ACN Barcelona – La fiscalia ha assegurat aquest dijous que els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament del 2017 eren plenament conscients que desobeïen els requeriments del Tribunal Constitucional quan admetien a tràmit iniciatives parlamentàries contràries al mandat del tribunal. En el seu informe final, el fiscal ha dit que la desobediència va ser “oberta” i que els quatre acusats no poden al·legar que la doctrina anterior del TC els emparava, ja que no era “pètria” i els avisos del tribunal eren “clars, precisos i concrets”. A més, ha negat que el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència contra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Anna Simó sigui contra la inviolabilitat parlamentària.
El fiscal Pedro Ariche ha fet un extens informe de més d’una hora, en el que ha assegurat que tots els fets denunciats no tenen cap tipus de discussió perquè estan documentats. Sobre la interpretació d’aquests fets no discutits, ha dit que les ordres del TC eren “succintes, però clares, concretes i precises”, i, per tant, els membres sobiranistes de la Mesa tenien els mitjans suficients per entendre-les i complir-les. A més, ha recordat que els acusats sabien les conseqüències de l’incompliment, perquè eren “degudament advertits” pels lletrats de la cambra. “Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d’expressió”, ha reblat.
Per a la fiscalia, els acusats tenien un “pla” per aprovar lleis “obertament inconstitucionals” com les de ‘desconnexió’, i van fer una “interpretació esbiaixada” del reglament parlamentari, però aquest reglament no pot estar per sobre de les lleis, l’Estatut, la llei orgànica del TC o la Constitució, ha recordat.
En aquest sentit, ha negat que la Mesa no pogués entrar a valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries, ja que el TC ja havia dit anteriorment que es podia fer, encara que fos de manera excepcional. De fet, ha dit que “no existia cap doctrina pètria del TC sobre la funció de la Mesa”. “No és una raresa ni una ocurrència del TC”, ha reafirmat.
També ha restat validesa als arguments dels lletrats de la cambra a l’hora de defensar el Parlament davant del TC, ja que ho havien de fer en la seva defensa i com a representants legals de la institució.
Sobre les diverses iniciatives que haurien desobeït el TC, el fiscal diu que abans del debat de política general del 2016 ja s’havia parlat de referèndum i, per tant, la Mesa sabia que no se’n podia tornar a parlar. També ha dit que tothom sabia que els pressupostos del 2017 contemplaven una partida pel referèndum. Però ha estat més dur encara amb la Mesa pel ple del 6 i 7 de setembre del 2017: “Sap greu dir-ho, però la Mesa va perdre la naturalesa d’òrgan imparcial i va actuar al servei de la voluntat i els interessos del poder executiu, va deixar de ser un òrgan representatiu de tots els parlamentaris i només ho va ser dels parlamentaris que defensaven els interessos del Govern i la ruptura amb l’Estat”.
Per resumir, ha dit que el judici no és contra la inviolabilitat parlamentària ni la defensa del Parlament com a poder legislatiu, ni tampoc sobre la ingerència indeguda d’altres poders, però ha recordat que el Parlament no té primacia sobre altres poders de l’Estat.
“Hi va haver desobediència oberta, dol, voluntat, eren plenament conscients”, ha reblat, afegint que els acusats van practicar una “negativa reiterada” a la petició d’informes jurídics feta pels membres no sobiranistes de la Mesa i fins i tot van “desatendre” les advertències dels serveis jurídics propis.
L’advocada de l’Estat ha reiterat resumidament els arguments del fiscal, i l’advocat de Vox, acusació popular, ha fet aproximadament el mateix. Tots dos han negat que hi hagin hagut dilacions indegudes.
<strong>Defenses: dret a equivocar-se</strong>
L’advocada de Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, Judit Gené, ha demanat al tribunal que dicti una sentència segons les proves practicades en els tres dies de judici, i no basant-se en l’anterior sentència o les sentències del Tribunal Suprem sobre Joan Josep Nuet i Carme Forcadell. Per a Gené, els seus clients potser “no van estar encertats, però tenien el dret a creure, per la jurisprudència anterior i la falta d’antecedents sobre la matèria”, que havien de preservar el debat parlamentari per sobre dels requeriments del TC. “No tenien dret a creure-ho, sota error si vostès volen?”, ha preguntat als magistrats.
La lletrada ha dit que els seus clients no van impedir al TC valorar o anul·lar les resolucions sobiranistes, “no els era igual el que digués el TC”, van respondre els seus requeriments, però “no se’ls pot demanar que hi estiguessin d’acord”.
En aquest sentit, considera que l’acte d’admissió de les iniciatives parlamentàries, no és un simple tràmit administratiu ni un filtre, sinó un acte parlamentari que només poden fer diputats. Si fos al contrari, ha dit, el recurs de la justícia s’hauria de dirimir a la jurisdicció contenciosa-administrativa, no pas a la penal. De fet, ha dit que les acusacions només han citat dues excepcions on la Mesa va entrar en el fons dels assumptes, i, segons ella, no són comparables. “La gran diferència el 2015 és que va ser el primer cop que es va parlar de referèndum al Parlament amb una majoria independentista a la cambra”, ha remarcat.
Per això, considera que els membres sobiranistes de la Mesa van considerar que el TC els havia de deixar fer el debat i després ja anul·laria, si calgués, la resolució aprovada. “Si no és així, és que no es creuen la inviolabilitat parlamentària”, ha reblat.
Respecte les penes sol·licitades per les acusacions, ha demanat una substancial rebaixa, en cas que el tribunal imposi una condemna. Així, demana una atenuant per dilacions indegudes, i que es tingui en compte la participació individual de cada acusat en cadascun dels fets. Així, ha recordat que Corominas va deixar la Mesa a finals de juliol del 2017 i va ser rellevat per Guinó.
Per la seva banda, l’advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, ha reiterat alguns dels arguments de la seva companya de la defensa, i ha reafirmat que el que abans era un dret, el de participació política i debat parlamentari, “no pot passar a ser delicte de la nit al dia”. A més, ha recordat que ja hi ha hagut alguns vots particulars al TC sobre aquesta posició admetent que el debat parlamentari no es pot restringir.
Tomàs ha recordat que el 2011 es va votar una resolució a favor de la independència de Catalunya, i el TC no va dir res, però no va tirar endavant perquè aleshores no hi havia majoria independentista al Parlament. També ha explicat que els informes dels lletrats de la cambra no obligaven la Mesa a vetar les iniciatives, sinó que li donaven la capacitat de fer-ho.
Per això, ha assegurat que el Parlament no està per sobre d’altres poders de l’Estat, però el TC tampoc, i que s’han de preservar els equilibris entre els tres poders. En el cas del legislatiu, l’element principal a preservar és el debat, ha remarcat. De fet, citant la sentència del ‘cas Atutxa’ de la mesa del parlament basc, ha dit que en aquells anys es va produir la col·lisió de dos deures: l’obligació d’atendre els requeriments “indeterminats” del TC que afectaven drets dels diputats i l’obligació de complir el reglament parlamentari per preservar els drets d’aquests diputats.
A més, Tomàs ha dit que “l’únic requeriment concret” del TC va ser el de suspendre el ple del 9 d’octubre del 2017 i la Mesa va complir l’ordre.
L’advocat de Simó també ha demanat l’absolució o, en tot cas, una pena menor a la de 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa a causa de les dilacions indegudes.
Cap dels quatre acusats han utilitzat el seu dret a l’últim torn de paraula, i el judici ha quedat vist per a sentència.
