Divendres, 2 de desembre de 2022 - Edició 1589
La República

El fiscal confia que el TSJC no es vegi afectat per la “desjudicialització” que “negocien” els governs català i espanyol

ACN Barcelona – El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que corre el “fals rumor” que el judici […]

Agències 05/10/2022

ACN Barcelona – El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que corre el “fals rumor” que el judici contra part de l’antiga Mesa del Parlament forma part de les negociacions entre els governs català i espanyol en el marc de la taula de diàleg per “desjudicialitzar” la política catalana i arxiva alguns procediments judicials que afecten a polítics i activistes independentistes. “Estic segur que és un fals rumor i que aquesta sala no es veurà afectada ni de refiló”, ha dit. Tot i que la fiscalia havia demanat suspendre el judici per resoldre un incident de recusació d’un magistrat, el fiscal veu “coherent” que la sala hagi decidit seguir endavant.

El ministeri públic veu una “intenció clara” de les defenses d’endarrerir l’inici del judici, però ha felicitat el tribunal per la decisió presa aquest mateix dimecres al matí, tot i que la seva companya de la fiscalia havia demanat suspendre la vista per resoldre abans el recurs que la fiscalia ha presentat contra la recusació del magistrat Carlos Ramos.

El magistrat president del tribunal, Carlos Mir, ha dit que “en la vida s’ha de ser valent” per justificar la continuació del judici, tot i el risc que el judici s’hagi de repetir si s’accepta el recurs de la fiscalia i revoca la recusació d’un dels magistrats. “Fa temps que se sap la data del judici, no es pot dilatar més i tenim l’obligació de celebrar el judici”, ha dit Mir.

Josep Costa ha estat l’advocat més dur, defensant-se ell mateix, acusant el tribunal de no tenir “ni jurisdicció ni competència” per seguir endavant amb el judici, que creu que és un “exercici de poder per la via dels fets”. Costa ha demana la “nul·litat radical del procediment”, tot recordant que la recusació d’alguns magistrats, com Carlos Ramos o el mateix president del TSJC, Jesús María Barrientos, ja evidencia la “falta d’imparcialitat”. Però en aquest sentit ha criticat que els magistrats del tribunal hagin estat “designats” pel mateix Barrientos. “No és normal”, ha dit.

En aquest mateix sentit, ha anunciat que aquest dimarts va presentar un recurs contenciós-administratiu contra la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de no admetre el seu recurs contra la designació dels magistrats substituts. També ha dit que encara estan pendents de resoldre alguns recursos sobre la qüestió als tribunals europeus.

Costa també ha al·legat que el procediment judicial atempta contra la inviolabilitat parlamentària. “Com pot ser que la inviolabilitat parlamentària tingui una sola excepció que és la desobediència al Tribunal Constitucional?”, s’ha preguntat, i ha instat el tribunal a posar algun exemple d’un “país decent, que no sigui Turquia” on hagin estat jutjats parlamentaris. “Cap tribunal pot donar ordres al parlamentaris, però el TC sí?”, s’ha tornat a preguntar, i ha dit als magistrats: “Si vostès no es poden desvincular del que diu el TC, no són un òrgan judicial independent”. Aquesta inviolabilitat parlamentària també impediria, segons Costa, que el TSJC interrogui testimonis del Parlament com els que estan previstos per aquest dimecres.

El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio s’ha oposat a totes les al·legacions de les defenses, i ha dit que els parlamentaris poden opinar el que vulguin, però la Mesa és un “òrgan administratiu que fa funcions administratives” i gestiona les resolucions parlamentàries i això implica no vulnerar la legalitat.

L’advocat de Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, ha incidit sobretot en el fet que el procés judicial vulnera el principi d’inviolabilitat parlamentària i la separació de poders. Així, ha recordat que el debat sobre la monarquia i la independència de Catalunya són d’interès públic i abans del procés sobiranista els tribunals havien acceptat que la llibertat d’expressió dels parlamentaris estigués molt protegida. “Si la inviolabilitat no serveix per aquests temes, de què serveix?”, ha preguntat al tribunal. “La fiscalia vol la desaparició de la inviolabilitat”, ha acusat, i ha vaticinat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans “no tolerarà” una interpretació restrictiva de la inviolabilitat que signifiqui jutjar una mesa parlamentària per admetre a tràmit una proposta política. Per això, ha demanat “valentia” al tribunal per defensar la inviolabilitat parlamentària.

També ha demanat l’expulsió de Vox del procés judicial com a acusació popular, perquè considera que “vol treure un benefici extraprocessal” del judici i “no defensa l’interès general”. Per al lletrat, la formació d’extrema dreta fa servir el judici com a “plataforma de propaganda política, amb tuits i declaracions que vulneren la presumpció d’innocència”. A més, ha recordat que els jutjats han impedit a la Generalitat personar-se com a acusació popular en el cas Pegasus d’espionatge a polítics independentistes. El fiscal ha considerat que aquesta petició és “un caprici particular” de les defenses, mentre que l’advocat de Vox ha recordat que al·legacions similars ja s’han descartat en anteriors procediments similars.

L’advocada d’Adriana Delgado, Olga Arderiu, ha aportat un certificat del secretari general del Parlament sobre diverses resolucions del Parlament des dels anys 80 que han defensat el dret a l’autodeterminació. També ha demanat que la seva clienta sigui jutjada per un jutjat ordinari i no pas el TSJC, ja que l’actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages) ja no és diputada i per tant ha perdut l’aforament. En aquest sentit, ha recordat que en casos similars la causa judicial s’ha dividit segons si els acusats eren aforats o no. L’advocat d’Eusebi Campdepadrós, Jordi Pina, també ha al·legat la falta d’aforament del seu client i creu que jutjar-los a tots junts al TSJC “potser està emparat pel dret, però no pas pel sentit comú”.

En resposta a aquesta al·legació, el fiscal ha dit que el TSJC ja s’ha pronunciat anteriorment sobre aquest punt i que sempre ha aplicat el principi de connexitat de les causes i la unitat d’actuacions.

Arderiu també ha recordat que Delgado no va declarar al jutjat d’instrucció com a investigada per una reunió concreta de la Mesa del Parlament, perquè la querella de la fiscalia no la va incloure en aquell punt. En aquest punt, la fiscalia ha recordat que les declaracions a instrucció son preparatòries i que les que importen són les que es fan en el judici oral. A més, ha recordat que Delgado podria haver declarat sobre aquell punt quan volgués i que el TSJC ja va descartar recursos anteriors en el mateix sentit.

El judici per desobediència al TC contra Torrent, Delgado, Costa i Campdepadrós, que s’enfronten a penes de fins a 20 mesos d’inhabilitació, continuarà aquest dijous amb els testimonis dels juristes i lletrats de la cambra catalana i els altres membres, constitucionalistes, de la Mesa. Abans, però, els magistrats hauran d’anunciar si accepten finalment suspendre el judici o no.