ACN Barcelona – El Mercat de les Flors ha presentat l’espectacle ‘Carcaça’ del coreògraf portuguès Marco da Silva Ferreira que formarà part de les produccions inaugurals del Dansa Metropolitana aquest dijous. Es tracta d’una producció “vibrant” que uneix tradició i modernitat i que utilitza la dansa com a eina per investigar sobre la comunitat, la construcció d’una identitat col·lectiva, la memòria i la cristal·lització cultural. Deu performers donen vida a un col·lectiu que cerca la seva identitat i analitza com són les relacions patriòtiques amb allò que s’hereta d’altres generacions. També s’ha presentat ‘Las coses se mueven pero no dicen nada’ de la coreògrafa brasilera Poliana Limam, una peça que es podrà veure des d’aquest dijous fins diumenge.
En roda de premsa, el coreògraf Marco da Silva Ferreira ha explicat que amb l’espectacle li ha interessant analitzar com les persones “negocien” sobre tot allò que les envolta i les afecta. “M’he fixat amb mi mateix, des d’un punt de vista polític i geogràfic, i m’he plantejat què m’ha fet ser com soc”, ha dit. També ha explicat que la idea de l’obra no és trobar “respostes” si no plantejar una conversa i veure “com es respira”.
El coreògraf ha explicat que va concebre la dansa com si fossin “triangles”. Ho va plantejar amb una combinació entre diversos tipus de dansa com ara el folklore, el tecno o la dansa contemporània per copsar la relació que s’estableix amb el cos i entre elles. “En aquesta peça hi ha tres peces folklòriques portugueses diferents, no volíem fer-ne caricatura si no fusionar-les”, ha comentat. “Comparteixen certs passos i certa manera de situar el pes. Volia que hi hagués una trobada entre les danses patriòtiques i relacionar-les amb qui som”, ha afegit.
D’altra banda, ‘Las coses se mueven pero no dicen nada’ de la coreògrafa brasilera Poliana Limam és una peça on els cossos de 12 ballarines ens evoquen la impermanència de la natura. La producció està interpretada per un elenc exclusivament femení i construïda a partir de la sonoritat del cos de les ballarines, la peça evoca els processos de transformació i repetició de la natura, sense fer al·lusió a la figuració a l’escena.
Segons han explicat, l’espectacle s’endinsa en els moviments de les ballarines i en com sonen els cossos en moviment. “Dels seus cossos que no es desplacen, de les columnes agitades en diferents direccions, dels braços amb violència i descontrol se genera una poètica dels cossos que resisteix”, han destacat. “Un cos col·lectiu de dones que mostra la seva resiliència com una forma d’estar en aquest món”, han afegit.
