ACN Barcelona – La fiscalia ha assegurat aquest dijous que els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament del 2017 eren plenament conscients que desobeïen els requeriments del Tribunal Constitucional quan admetien a tràmit iniciatives parlamentàries contràries al mandat del tribunal. En el seu informe final, el fiscal ha dit que la desobediència va ser “oberta” i que els quatre acusats no poden al·legar que la doctrina anterior del TC els emparava, ja que no era “pètria” i els avisos del tribunal eren “clars, precisos i concrets”. A més, ha negat que el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència contra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Anna Simó sigui contra la inviolabilitat parlamentària.
El fiscal Pedro Ariche ha fet un extens informe de més d’una hora, en el que ha assegurat que tots els fets denunciats no tenen cap tipus de discussió perquè estan documentats. Sobre la interpretació d’aquests fets no discutits, ha dit que les ordres del TC eren “succintes, però clares, concretes i precises”, i, per tant, els membres sobiranistes de la Mesa tenien els mitjans suficients per entendre-les i complir-les. A més, ha recordat que els acusats sabien les conseqüències de l’incompliment, perquè eren “degudament advertits” pels lletrats de la cambra. “Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d’expressió”, ha reblat.
Per a la fiscalia, els acusats tenien un “pla” per aprovar lleis “obertament inconstitucionals” com les de ‘desconnexió’, i van fer una “interpretació esbiaixada” del reglament parlamentari, però aquest reglament no pot estar per sobre de les lleis, l’Estatut, la llei orgànica del TC o la Constitució, ha recordat.
En aquest sentit, ha negat que la Mesa no pogués entrar a valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries, ja que el TC ja havia dit anteriorment que es podia fer, encara que fos de manera excepcional. De fet, ha dit que “no existia cap doctrina pètria del TC sobre la funció de la Mesa”. “No és una raresa ni una ocurrència del TC”, ha reafirmat.
També ha restat validesa als arguments dels lletrats de la cambra a l’hora de defensar el Parlament davant del TC, ja que ho havien de fer en la seva defensa i com a representants legals de la institució.
Sobre les diverses iniciatives que haurien desobeït el TC, el fiscal diu que abans del debat de política general del 2016 ja s’havia parlat de referèndum i, per tant, la Mesa sabia que no se’n podia tornar a parlar. També ha dit que tothom sabia que els pressupostos del 2017 contemplaven una partida pel referèndum. Però ha estat més dur encara amb la Mesa pel ple del 6 i 7 de setembre del 2017: “Sap greu dir-ho, però la Mesa va perdre la naturalesa d’òrgan imparcial i va actuar al servei de la voluntat i els interessos del poder executiu, va deixar de ser un òrgan representatiu de tots els parlamentaris i només ho va ser dels parlamentaris que defensaven els interessos del Govern i la ruptura amb l’Estat”.
Per resumir, ha dit que el judici no és contra la inviolabilitat parlamentària ni la defensa del Parlament com a poder legislatiu, ni tampoc sobre la ingerència indeguda d’altres poders, però ha recordat que el Parlament no té primacia sobre altres poders de l’Estat.
“Hi va haver desobediència oberta, dol, voluntat, eren plenament conscients”, ha reblat, afegint que els acusats van practicar una “negativa reiterada” a la petició d’informes jurídics feta pels membres no sobiranistes de la Mesa i fins i tot van “desatendre” les advertències dels serveis jurídics propis.
L’advocada de l’Estat ha reiterat resumidament els arguments del fiscal, i l’advocat de Vox, acusació popular, ha fet aproximadament el mateix. Tots dos han negat que hi hagin hagut dilacions indegudes.
