Dijous, 17 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

El CoNCA publica un llibre amb 150 veus que van reflexionar sobre la cultura quan es va decretar el confinament

ACN Barcelona.-El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) recull en un llibre 150 veus de diversos àmbits que van reflexionar sobre la cultura el 21 d’abril […]

Avatar
Agències 13/05/2021

ACN Barcelona.-El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) recull en un llibre 150 veus de diversos àmbits que van reflexionar sobre la cultura el 21 d’abril i el 31 de juliol, en plena expansió de la covid-19 i quan s’havia decretat un confinament dur. El CoNCA publica ara ‘150 veus. La cultura de l’endemà’ en forma de llibre amb l’edició de Tina Vallès, que s’ha presentat aquest dijous. La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, ha destacat que els autors coincideixen en què el retorn a la normalitat “no ha de ser un retorn a la precarietat” i aquesta, ha afegit, és “una de les idees constants que transmet el llibre que no es pot deixar de banda i que obliga a l’acció més enllà de la reacció”.

El llibre es va incloure a l’apartat web ‘Cultura en 300 paraules’ amb l’objectiu de reflexionar al voltant de l’art, la cultura i les mesures i millores que s’haurien de plantejar de cara a un hipotètic retorn a la normalitat. El resultat, ha explicat el CoNCA, va ser “un mosaic d’idees que il·lustren un moment summament transcendent de la història recent i, alhora, una font de directrius heterogènia i transversal que pot contribuir enormement a traçar una ruta sòlida en les polítiques culturals d’ara endavant”.Panyella ha explicat que és una obra coral que parteix de la gran diversitat intergeneracional de pensament i de veus. Les ha descrit com a veus “discordants, lliures, decebudes, reivindicatives, inconformistes, coherents, polèmiques, proactives, compromeses, conflictives i agitadores”. Aquests són alguns dels adjectius que “defineixen”, ha dit, aquest recull de persones que entre el 21 d’abril i el 31 de juliol de l’any passat es van posicionar sobre la pandèmia “plantant-li cara”. Un dels participants del llibre, Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània, ha explicat a la presentació que al principi la cultura va reaccionar davant la pandèmia i considera que la covid-19 va fer pensar quin sentit tenia allò que feien i que van haver d’anar a l’essència del que feien. “Aquella reacció ens ha portat a fer acció i a replantejar quina és la nostra essència, i com podem actuar”. Així mateix, ha apostat per fer un pas més i que l’acció en clau individual passi a ser col·lectiva.L’artista visual i ambientòloga Paula Bruna també ha intervingut a la presentació i ha recordat les paraules de Jordi Fàbregas qui va escriure en el seu article: “Volem accions i no reaccions”. Ha indicat que en aquest any des de les arts visuals hi ha hagut reaccions en formes de beques i ajuts extraordinaris. Raquel Garcia, compositora, ha afegit que des del sector de la música es van veure obligats a seguir amb l’activitat “de la manera que fos possible. El que ha passat és una acció perquè les sales s’han adaptat per complir les mesures de seguretat”. Mentre, Jesús Navarro, director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, creu que la pandèmia va permetre qüestionar maneres de fer que la quotidianitat no et deixava valorar. Un any després, ha alertat, “la vella normalitat ha tornat molt de pressa i es recuperen velles inèrcies”. Entre altres, també han escrit al llibre: Albert de la Torre, periodista i productor audiovisual; Àngels Ponsa, consellera de Cultura; Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona; Gemma Sendra, gestora cultural i regidora de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Fàbregas, músic; Lara Díez Quintanilla, actriu, directora i autora teatral; Mariona Seguranyes, historiadora de l’art, museòloga i doctora en humanitats; Montse Ayats, filòloga i editora; Xavier Albertí, director del TNC.