ACN Barcelona.-El Govern ha aprovat l’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l’Economia Catalana per al període 2020-2040, que estableix com a objectiu principal enfortir el sistema logístic, per contribuir a la internacionalització i configurar un sector més eficient. El document, redactat per CIMALSA per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha comptat amb una col·laboració activa del Departament d’Empresa i Coneixement així com amb la participació de 120 professionals i institucions. El text aprovat aquest dimarts en consell executiu és un full de ruta cap a la consolidació del sistema logístic català.
Segons dades de l’Observatori de la Logística, el sector genera una ocupació directa de 128.000 persones, disposa de 10 milions de metres quadrats de sòl logístic, gestiona 422 milions de tones de mercaderies, de les quals 186 milions són de tràfic intern català, i més d’11.000 camions que creuen La Jonquera diàriament. Un dels principals reptes que es deriven del projecte aprovat és contribuir al reequilibri territorial, mitjançant el desenvolupament de la logística i el reforçament i consolidació de clústers empresarials, més enllà del paper de les corones metropolitanes, a hores d’ara gestionades.L’anàlisi comparativa amb altres territoris de la Unió Europea mostra que cal una aposta per la planificació activa del transport i la logística i un consens per actuar de manera coordinada sobre les infraestructures, la promoció del sòl, els serveis i el teixit empresarial. El document consta d’un pla d’acció 2020-2025 que busca millorar la coordinació, regulació i promoció del sector; la competitivitat del teixit; l’agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal; la funcionalitat de la xarxa d’infraestructures i la sostenibilitat, amb 19 projectes i 60 mesures específiques.Entre aquestes accions, destaquen el pla de reconversió de sòl industrial a logístic; la consolidació de la tercera corona logística en els eixos transversal i de l’Ebre; la coordinació de nodes logístics, industrials i intermodals al Corredor Catalunya-Aragó-Madrid; la potenciació de la multimodalitat; la implantació d’apartadors ferroviaris a les vies principals; el pla de promoció de Lleida com a hub agroalimentari; la distribució urbana de mercaderies, etc.
