Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

El CRAM allibera 12 tortugues careta a la platja de Castelldefels

ACN Castelldefels.-Tècnics del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) han alliberat aquest dimecres 12 tortugues careta (o babaua) a la platja del Baixador de Castelldefels (Baix Llobregat) on van néixer […]

Avatar
Agències 26/08/2020

ACN Castelldefels.-Tècnics del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) han alliberat aquest dimecres 12 tortugues careta (o babaua) a la platja del Baixador de Castelldefels (Baix Llobregat) on van néixer el 2018. Durant aquest temps han estat criades en captivitat a les instal·lacions del CRAM al Prat de Llobregat fins que han assolit un pes suficient per ser alliberades. Els animals, de prop d’un quilo de pes, han estat portats a la platja en caixes i alliberats de tres en tres enmig d’una gran expectació. Un dels espectadors ha estat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha destacat que la preservació i protecció de la biodiversitat és una “obligació” que tenim com a societat.

(Les cries van néixer a la platja de Castelldefels l’octubre del 2019, no del 2018 com s’havia informat inicialment a la premsa)L’octubre de 2019 es van trobar 13 cries disperses per la platja de Castelldefels. Probablement, quan van sortir del niu a la nit, els llums del passeig marítim les van desorientar i van acabar atrapades a la zona de vegetació del final de la platja. Moltes estaven deshidratades i es van traslladar al CRAM per a la seva recuperació.Les tortugues que surten a pondre a les platges catalanes es troben un entorn nocturn molt humanitzat, amb unes condicions de soroll, il·luminació i de presència de persones i animals a les que no estan acostumades. Per això, en moltes ocasions no s’atreveixen a pujar fins la part alta de la platja i acaben fent el niu a la vora de l’aigua, on s’inunda, es refreda i no és viable. Només en els casos en que ningú la veu, la mare s’acosta a una zona seca i fa els nius, que no es detecten fins que surten les cries, uns dos mesos després.L’alliberament forma part del projecte de ‘head starting’, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie, que en condicions naturals el primer any són només del voltant de l’1% en llibertat. Precisament, ahir dimarts, 25 d’agost, es van alliberar a Premià de Mar altres 10 tortugues careta, procedents dels nius que es van fer el 2018 en aquesta localitat que també s’han criat en captivitat.En aquest context, el conseller Calvet ha explicat que “les tortugues careta feia anys que no nidificaven al nostre litoral i hem vist com, progressivament, han anat canviant les seves pautes de comportament” amb més nius detectats a la costa catalana. Una circumstància que s’atribueix al canvi climàtic. “Cal estudiar si les tortugues es troben amb què, durant la temporada en què poden nidificar, han canviat les condicions de temperatura de les zones on anaven fa uns anys i han d’anar una mica més al nord”, ha detallat Calvet.2018, un any de rècordsL’estiu de 2018, almenys quatre tortugues van fer el niu a les platges de Catalunya. Dues mares es van localitzar fent la posta a les platges de Sant Simó, de Mataró, i de la Descàrrega, de Premià de Mar, a principis de temporada. El setembre es van localitzar dos nius més a les platges de Vilafortuny i l’Ardiaca, a Cambrils, quan diverses persones que hi passejaven a primera hora van trobar tot de tortuguetes anant cap al mar.Després de valorar les condicions dels nius, una part dels ous de Mataró i Premià de Mar, així com algunes cries nascudes a la platja, es van traslladar a les instal·lacions de Fundació CRAM. També es van traslladar tortugues a l’Oceanogràfic de València, per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. A més, en el cas de Premià de Mar, va caldre traslladar el niu a la platja de Llevant del mateix municipi, ja que la ubicació original, a pocs metres del mar i al peu d’unes escales d’accés, el feia totalment inviable.