Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu edita ‘Pagus Anabiensis’, un llibre que recull més de 3.000 topònims aneuencs

ACN Esterri d’Àneu.-El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha editat el llibre ‘Pagus Anabiensis’, un recull de més de 3.000 topònims de la zona. Amb 1.400 entrades i 435 […]

Avatar
Agències 03/02/2021

ACN Esterri d’Àneu.-El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha editat el llibre ‘Pagus Anabiensis’, un recull de més de 3.000 topònims de la zona. Amb 1.400 entrades i 435 pàgines, la publicació té el subtítol d”Origen i significat dels noms de lloc de les Valls d’Àneu’. Obra del professor de la Universitat de Lleida (UdL), Albert Turull, la publicació està dirigida per Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i forma part de la col·lecció Quaderns del Consell. L’obra indaga sobre el significat etimològic de poblacions com Sorpe, Espot, València d’Àneu, Escalarre i Àneu, entre altres.

En el seu pròleg, compta amb la col·laboració del professor de la Vanderbilt University (Nashville,Tennessee) Philip Rasico, també del professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, i de Joan Blanco amb l’edició il·lustrada de les fotografies.Ferran Rella destaca que l’obra “acostarà les Valls d’Àneu als estudis de toponímia amb un doble vessant: la gent del Pallars disposarà d’una obra que expliqui el significat originari dels seus propis noms de lloc i en contrapartida els estudiosos de la toponímia veuran incorporades les Valls d’Àneu als territoris dels Països Catalans –i del Pirineu– que compten amb un estudi específic i ben complet”. La singularitat del llibre ‘Pagus Anabiensis’ és un estudi que no només vol ser exhaustiu pel que fa a l’inventari de topònims, sinó que alhora té l’objectiu principal d’esbrinar l’etimologia d’un territori ampli com les Valls d’Àneu, que, sense arribar a ser una comarca (es troba sens dubte en el marc del Pallars Sobirà), sí que té una història i unes característiques geogràfiques ben diferenciades. L’obra s’estructura en dues parts: El Diccionari toponímic, on s’estudien un per un els noms de lloc aneuencs, i l’Assaig onomàstic, on es presenta un estudi integrat que explica globalment la toponímia aneuenca en el marc pirinenc i en el català. El llibre recull alguns topònims representatius d’indrets aneuencs com Sorpe, Espot, València d’Àneu, Escalarre, Tèsol, el riu Escrita, el coll de Fogueruix, Àneu o la mateixa Valls d’Àneu.