ACN Madrid.-El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dijous les esmenes a la totalitat que PP i Vox havien presentat contra el projecte de Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del ‘només sí és sí’. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que cal una altra política que “per fi doti les dones de plens drets a aquest país” i “aquesta llei és només el començament”. El text té una nova definició de consentiment sexual “en positiu” que estableix que “només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de forma clara la voluntat de la persona”. La llei també elimina la distinció entre abús i agressió sexual.
Els grups han rebutjat les esmenes a la totalitat de PP i Vox. La de Vox ha topat amb el ‘no’ de la resta de grups però ha obtingut l’abstenció del PP. La diputada de Vox Carla Toscano ha afirmat que amb aquesta llei qualsevol dona pot denunciar un home per una sola mirada, i només busca “criminalitzar els homes”. Segons Vox és una “llei inútil” que només busca mantenir “els xiringuitos feministes” des de la premissa que “tots els homes són dolents i totes les dones són bones”. La diputada del PP Marta González ha afirmat que la llei és “un despropòsit” fruit de la “imprevisió” i la voluntat de “refermar-se com a força antisistema”.La diputada del PSOE Adriana Lastra s’ha dirigit a la bancada de la dreta per recordar que aproximadament 700.000 dones de l’Estat han patit violència sexual quan eren nenes, i 450.000 han estat violades. “La llei que vostès proven d’obstaculitzar permetrà fer un pas decisiu incorporant el consentiment com a eix fonamental”, ha apuntat.La diputada del PDeCAT Concepció Cañadell ha acusat Vox de frivolitzar sobre la violència masclista, però ha afirmat que el seu grup comparteix part dels arguments de l’esmena a la totalitat del PP. En tot cas ha anunciat l’abstenció del seu grup a l’esmena del PP –i en contra de la de Vox- i ha apuntat que espera introduir millores al text sobre seguretat jurídica durant la tramitació.La diputada de Junts Pilar Calvo ha anunciat que la seva formació votaria en contra de les dues esmenes, i ha lamentat que no s’hagi obert un debat sobre regularitzar o abolir la prostitució. La diputada d’ERC Pilar Vallugera ha afirmat que la llei busca trencar la “por” que acompanya les dones durant tota la vida.La fórmula de la llei per definir el consentiment va en línia amb la del Conveni d’Estambul en el seu article 36.2 i és un model que ja s’ha adoptat a altres països, com Suècia o el Regne Unit.En l’anterior text aprovat fa més d’un any la definició de consentiment fixava que no n’hi havia quan la víctima “no hagi manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l’acte”.La llei també introdueix canvis en el Codi Penal amb un sistema de penes progressiu i proporcional a la gravetat amb un catàleg d’agreujants específiques -com el fet que sigui una agressió grupal, l’ús d’armes o l’existència de violència o dany greu-.Les penes que estableix la llei queden molt semblants a les que hi havia fins ara i la principal diferència és que el text deixa de posar el focus en l’actitud de la víctima per determinar la gravetat dels fets. Les agressions tindran una penalització d’entre un a quatre anys, sense agreujants, i les violacions d’entre 4 a 12. Amb dues circumstàncies agreujants pot arribar als 15 anys.El text tipifica també com a delicte lleu l’assetjament sexual al carrer així com violències sexuals en l’àmbit digital, com l’extorsió o la pornografia no consentida. Inclou també un apartat per combatre el proxenetisme i es castiga els propietaris de locals on s’exerceix la prostitució.Un altre element de la nova llei és l’assistència integral especialitzada per a totes les víctimes així com el reconeixement del dret a la reparació a través d’una indemnització.Recorregut amb crítiquesEl text inicial aprovat fa més d’un any va ser objecte de crítiques i tensions en el si de l’executiu de coalició. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va qüestionar els eixos centrals de la llei en un informe preceptiu que deia que la definició de consentiment podia comportar una inversió de la càrrega de la prova i que no aconseguiria evitar la victimització secundària. També rebutjava l’absorció del delicte d’abusos en el d’agressió, ja que creia que pot tenir un efecte de desprotecció de la víctima.
