’aportar 5 milions anuals per a les ajudes d’urgència. L’informe de 2018 recull que l’assignació per a programes socials a Catalunya per part de l’Administració general de l’Estat s’ha reduït en un 69% durant el període 2011-2018, sobretot per una baixada significativa el 2012. Tot i així, si s’observen els últims cinc anys, aquestes aportacions s’han incrementat en un 295% per la incorporació de fons destinats a combatre la violència masclista i atendre infants i adolescents migrats sols. L’assignació per a programes socials a Catalunya va ser de 22,94 milions d’euros, el 2018, als quals es van sumar 31,15 milions corresponents a la gestió del 0,7% de l’IRPF. En relació amb el Programa d’atenció a la dependència, en termes relatius, l’informe destaca que l’aportació de l’Estat el 2011 era del 23%, davant del 77% de la Generalitat, i el 2018 aquesta diferència encara s’accentua més, amb un 16,3% per part de l’Estat i un 83,7% de l’Executiu català. Cartera de serveis socials Els equips bàsics d’atenció social de Catalunya van atendre 851.978 persones durant l’any 2018, xifra que suposa una cobertura de l’11% de la població total, per sobre dels 849.685 atesos el 2017. La cartera de serveis socials és l’instrument per assegurar l’accés a les prestacions garantides del Sistema del serveis socials, i actualment està formada per 138 prestacions, de les quals 108 són de serveis, 26 econòmiques i 4 tecnològiques. Segons el tipus de dispositiu, l’atenció residencial suposa el 33% de la Cartera de Serveis socials, seguida d’informació i acompanyament (18,3%), prestacions econòmiques (17,4%), atenció diürna (15,6%), atenció i suport en el domicili (13%) i protecció jurídica (2,8%). Millora de ràtios Si bé per llei els serveis socials han de disposar de tres treballadors socials i dos educadors socials per cada 15.000 habitants (que suposa un treballador social per cada 5.000 habitants i un educador per cada 7.500), el 2017 i el 2018 es va augmentar aquesta ràtio afegint un administratiu especialitzat per cada 15.000 habitants i la possibilitat d’incorporar més professionals als equips en funció d’indicadors de necessitat. Així, el 2018 el servei bàsic d’atenció social disposava de 1.643,75 treballadors socials i 1.051,75 educadors socials, dada que suposa una ràtio de 3,24 treballadors socials per cada 15.000 habitants i de 2,08 educadors socials per cada 15.000 habitants. Si s’analitza des de la perspectiva del nombre d’habitants per professional, a cada treballador social li corresponen 4.624 habitants, mentre que a cada educador, 7.226. Una població més envellida En data 1 de gener de 2018, la població de Catalunya era de 7.600.065 habitants, un 0,6% més que el 2017 (+44.235 persones), fet que suposa la consolidació de l’increment de la població que ja es va produir el 2017, quan aquesta va créixer un 0,4% (+33.234) trencant així la tendència a la baixa que es donava des del 2013. La taxa de natalitat contribuïa a aturar lleugerament l’envelliment demogràfic en la dècada anterior, entre 2001 i 2011, quan la taxa d’envelliment se situava en el 108%, però a partir d’aquest any es va frenar la tendència i es va iniciar un repunt a l’alça que s’ha anat consolidant els darrers anys. L’any 2018 l’envelliment va arribar a una taxa del 119,3%, pujant 1,8 punts percentuals respecte al 2017. Si s’observa des del 2011, l’increment acumulat és d’11,3 punts percentuals. Aquest fenomen demogràfic presenta una àmplia variabilitat segons territori, fins al punt que hi ha 50 punts de diferència entre els territoris més joves, el Camp de Tarragona (103,6)% i el Penedès (106,8%), i els més envellits, les Terres de l’Ebre (155%) i l’Alt Pirineu i Aran (149,3%). Discapacitat i dependència D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei de l’Autonomia Personal i l’Atenció a la dependència (LAPAD), el servei de valoració català ha rebut 686.320 sol·licituds inicials de valoració, 355.718 de revisió i 363.880 PIA realitzables. El 31 de desembre de 2018, hi havia un total de 211.354 serveis i prestacions actius destinats a 171.722 persones beneficiàries. La demanda expressada ha superat les previsions de la població dependent que s’havien dut a terme no tan sols a Catalunya, sinó també a tot el territori de l’Estat, segons l’informe. El 62% de les sol·licituds han estat de dones i el 38%, d’homes, i la variable edat és determinant en els processos de pèrdua d’autonomia personal, ja que el 83,1% dels sol·licitants són més grans de 65 anys, i el 54,6% se situa per sobre dels 80 anys. El finançament públic de places de centre de dia i de residència per a gent gran s’ha incrementat els darrers anys: L’any 2018, de les 64.093 places de residència a Catalunya, el 71,4% tenia finançament públic (enfront del 55,4% del 2013) i de les 19.336 places de centre de dia, el tenien el 58,0% (enfront del 50,3% del 2013). Una de les prestacions preventives que han tingut gran difusió en els darrers anys és el servei de les tecnologies de suport i cura (teleassistència), inclòs en la cartera de la LAPAD que s’ha desenvolupat amb la voluntat de proveir les persones grans que viuen soles o amb altres persones grans d’un sistema permanent que els garanteixi l’atenció immediata en cas de necessitat. A Catalunya, l’any 2018 hi havia 217.386 persones usuàries d’aquest servei, amb un increment de 12.939 usuaris respecte del 2017. Alhora, el servei d’ajuda a domicili per a situacions de dependència va atendre el 2018 un total de 39.195 persones, mentre que el servei d’ajuda a domicili per a situacions de risc social va arribar a 33,082 persones, que van rebre aquesta prestació el mateix any. Per altra banda, l’informe de 2018 recull que el 7,7% de la població de Catalunya té una discapacitat reconeguda, més de 582.000 persones. Les franges d’edat superiors als 45 anys concentren el 78% de la discapacitat. Per sexes, el 51% són dones i el 49% homes. L’any 2018, un total de 18.136 persones amb discapacitat van ser ateses en centres de dia, centres ocupacionals i centres residencials amb finançament públic. En l’àmbit de la discapacitat, el transport adaptat té una incidència important en promoure que les persones es mantinguin en el seu entorn. És un servei prestat majoritàriament per ens locals i que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies contribueix a finançar mitjançant els contractes programa. L’any 2017, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va finançar una part d’aquest servei a 72 ens locals, amb 7,59 milions d’euros, i el 2018 ho va fer a 72 ens locals, amb 7,64 milions d’euros. Pobresa energètica Pel que fa a la pobresa energètica, un total de 105.803 catalans van ser beneficiaris d’ajudes per rebuts impagats de subministraments d’aigua, llum i gas el 2018, un 0,3% més que l’any anterior i un 147% més respecte del 2013. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va destinar aquest any un total de 6,99 milions d’euros a atendre aquests deutes de persones en situació de pobresa energètica l’hivern del 2018 al 2019, per sobre dels 5,12 milions de l’hivern anterior. Per al conjunt de Catalunya, les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) van iniciar 63.058 expedients d’ajuts d’urgència social per subministrament el 2017 i 61.368 el 2018. Per àrees, aquest últim any el 45% d’expedients van ser per impagament de llum, seguits pel 28% d’aigua, el 19% de gas i el 8% de factures combinades de llum i gas. Pel que fa al tipus de llars, el 43,6% de les ajudes per pobresa energètica han estat per llars amb dos adults o més i amb un o més infants a càrrec (representen el 35% de les llars a Catalunya, però tenen una taxa de risc de pobresa del 25,8%, per sobre del 21,3% de la població general). El 16,2% de les ajudes han estat per llars monoparentals amb fills, són el 10,5% de les llars i tenen una taxa de risc de pobresa del 42,9%, segons l’informe. Per últim, les ajudes dirigides a cobrir despeses impagades de llars compostes per una o més persones de 65 anys o més representen el 15,4% dels ajuts, un col·lectiu que a diferència dels anteriors està infrarepresentat en aquestes ajudes, però que té una taxa de pobresa inferior a la mitjana (19,2%). Víctimes de violència masclista La Línia d’atenció permanent a dones en situació de violència masclista (900 900 120), un servei gratuït i anònim creat el 2001, va atendre el 2018 un total de 10.848 trucades, entre les quals n’hi ha 9.325 motivades per casos de violència masclista. Majoritàriament, és la dona que pateix la violència masclista qui fa la trucada (71% dels casos) però també familiars o persones properes a ella (27% dels casos) o professionals que la tracten (2% dels casos). L’àmbit on s’han produït més situacions de violència masclista ha estat el de la parella, amb un 94 % de les consultes, seguit del 3% de trucades de l’àmbit familiar, el 3 % de l’àmbit sociocomunitari i el 0,6 % de l’àmbit laboral. La violència psicològica (99,3 %) ha estat la forma més freqüent patida pels casos que han contactat amb aquest servei, seguida per la física (39%), l’econòmica (10,8 %), i la sexual (3,8 %).Els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) de Catalunya van realitzar el 2018 un total de 88.841 atencions a 26.762 dones, de les quals 10.247 estaven en situació de violència masclista. Els serveis d’intervenció especialitzada (SIE), que ofereixen atenció integral a dones que pateixen o han patit violència masclista, es van iniciar el 2005 i s’ha incrementat progressivament, i aquest 2020 arribaran a 16. El 2018, quan hi havia 8 SIE, van atendre un total de 4.226 dones i 956 fills i filles, una xifra que es va mantenir respecte del 2017 però que suposa un increment acumulat per al període 2013-2018 del 48,2% de dones i del 14,4% de fills i filles.Els serveis d’atenció residencial per a dones i els seus fills i filles víctimes de violència masclista van atendre el 2018 a 201 dones amb 211 infants en recursos residencials: un total de 117 dones amb 116 infants van estar als serveis d’acolliment i recuperació, i 84 dones amb 95 infants, en els d’acolliment substitutori de la llar. Infància i adolescència El servei Infància Respon ofereix atenció telefònica permanent per a la prevenció i la detecció dels maltractaments infantils, així com la intervenció immediata en casos greus, i està atès per professionals especialitzats, en coordinació amb els serveis de salut, justícia, educació i Mossos d’Esquadra. El 2018 va atendre un total de 19.167 trucades, un 22% més que l’any anterior, quan va atendre 15.703 trucades, i un 26,72% més que el 2016, quan van ser 15.125. En l’àmbit de la protecció a la infància, els 57 Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) de Catalunya van atendre 17.715 infants i adolescents el 2018. Dins del sistema de protecció a la infància, un total de 9.590 infants i adolescents tenien una mesura protectora el 31 de desembre de 2018: 3.742 infants i adolescents en acolliment familiar (39,0%), 5.681 en acolliment institucional (59,2%) i 167 amb expedient assistencial (1,7%). El mateix any, el servei Punt de Trobada, destinat a donar compliment al règim de visites dels infants amb els seus familiars, va donar servei a 1.419 famílies i 1.938 infants.
