Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El Govern declara BCIN la Masia Freixa de Terrassa, construïda el 1905 i emblema del modernisme a Catalunya

|

- Publicitat -

ACN Terrassa – El Govern ha aprovat aquest dimarts la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional de la Masia Freixa, a Terrassa, i la delimitació del seu entorn de protecció en la categoria de Monument Històric. Va ser construïda el 1905 per l’arquitecte Lluís Muncunill com a nau industrial destinada a la filatura. El disseny de la nau era senzill, purament funcional i sense voluntat d’autoria o estil arquitectònic. Posteriorment, la família Freixa va decidir transformar-la en la seva residència. En plena època modernista, l’arquitecte va complementar la nau original amb una successió d’arcs parabòlics i geometries el·líptiques que l’han convertit en “un dels emblemes més destacats i una referència del modernisme terrassenc i del país”.

La Masia Freixa concentra en una sola obra els trets definidors del modernisme a Catalunya: una fàbrica tèxtil en una puixant ciutat industrial propietat d’una família que forma part d’una nissaga burgesa d’industrials tèxtils llaners; la utilització de recursos constructius nous com és la volta de maó de pla; la formalització sinuosa de l’estètica modernista, i la decisió insòlita i el repte de transformar una nau de grans llums en un espai domèstic per a ús residencial. I és que, en comptes de construir un edifici de nova planta com era habitual en aquella època, l’arquitecte va optar per mantenir la construcció fabril com a base, una decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.

Publicitat

Està situada dins del recinte del parc de Sant Jordi i es va convertir en la peça central del primer parc públic de la ciutat de Terrassa el 1959, en una època de creixement urbanístic i demogràfic desordenat. Visitat i utilitzat de forma molt intensa pels ciutadans, els entorns de la masia s’han convertit en un espai de referència per a la cultura popular a la ciutat. El fet que la Masia Freixa ocupi un espai central al parc fa que la delimitació de l’entorn de protecció s’ajusti pràcticament als límits del parc tenint en compte les visuals conjuntes que es generen amb el monument i amb el verd del parc com a teló de fons.

<strong>Reconeixement per al Museu Tèxtil i les col·leccions que té</strong>

Pel que fa al museu, el Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa va sol·licitar, mitjançant un escrit de la directora-gerent del Consorci, el setembre del 2022, la declaració com a museu d’interès nacional. La Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, preveu que el Govern pugui declarar museus d’interès nacional aquells que tinguin una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.

En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, la proposta es fonamenta en el fet que custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària “úniques al territori”. En total, conserva més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat Àfrica, i que ajuden a comprendre la història de les cultures, els seus costums i la seva evolució, des dels punts de vista més diversos.

També té un important conjunt de peces relacionades amb la litúrgia catòlica que presenta gran valor documental com a mostra del significat que per a una part de la societat occidental van tenir els rituals religiosos i les celebracions vinculades.

A banda de teixits, indumentària i complements, el Museu també conserva un recull de mostraris tèxtils industrials que comprenen una cronologia que abasta des de finals del segle XIX a finals del XX. Més enllà del contingut de les col·leccions tèxtils, el Museu compta amb un important fons bibliogràfic i documentació del segle XIV al segle XXI.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió