Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El doble grau en Física i Matemàtiques de la UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta amb un 13,566

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El doble grau de Física i Matemàtiques a UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta. Per entrar-hi, els estudiants necessiten com a mínim un 13,566, per sobre del 13,469 de nota de tall de l’any passat. El mateix grau a la UB és la segona carrera amb més nota, amb un 13,546. Matemàtiques a la UPC es manté a la tercera posició amb 13,218. Medicina al Campus Clínic de la UB passa a la quarta posició, amb un 13,146, i el mateix grau a la UPF ocupa la cinquena posició, amb un 13,098. Els estudiants que s’han preinscrit a universitats públiques catalanes són 56.529 estudiants i un 58,11% han entrat en primera opció (61,01% l’any passat).

La llista de les deu notes de tall més altes la completen Estudis Internacionals d’Economia i Empresa – International Business Economics –que s’imparteix en anglès- en el sisè lloc amb un 13,039, el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la UB (13,032), Medicina al Campus Bellvitge de la UB (12,988), Enginyeria Física a la UPF (12,984) i el doble grau de Física i Química a la UAB tanca el ‘top ten’ (12,877).Els estudis més sol·licitants en primera preferència són Medicina al Campus Clínic de la UB, amb 1.764 peticions per 172 places; Psicologia també a la UB, amb 1.185 sol·licitants per 480 places; i Medicina a la UAB, amb 1.182 peticions per 350 places. En quarta posició hi ha Administració i Direcció d’Empreses a la UB, amb 1.077 peticions i 780 places; i en cinquena Infermeria al Campus Bellvitge de la UB, amb 902 sol·licitants per 315 places.Per universitats, la UB ha assignat 11.697 estudiants, la UAB 9.696, la UPC 6.402, la UPF 3.890, la UdL 2.807, la URV 3.802, la UdG 3.609, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 2.553 i centres mixtos un total de 462 estudiants.56.529 preinscritsUn total de 56.529 estudiants s’han preinscrit en la convocatòria de juny, quan l’any passat van ser 54.936. El total d’assignacions ha estat de 56.529, dels quals 42.624 són estudiants provinents de les PAU i assimilats; 8.371 venen de cicles formatius de grau superior (CFGS), 3.229 d’aquestes dues vies però amb estudis universitaris iniciats, 1.471 són titulats universitaris i 834 han superat la prova de més grans de 25 i 45 anys. Entre aquests últims, 611 tenen més de 25 anys, 33 més de 40 i 91 més de 45. Per gènere, les dones superen els homes en número en totes les tipologies d’assignacions.Per branques de coneixement, el 36,66% de les assignacions es concentren en Ciències socials i jurídiques, el 21,18% en Ciències de la salut, el 20,91% en Enginyeria i Arquitectura, el 12,18% en Arts i humanitats i el 8,04% en Ciències.Hi ha hagut un augment del 25,70% dels sol·licitants de fora de Catalunya, dels 13.514 de l’any passat als 14.527 d’enguany. Un cop fetes les assignacions, han crescut un 21,45% les d’estudiants de fora de Catalunya, fins a les 9.637. D’altra banda, han crescut un 8,33% els sol·licitants de nacionalitat estrangera i un 17,37% els d’altres comunitats de l’Estat.Pel que fa a la reserva de places, s’han registrat 268 sol·licituds d’esportistes d’alt nivell i alt rendiment, per sota dels 316 de l’any passat; 541 d’estudiants amb discapacitat i 15 d’alumnes del poble gitano (12 l’any passat).PAPD’altra banda, en roda de premsa també s’ha destacat que hi ha un repunt en el nombre d’estudiants inscrits a la convocatòria extraordinària de la Prova d’aptitud personal (PAP) per a l’accés als graus en Educació Infantil i en Educació Primària, que té lloc aquest divendres. D’acord amb les dades, hi ha 1.279 matriculats en la convocatòria d’aquí a dos dies, pels 815 en l’edició del 2020. Així, es confia que les universitats puguin omplir les places als centres. “Normalitat” malgrat la pandèmiaEl secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Josep Ribas, ha destacat la “normalitat” de les proves malgrat el context de pandèmia i la “complexitat” que ha suposat l’organització i desenvolupament de les proves. En aquest sentit, ha afirmat que no hi ha hagut cap incidència “destacable” i ha recordat que van haver d’aplicar un protocol per a la prevenció davant la covid-19.Com a exemple, ha apuntat que es van triplicar els tribunals (226), que van ser distribuïts en 62 municipis. Per tot plegat, Ribas ha agraït la implicació de prop de 4.000 persones entre membres dels tribunals, correctors, vigilants o altres per fer possible les proves i els processos de preinscripció. També ha agraït el paper dels centres de secundària i les universitats. D’altra banda, ha remarcat que la nota mitjana d’expedients ha estat de les més altes dels darrers anys i ha apuntat que un 96,9% dels estudiants que van fer les PAU les han superat. El cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, Jesús Maria Prujà, ha indicat que la preinscripció ha estat “molt continuista” i les places són “extremadament semblants” a l’any anterior. Exàmens en castellàEn relació a quants dels exàmens fets al juny van ser sol·licitats en llengua castellana, Josep Ribas ha assegurat que segons dades provisionals -comunicades per les universitats d’acord amb la xifra donada per presidents dels tribunals- “en cap cas superen el 5% dels exàmens lliurats”. Ribas també ha matisat que les dades estan en la tònica d’edicions anteriors, amb alguna diferència “poc significativa” entre territoris de Catalunya. D’altra banda, i en relació als exàmens de setembre i l’afectació que pugui tenir la resolució del TSJC, el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha indicat que estan considerant “possibles mesures” per garantir que l’estudiant pugui tenir l’examen redactat en la llengua que sigui de la seva elecció. Tot i això, ha argumentat que al seu entendre aquest dret s’ha respectat en els últims anys i ha recordat que en les darreres PAU hi havia prop de 500.000 exemplars editats de proves i que n’hi havia en les llengües cooficials a Catalunya.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió