ACN Berga – El foc s’ha apoderat de la plaça Sant Pere de Berga aquest dijous a la nit amb la celebració de la primera Patum Completa. Milers de persones han omplert a vessar tots els racons de la plaça i com ja és tradicional el cant dels Segadors ha iniciat la celebració a dos quarts de deu en punt. Instants després s’ha desplegat una estelada gegant des de les escales fins al bell mig de la plaça i els crits d’independència han donat pas al primer ball de la comparsa dels Turcs i Cavallets, que s’ha hagut d’aturar perquè els balladors no podien saltar. El moment àlgid de la nit ha arribat amb el salt de Plens, que ha inundat la plaça d’un mar de foc. Durant tots els dies de Patum es cremaran uns 300 quilos de pólvora.
Milers de persones han saltat aquest dijous els balls de totes les comparses de la Patum -els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous- en una plaça plena a vessar. Un dels moments més esperats de la festa és poder veure la plaça plena de foc. Aquesta nit, només de la comparsa dels Plens han saltat gairebé 200 persones, 100 al primer salt i 100 més al segon. Els Plens són diables de foc que es protegeixen amb una roba gruixuda que no crema, amb herbes que tenen propietats ignífugues -la vidalba- i una màscara. Cada ple porta tres fuets a la cua i sis al cap (tres fuets a cada banya) i van acompanyats d’una persona que els guia enmig de la multitud a la plaça.
L’Albert i en Lluís són amics de tota la vida i són Ple i acompanyant. L’Albert saltarà per primera vegada i té els nervis a flor de pell. “Estic una mica nerviós perquè no saps ben bé com va, però al cap i a la fi he estat moltes vegades a la plaça i és important tenir algú al costat amb qui confiïs”, ha explicat el jove. Amb tot, és conscient que quan es fa de Ple “es perd el control”. “Quan estàs a plaça no pots controlar al 100% el que tu vols, però sí que ets conscient d’allò que està passant. Quan fas de Ple, en canvi, has de tenir confiança plena en la persona que t’acompanya”, ha afegit.
“El meu primer salt com a Ple ell em va fer d’acompanyant i ara jo li faig d’acompanyant a ell”, explica en Lluís. “Confio que tot anirà bé perquè ell està molt acostumat a saltar. Esperem que tots sortim sans i estalvis a casa”, ha explicat. “A la plaça hi ha d’haver molta comunicació. Si passa alguna cosa sobretot que em tibi i m’avisi”, li ha dit al seu amic.
La Gemma també salta per primera vegada. “Els nervis estan molt presents, però no només són nervis, també tinc molta il·lusió per saltar i que faci goig de veure”, ha dit la berguedana. Ha explicat que amb els amics tenien moltes ganes de Patum i feien el compte enrere per saber quants dies quedaven per començar la festa. “És una festa molt significativa i representa la nostra cultura”, ha destacat.
En Joan Sala és un vestidor experimentat que fa deu anys que ajuda els Plens a protegir-se del foc. Segons ha explicat, el més important és que la cua i la carota estiguin ben posades. Precisament, “la cua on porten els fuets és allò que li dona l’espai a l’hora de ballar”, ha explicat Sala. “Per això és molt important que quedi ben posada i lligar-la d’una manera determinada perquè s’aguanti, no caigui i sigui consistent”, ha dit.
Durant la primera passada de la Patum Completa, en moments puntuals i com és habitual des de fa anys, per garantir la seguretat s’ha hagut de tancar els accessos en moments puntuals. El primer salt de Plens s’ha desenvolupat sense cap incident destacable, però en el tram final els serveis d’emergència han hagut d’evacuar un Ple a causa d’una lipotímia.
<strong>Recórrer milers de quilòmetres per veure la Patum</strong>
Abel Gallardo és un berguedà que viu a Rússia i fa anys que no ha pogut viure la Patum. “Sempre m’he sentit molt patumaire i l’any passat ja no vaig poder venir”, ha lamentat Gallardo. Amb la guerra d’Ucraïna, actualment els vols entre la Unió Europea i Rússia estan suspesos. “Jo no sabia exactament si podria venir aquests dies, però per casualitat vaig trobar una companyia aèria de baix cost que feia trajecte amb Armènia. Posteriorment a Moldàvia i d’allà a Barcelona. En total més de 14 hores per arribar”, ha explicat.
Per ell tornar a Berga i viure l’emoció patumaire és com “carregar les piles per començar de nou”. De fet explica que sempre ha sigut un patumaire “de peu de carrer”. “M’ha agradat sempre estar a la plaça i saltar com les milers de persones que hi ha aquí. Des de petit el meu pare em va ensenyar a estimar aquesta festa, però també és molt emocionant per estar amb els amics”, afegeix.
<strong>”Veure folklore i tradició és allò que més trobes a faltar quan ets fora”</strong>
Hi ha colles d’amics que recuperen les tradicions a poc a poc després de la pandèmia. La d’en Ricard Vinyes, en Marc Siurana i la resta de companys era venir a la Patum. “Des de la pandèmia no havíem pogut venir i aquest any venim amb moltes ganes”, ha assenyalat Siurana. A ell li agrada l’esperit festiu i de música que es viu durant la festa. “És molt de la terra i això m’agrada”, ha explicat.
En Ricard Vinyes també és de Girona però habitualment viu als Estats Units, a Carolina del Sud. En el seu cas es tracta de la primera Patum. “Ara que ja soc aquí s’ha de fer tot i viure-ho el màxim que puguem”, assenyala. Arriba a Berga amb l’expectativa de passar-ho bé i veure mostres de cultura popular. “Veure folklore i coses tradicionals del país és allò que més es troba a faltar quan ets fora”, diu. Abans de començar la festa encara no té clar si participarà al salt de plena. “Jo el que tinc entès és que va en sentit contra horari, però ho provaré si m’hi veig en cor”, explica Vinyes.
<strong>Compromís per mantenir l’aportació econòmica</strong>
La Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit el balcó d’autoritats durant la Patum Completa. En declaracions als mitjans, la consellera s’ha compromès a intentar mantenir l’aportació econòmica que anualment la Generalitat fa a la Patum i que aquest any ha passat dels 100.000 als 125.000 euros. Una altra de les demandes de Berga és la creació de la Casa de la Patum i per la qual es demana finançament. Garriga ha explicat que per aquest any no està previst al pressupost, però estan treballant per treure una línia de subvencions per tirar endavant equipaments culturals arreu del país i on la Casa de la Patum hi tindria cabuda.
<strong>Gegants amb nous vestits per la Patum del 2024</strong>
Els nous vestits dels gegants de la Patum no s’han estrenat aquest Corpus, sinó que ho faran l’any que ve. Els entrebancs legals per escollir el disseny definitiu van allargar tot el procés i el govern municipal va decidir deixar-ho per l’any vinent. Jordi Rafart, el dissenyador de la proposta guanyadora, ha explicat que es tracta del projecte de la seva vida. “Des de petit ja me’ls havia imaginat i els havia dibuixat”, ha explicat. El dissenyador ha assenyalat que la seva proposta considera els gegants com els avis dels berguedans, en uns dissenys que combinen tradició i modernitat.
