ACN Madrid – El Congrés ha aprovat aquest dijous la llei d’habitatge amb els vots del PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu. La norma pactada entre el govern espanyol, republicans i abertzales ha obtingut 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció. PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT, CUP i PNB han votat en contra. El text pactat introdueix una limitació de les pujades interanuals dels contractes de lloguer en vigor, permet a les autonomies declarar zones de mercat tens perquè pugui contenir el preu dels nous contractes tant de petits com de grans propietaris i obre la porta a considerar gran tenidor a qui tingui més de cinc habitatges en una mateixa zona -i no 10-. La norma passarà ara al Senat.
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha defensat que es tracta d’una llei “ambiciosa”, “sòlida jurídicament”, que genera un “avenç” per als drets de la ciutadania i “reorienta” les polítiques d’habitatge. Sánchez ha assegurat que la norma “cerca l’equitat” i “protegeix tant a arrendadors com a arrendataris”.
Per la seva banda, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha reivindicat que amb l’aprovació de la llei d’habitatge “perd la banca, els voltors, els fons d’inversió i guanya la gent”. Belarra ha dit que treballarà perquè “es compleixi fins a l’última coma” i ha afirmat que “ja era hora que es posés límit a l’especulació”.
La diputada d’ERC Pilar Vallugera ha justificat donar suport a la norma perquè cal “donar instruments a la població perquè sobrevisqui”. Vallugera ha criticat que altres grups tinguin una posició de “no-intervenció” al·legant invasió de competències i ha acusat a qui s’oposa de buscar una “excusa”. “No estan ni per la contenció de rendes ni per aturar els desnonaments”, ha opinat, “perquè són de dretes”.
<strong>Junts i PDeCAT veuen invasió competencial</strong>
La diputada de Junts Mariona Illamola ha criticat que la llei suposa una “invasió de competències” i ha argumentat que hauria de ser el Parlament qui decidís sobre aquesta matèria. A més, Illamola ha avisat dels efectes que pot tenir per als petits propietaris i ha rebutjat que la contenció de preus sigui estructural. “El problema se soluciona amb més oferta i més poder adquisitiu”, ha dit.
El portaveu del PDeCAT a la cambra baixa, Ferran Bel, ha denunciat que els promotors de la norma “estan tractant l’habitatge com si fos una competència compartida amb l’Estat” quan es tracta d’una “competència exclusiva” de les comunitats autònomes. “No respecten l’estat de les autonomies, aquest és el drama”, ha afirmat.
El PNB també s’ha alineat amb Junts i PDeCAT en aquesta crítica. El diputat Íñigo Barandiaran ha denunciat que la llei “s’extralimita” i “envaeix competències”. Barandiaran ha criticat la “incoherència” d’ERC i EH Bildu per acceptar aquesta “centralització”.
<strong>CUP: “És el cavall de Troia del PSOE”</strong>
La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ha lamentat que la norma “envia un missatge de derrota” a la ciutadania perquè la regulació dels lloguers “no serà efectiva”. “La llei és el cavall de Troia del PSOE perquè el mercat continuï governant el dret a l’habitatge”, ha dit. “El mercat es pot regular”, ha reivindicat la portaveu de la CUP, que ha defensat recuperar la legislació catalana anul·lada pel TC.
<strong>El PP ho veu un “robatori a mà armada”</strong>
Segons la diputada del PP Ana María Zurita, la norma és un “robatori a mà armada”. “No convenç ningú”, “no soluciona el problema” ni “garanteix el dret a l’habitatge dels joves”, ha dit. Per al PP, la llei d’habitatge “a qui afavoreix és als ocupes” i “vulnera el dret a la propietat”. “Només serveix per crear inseguretat jurídica” i “molts efectes indesitjats”, ha afirmat.
<strong>No aborda els lloguers turístics</strong>
La norma no aborda els lloguers turístics. Unides Podem va plantejar una esmena que proposava que la llei limiti les places d’allotjament turístic a les zones de mercat tens a l’equivalent del 2% del nombre d’habitants. El PSOE l’ha rebutjat. Un altre element que s’ha deixat fora és l’obligació per als grans tenidors d’oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de forçar un desnonament, tal com contemplava la normativa catalana abans que ho anul·lés el TC.
<strong>Contingut de la norma</strong>
El text pactat introdueix una limitació del 3% durant 2024 de les pujades interanuals de contractes de lloguer en vigor -actualment s’està aplicant com a mesura excepcional un topall del 2%- i estableix la creació d’un índex per limitar-les a partir de 2025, que sempre haurà de ser per sota de l’IPC.
Pel que fa als nous contractes de pisos que ja estiguin en el mercat de lloguer o els pisos que es posin a llogar per primer cop, en zones que es declarin de mercat tens tindran limitacions de preu. A aquestes àrees hi haurà una contenció del lloguer tant per a grans tenidors com a petits propietaris.
En els pisos ja en lloguer, els petits propietaris hauran d’oferir el mateix preu del contracte anterior amb un increment que no podrà ser superior a la pujada interanual permesa. Els grans propietaris hauran d’ajustar el preu a un nou índex de referència de nova creació. Quan siguin contractes de pisos que s’incorporin al mercat, el lloguer s’haurà de referenciar a aquest índex tant quan sigui d’un petit o d’un gran propietari.
Amb els canvis pactats, la norma permet rebaixar de 10 a 5 el nombre d’immobles en una mateixa zona tensa per ser considerat gran tenidor. La regulació considerarà zona de mercat tens a les àrees en què la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més despeses superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els cinc anys anteriors a la declaració.
Seran les comunitats autònomes les que hagin de decidir si sol·liciten la possibilitat de declarar aquestes zones amb la qual cosa previsiblement les que estiguin governades pel PP no ho aplicaran.
A més, la nova redacció estableix que les despeses i honoraris pel lloguer de l’immoble correran sempre a càrrec del propietari. Serà ell qui hagi d’assumir les despeses de la immobiliària. Pel que fa als desnonaments, ERC i Bildu han acordat amb el govern espanyol que la legislació d’enjudiciament civil estableixi que es posi punt final als desnonaments sense data i hora determinada.
