Dijous, 30 de juny de 2022 - Edició 1435
La República

El Govern calcula que en el primer any ha desplegat en un 34% les mesures del pla de la legislatura

ACN Barcelona – El Govern calcula que, en el primer any de legislatura, ha desplegat un 34% de les mesures del seu pla. Així consta al document que han elaborat […]

Agències 24/05/2022

ACN Barcelona – El Govern calcula que, en el primer any de legislatura, ha desplegat un 34% de les mesures del seu pla. Així consta al document que han elaborat els departaments de la Generalitat, ‘Un any transformant Catalunya’, i que han presentat aquest dimarts a Palau el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró. Les polítiques educatives i formatives son les més executades (43,1%), seguides de les d’habitatge (41,7%), i l’agenda rural i la vertebració del territori (41,2% en ambdós casos). Pel que fa a les “transformacions” que pretén assolir el Govern, la verda és la més consumada (39,3%), seguida de la social (34%), la democràtica (29,2%) i la feminista (26,3%).

El document concreta que el desplegament de les mesures contingudes en el Pla de Govern s’ha avaluat mitjançant uns estats d’execució als quals se’ls ha assignat un percentatge de desplegament de cada acció. Així, tots els 1.486 ítems (782 mesures i 702 submesures) del Pla de Govern tenen assignat un estat d’execució. El grau d’avenç total de l’acció executiva és del 33,88%.

L’executiu d’Aragonès recorda en l’informe que no totes les transformacions tenen el mateix nombre de mesures. D’entre el total (782), la “transformació” social és la que compta amb més accions: 365 (46,7% del total). La segueix la “transformació” verda, amb 212 mesures (27,1%); la democràtica, amb 136 (17,4%); i la feminista, amb 69 actuacions (8,8%).

Al bloc democràtic, la mesura més executada és l’acció exterior, amb un 38%, seguida de la seguretat i les emergències (35,2%). A l’eix social destaquen les polítiques d’habitatge (41,7%) i les educatives i formatives (43,1%), amb els drets socials i a inclusió (35,2%) a continuació. Dins l’eix social també s’hi diferencia un subapartat sobre l’economia del coneixement, digital i emprenedora, on destaca el desplegament de l’economia i la hisenda (37,5%).

Al bloc de la transformació verda, el que compta amb més grau de compliment, destaca l’Agenda rural i les polítiques agroalimentàries (41,2%), i la vertebració del territori (41,2% també). L’acció climàtica arriba al 34,7%. Finalment, l’eix feminista arriba al 29,8% de compliment de les mesures feministes, i al 23,4% de les accions sobre igualtats i drets humans.

Durant la compareixença conjunta, Aragonès i Puigneró han destacat que la sortida de la pandèmia i les conseqüències socials i econòmiques de la guerra d’Ucraïna han marcat l’acció del primer any del Govern. El president ha destacat que s’han pogut establir les bases i els fonaments del “canvi” i les “transformacions”.

També s’ha mostrat “convençut” que l’aplicatiu que es posarà al servei de la ciutadania per fer seguiment de la tasca feta servirà per oferir una “màxima transparència”. Aragonès també s’ha mostrat “optimista” de cara al futur i ha qualificat de “suficient” el compliment dels primers 12 mesos de l’executiu.

Al seu torn, Puigneró ha subratllat que el Govern “no té tots els instruments de sobirania fiscal i legislativa”. El vicepresident ha detallat les xifres i percentatges del compliment de les mesures del document. Puigneró ha destacat les 6 noves delegacions de la Generalitat a l’exterior, la creació de 840 places als Mossos i l’aprovació dels pressupostos del 2022.

<strong>Rebuig a la qüestió de confiança</strong>

Durant la roda de premsa, Aragonès ha tornat a rebutjar la qüestió de confiança, inclosa a l’acord de legislatura entre ERC i la CUP d’ara fa un any, pel ‘no’ dels anticapitalistes als pressupostos del 2022. El president ha recordat que la mesura estava “prevista en el marc d’una cadena de confiances”, que ja es va “trencar” quan la CUP va rebutjar els comptes. “Per tant, si ja es va retirar la confi al Govern, no té cap sentit aportar dosis d’inestabilitat que no convenen a la societat”, ha argumentat Aragonès.