Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El CoNCA demana al Museu d’Història de Catalunya que renovi el seu discurs museístic i que tingui caràcter nacional

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha demanat al Museu d’Història de Catalunya (MHC) que renovi el seu discurs museístic i ha reclamat també caràcter nacional per al museu i personalitat jurídica pròpia. Aquestes són tres de les recomanacions que ha fet el Consell a partir de l’avaluació de l’equipament en el període 2017-2020. Així mateix, alerta que el futur del museu és “ple d’incògnites per la perspectiva d’un trasllat de seu a curt o mitjà termini, atès que el Palau de Mar no és propietat de la Generalitat”. El CoNCA també afirma que el futur del museu és “ple d’incògnites per la perspectiva d’un trasllat de seu a curt o mitjà termini, atès que el Palau de Mar no és propietat de la Generalitat”.

En un comunicat, el CoNCA ha alertat que el futur del museu és “ple d’incògnites per la perspectiva d’un trasllat de seu a curt o mitjà termini, atès que el Palau de Mar no és propietat de la Generalitat”, i per l’aplicació i l’impacte del Pla de museus 2030, que el converteix en el Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, producte de la unió entre el MHC i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. El Consell manifesta que aquest fet es “veu agreujat” perquè, tot i estar vertebrat amb una seu única i desenvolupar una funció de coordinació de dues xarxes temàtiques territorials, “no té personalitat jurídica pròpia ni es troba classificat dins la categoria de museu nacional”, a diferència del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) o el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). En aquest context, el CoNCA reclama reconvertir l’equipament en una entitat de dret públic, amb personalitat museística i institucional pròpia, emplaçada a l’actual edifici o amb l’horitzó d’una ubicació de condicions i accessibilitat similars, dotada i finançada com a museu nacional i element central de les polítiques públiques envers la divulgació de la memòria i la història de Catalunya.L’avaluació també destaca la dependència financera del MHC respecte de l’aportació pública de la Generalitat, que va ser el 2020 del 94%. En aquest sentit, la manca de personalitat jurídica pròpia “dificulta l’autogestió, la recerca de fons provinents del mecenatge i el patrocini i el suport de la societat civil”. L’informe apunta que aquestes mancances es tradueixen en “una clara dificultat per desenvolupar projectes troncals, com l’actualització de l’exposició permanent, l’adquisició de col·leccions i conservació, el programa d’exposicions temporals o la recerca, difusió i comunicació”. Renovar el discursLes recomanacions del CoNCA incideixen en la necessitat de renovar el discurs del MHC. D’una banda, assenyala que “cal actualitzar el seu relat museogràfic, que si bé és didàctic, lúdic i accessible, es va articular el 1996, no recull la complexitat cultural del segle XXI i està mancat de recursos tecnològics”. De l’altra, i en tant que museu de societat, ha d’esdevenir “un espai de memòria i d’observació de l’evolució social”. En aquest context, el CoNCA entén el MHC com un centre que presenti la integració de la població en un paisatge històric, cultural i mediambiental, obert a interpretar la societat actual i àgora de participació ciutadana. El Consell també recorda la necessitat de fer efectiva la vinculació amb el Centre d’Història Contemporània i els centres de memòria que avui dia hi ha al país, com ara el Memorial Democràtic, el Born Centre de Cultura i Memòria o el Museu d’Història de la Ciutat. L’avaluació recomana “no desdoblegar la història i la memòria en compartiments estancs, sinó que, ben al contrari, els respectius discursos i recursos es complementin i comparteixin una visió plural i diversa de la realitat històrica del país”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió