ACN Barcelona.-La família Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928-2018) i la Biblioteca de Catalunya van formalitzar ara fa un any la donació del fons del poeta a aquesta institució. Un conjunt que abraça el segle XX, i principalment els darrers 30 anys de la seva vida, amb documentació personal i professional, obra de creació literària, lletres, partitures i enregistraments (com l’himne del PSUC) i alguns números de revista, entre altres. Ajornat per la pandèmia, aquest dimarts s’ha celebrat a la Biblioteca un acte simbòlic que testimonia la “generositat” de la família del poeta i recorda que tot aquest fons ja és de domini públic i està obert a consulta. El fons engreixa el patrimoni literari més recent d’autors conservats per la Biblioteca.
Ara farà just un any que la Maria del Carme Tarrés, vídua del poeta, va signar amb la directora de la Biblioteca de Catalunya, Sra. Eugènia Serra, l’acord de donació dels seus fons. Aquest fons, de gran interès per als estudiosos de la literatura contemporània, contribueix a ampliar el patrimoni literari més recent dels autors conservats a la Biblioteca de Catalunya, entre els quals figuren els llegats de Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Maria Barbal o Joaquim Carbó, per citar-ne alguns. Aquest fons ja s’ha integrat en el portal de fons i col·leccions de la Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya conserva fons de més de 300 creadors de l’àmbit literari, musical o artístic.L’acord va començar a gestar-se l’any 2015, en unes primeres converses entre el mateix autor i la Institució de les Lletres Catalanes que aleshores dirigia l’ara presidenta del Parlament, Laura Borràs, tal com s’ha recordat avui. Posteriorment es va anar configurant el seu futur dipòsit al a Biblioteca de Catalunya. La seva directora, Eugènia Serra, ha destacat aquest dimarts com li va sobtar “la humilitat” de Sampere. “Semblava que era ell qui estava agraït” per l’interès de la Biblioteca, i no a la inversa, ha recordat. Malauradament, la signatura del conveni de donació no la va poder fer ell mateix, ja que va morir l’any 2018, ha lamentat Serra. Al seu torn, el director de l’ILC, Oriol Ponsatí-Murlà ha subratllat la “generositat” de la família de Sampere per haver donat un conjunt que “els pertany” i que ningú hagués pogut retreure que haguessin volgut seguir conservant, vendre’l o desprendre-se’n. Amb aquest fons, ha afegit, “és com si tinguéssim l’iceberg sencer”, “com entrar a la sala de màquines” de la vida i obra de Sampere, ha valorat. I el seu amic i també poeta Carles Duarte ha glossat la seva figura. Duarte ha asseverat que Sampere és una de les figures literàries més importants “que ha donat aquest país en molts anys”, amb una obra “capaç de transcendir el temps i l’espai, d’una dimensió excepcional”. Per sort, la consciència de la seva qualitat és “creixent”, ha dit Duarte referint-se a la molt recent inauguració d’un monument a Cantonigròs amb un poema seu (que commemora el 75è aniversari del concurs parroquial de poesia, del qual Sampere va ser guanyador en més d’una ocasió). El contingutLa donació desinteressada conté documentació personal i professional (carnets, fotografies, documentació acadèmica, premis i diplomes, correspondència rebuda principalment de caràcter institucional, relacionada generalment amb la seva activitat professional); també obra de creació literària, amb textos mecanoscrits, així com notes, apunts o documentació relacionada amb l’obra. Així mateix inclou documentació musical del Grup Estrop. Lletres, partitures i documentació, així com algunes unitats d’altres lletres i partitures, com ara l’Himne del PSUC. També s’hi recull documentació sobre Màrius Sampere, constituïda per articles de premsa, fullets d’actes, recitals, homenatges o invitacions. Finalment, hi ha més d’un centenar de monografies procedents de la seva biblioteca personal que comprèn obres de la seva autoria, obres d’altres autors de caràcter literari -algunes amb dedicatòria-, alguna obra sobre el joc dels escacs, al qual Màrius Sampere va ser molt aficionat. Alguns números de revista, principalment de literatura, i algun enregistrament sonor o audiovisual.Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928 – 26 de maig de 2018) és un dels poetes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra ha rebut més d’una quinzena de guardons, entre els quals destaquen el Premi Carles Riba (1963), el Premi Crítica Serra d’Or l’any 2000, el Premi Nacional de Cultura (2002) o la Creu de Sant Jordi (1999). Autor de prop d’una trentena de llibres de poesia i d’alguns títols de narrativa d’una gran originalitat, Màrius Sampere s’ha consolidat com una personalitat literària excepcional, amb una dimensió reflexiva d’una admirable ambició. Dins de la seva obra Màrius Sampere afronta amb coratge, determinació i profunditat temes tan fonamentals com l’existència de Déu, l’amor, la vida i la mort. La seva literatura ens interpel·la i ens commou.
