Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El Comitè Assessor Catalunya – Next Generation EU rep 508 projectes per optar als fons europeus

ACN Barcelona.-El Comitè Assessor Catalunya – Next Generation EU, l’òrgan col·legiat assessor del Govern en matèria de projectes de transformació econòmica per optar als fons europeus, ha rebut 508 iniciatives. […]

Avatar
Agències 09/12/2020

ACN Barcelona.-El Comitè Assessor Catalunya – Next Generation EU, l’òrgan col·legiat assessor del Govern en matèria de projectes de transformació econòmica per optar als fons europeus, ha rebut 508 iniciatives. Després del cribratge, la suma de sinèrgies i el treball d’assessorament per “enfortir-los”, l’executiu preveu presentar una vintena com a candidats a rebre el finançament europeu. Així ho ha explicat el vicepresident de Govern, Pere Aragonès, a la Comissió d’Economia i Hisenda i d’Empresa i Coneixement celebrada aquest dimecres al Parlament de Catalunya. El també conseller d’Economia i Hisenda ha reclamat al govern espanyol la convocatòria de la conferència sectorial específica, així com més agilitat, transparència i una “millor coordinació”.

El Comitè Assessor Catalunya – Next Generation EU és un òrgan adscrit al Departament de Vicepresidència, l’objectiu del qual és identificar i promoure projectes per optar als fons europeus. “És una feina d’assessorament, d’acompanyament, d’ajuda a prendre les millors decisions”, ha resumit el vicepresident del Govern. El comitè ha començat a treballar en la valoració dels 508 projectes amb l’objectiu de “remarcar” aquells que són de major interès compartit per Catalunya. En aquest sentit, l’òrgan preveu buscar sinèrgies i promoure les fusions entre les diverses iniciatives, així com “millorar i enfortir” els projectes presentats. L’objectiu del Govern és presentar una vintena d’aquests projectes al govern espanyol per tal els incorpori en el pla estatal de recuperació. Dels projectes rebuts, un 81% es poden classificar en els objectius de transició digital o ecològica. La majoria de projectes s’emmarquen en els àmbits de modernització del teixit industrial i de la petita i mitjana empresa, la recuperació del turisme o l’impuls de l’emprenedoria. Els àmbits d’impuls de la cultura i l’esport o la nova econòmia de cures, en canvi, han estat els que menys projectes han rebut. L’estructura d’aquest òrgan compta amb la presidència, ostentada també per Pere Aragonès, i la vicepresidència, en mans del conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. El comitè està format per un total de catorze membres experts i té també amb un coordinador, Miquel Puig Raposo. A través d’aquest òrgan, el Govern pretén seleccionar i reforçar una vintena de projectes “tractors” i, entre finals de desembre i principis de gener, recomanar-los a l’Estat com a candidats a rebre finançament europeu. El fons es vehiculen a través dels estats membres i, per tant, el govern espanyol serà l’encarregat de presentar un pla de recuperació a la Comissió Europea. En aquest context, el vicepresident ha reiterat la petició del Govern de ser una part activa del “disseny” i la gestió dels fons europeus. En qualsevol cas, ha recordat que l’executiu dirigit per Pedro Sánchez va anunciar la creació d’una conferència sectorial específica per coordinar l’execució dels fons europeus amb Catalunya i la resta de comunitats autònomes, encara sense data. “És absolutament urgent que es convoquin ja les conferències sectorials i altres àmbits de negociació per saber exactament les dotacions i millorar la planificació. No podem acceptar la poca transparència i lentitud que està havent-hi”, ha etzibat Aragonès. En aquest sentit s’ha pronunciat també el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, que ha assegurat que la manca d’informació “precisa” genera “confusió” tant a les empreses com als treballadors. Així mateix, ha insistit en la importància de la proximitat a l’hora de gestionar els recursos i ha assegurat que els governs de les comunitats autònoms tenen una “rapidesa” que no té l’administració central. Per altra banda, Tremosa ha reclamat al govern espanyol que sigui “generós” a l’hora de definir les empreses que poden accedir als Projectes Estratègics de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) i prioritzar les empreses locals. En aquest sentit, el conseller s’ha referit al projecte de cotxe elèctric de SEAT i ha assegurat que, tot i que Volkswagen Martorell compleix els requisits per accedir a aquests projectes, ja és una “empresa tractora” per ella mateixa. “Potser tindria més sentit, a Catalunya, que les empreses que fossin declarades tractores i, per tant, beneficiàries d’un ‘fast track’ administratiu fossin empreses locals”, ha sostingut el conseller. Així, Tremosa ha demanat PERTE més nombrosos i no només restringits a grans multinacionals mundials. Les crítiques de l’oposicióEl diputat de Ciutadans José María Cano ha qüestionat la capacitat del Govern per gestionar la situació derivada de la pandèmia i ha assegurat que els discursos de l’executiu “allunyen” els recursos europeus. Per altra banda, ha lamentat que el Govern es refereixi a donar suport a les petites i mitjanes empreses i autònoms després de crear un sistema d’ajudes per als autònoms que va ser un “absolut desastre”. Per la seva banda, el diputat de Catalunya En Comú Podem Lucas Silvano Ferro ha retret al vicepresident del Govern que hagin mantingut l’objectiu de despesa per a aquest any i ha assegurat que “ser l’únic líder europeu que continua creient en l’austeritat fiscal” abocarà el país “al desastre”. En el torn de rèplica, el vicepresident ha assegurat que l’estimació de despesa no financera del Govern per a finals d’any és de 31.900 milions d’euros, un 17% superior a l’any passat. Pel que fa al dèficit, el Govern estima arribar al 0,7%. En una línia similar a Catalunya en Comú Podem s’ha manifestat el diputat de la CUP Carles Riera, que ha assegurat que l’aposta del Govern va en la línia de plantejar un model de sortida de la crisi en forma de ‘K’, amb un augment de la desigualtat entre els diversos sectors. Per aquest motiu, el diputat ha reclamat un canvi en l’estratègia política i econòmica cap a un model més “social i responsable”.