Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El comissari en cap dels Mossos es posiciona a favor de geolocalitzar els agents per perseguir els excessos policials

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra s’ha posicionat aquest divendres a favor d’establir mecanismes de geolocalització en els agents i vehicles policials per poder perseguir millor els excessos policials. Al mateix sac hi ha afegit la traçabilitat de les bales de foam com a mecanisme intern de control dels agents. Estela, que ha comparegut davant la comissió d’Estudi del Model Policial, ha reivindicat també la necessitat de digitalització del cos i ha concretat que caldria fer una comissaria virtual per poder denunciar per Internet. Sobre la possibilitat de crear un organisme extern que fiscalitzi aquests comportaments, ha dit que els Mossos estaran amatents al que digui el Parlament.

“Convido a la comissió a fer un debat serè i tècnic. A canvi, per la nostra part tindran lleialtat”, ha dit aquest matí el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, als diputats de la comissió d’Estudi del Model Policial.

Publicitat

Estela ha explicat que la seva intervenció consistiria en explicar quin és el model actual dels Mossos d’Esquadra i n’ha parlat durant trenta minuts.

Desgranant les fortaleses i les mancances de la policia que dirigeix, s’ha mostrat a favor d’incorporar al cos noves mesures de transparència per poder controlar els possibles excessos policials: “Caldrà explorar l’existència de sistemes de geolocalització dels vehicles i de determinats agents o la traçabilitat de determinades armes o eines policials”.

No obstant, també ha recordat als diputats que cal que els agents “disposin de tot el material necessari per a poder garantir els drets de tothom a la via pública”, que si s’incorporen nous mecanismes de control també s’haurien d’afegir més efectius policials i que tots els agents “tenen el dret de tornar a casa seva sense patir cap dany físic ni psíquic”.

A preguntes dels grups, s’ha mullat sobre la possible creació d’un òrgan extern que tingués competències per a investigar i sancionar els comportaments abusius: “En això estarem al que digui el Parlament de Catalunya”.

Ha parlat també sobre la digitalització que necessita el cos, demanant la creació d’una aplicació dels Mossos i d’una comissaria virtual per que es pugui posar una denúncia per Internet.

Més delimitació de funcions i límits

També ha comparegut en comissió la directora general d’Administració de Seguretat, Sonia Andolz, qui ha apuntat la necessitat d’establir delimitacions clares sobre les funcions de tots els cossos policials i altres professions de seguretat. Andolz ha fet una radiografia de la situació de les policies locals a Catalunya i ha reconegut que menys del 40% de les 217 existents tenen un reglament. Ha afirmat que això fa difícil que els ajuntaments tinguin clar “quins són els límits” i que els agents sàpiguen en quin marc es mouen.

En paral·lel, ha apuntat que la contractació de membres de seguretat privada en llocs públics, per manca d’efectius policials o per altres qüestions, provoca “confusió” entre la ciutadania. Andolz ha afirmat que és important delimitar “qui és qui i qui fa què” i ha plantejat la necessitat d’establir uns paràmetres compartits sobre uniformitat perquè els ciutadans sàpiguen qui és policia i qui no.

Tot i això, ha assegurat que el sector de la seguretat privada, tant la patronal com els sindicats, estan oberts a rebre formació i a treballar amb Interior. Així mateix, ha explicat que la propera setmana es reuniran amb diverses organitzacions socials en el marc de l’elaboració d’un protocol contra les discriminacions i s’està revisant el que es va crear per a l’oci nocturn.

En línies generals, el 22,8% dels municipis catalans tenen policia local però hi ha una gran asimetria. El 50% són cossos de menys de 50 agents i només 30 de les 217 policies locals aglutinen el 60% dels efectius del territori, amb Barcelona al capdavant.

El 27% de les policies locals tenen pistoles tàser

La totalitat d’aquests cossos disposen de pistoles i defenses extensibles, el 29,2% té revòlvers, el 26,9% pistoles tàser i el 19% sistemes de gas pebre. Andolz ha explicat que són els consistoris els que decideixen quins elements poden fer servir els seus cossos i ha lamentat que també s’han trobat membres de seguretat privada amb armes per a les que cal una formació molt específica.

La directora general també ha apuntat la necessitat de solucionar els problemes de mobilitat entre cossos i entre municipis, la manca de definició de la carrera professional i la manca d’un mecanisme que permeti la fiscalització o investigació necessària quan es produeix un conflicte, ja sigui laboral o policial. Per això, ha plantejat crear un òrgan per garantir la igualtat d’accés a totes les policies i resoldre les problemàtiques que es donen ara ja que moltes no tenen els recursos o les condicions per poder solucionar aquests conflictes.

Perspectiva de gènere al departament

La sessió de la comissió l’ha tancat la psicòloga Alba Alfageme, que ha comparegut en qualitat d’assessora en Polítiques de Seguretat i Perspectiva de Gènere del departament d’Interior. Alfageme ha explicat que un dels objectius principals de la conselleria per a aquesta legislatura és aplicar la perspectiva de gènere al model policial i de seguretat.

Ha exposat que el model policial tradicional el van fer només homes i per això, a l’hora d’establir les prioritats en matèria de seguretat, no van donar a les violències masclistes el lloc que els correspon. “Una de cada dues dones ha patit violència masclista, i això ha de ser una prioritat per la policia de Catalunya”, ha afirmat la psicòloga.

Alfageme ha explicat que la feminització del cos no passa només per una major presència de dones als comandaments o entre els agents sinó també per adquirir una cultura feminista que impregni tota l’estructura policial. També ha apuntat que la policia s’ha de fer càrrec de la “por estructural que pateixen les dones” i que les condemna a ser “ciutadanes de segona”.

Finalment, ha incidit en la necessitat de que la policia sigui propera a col·lectius als que els costa denunciar les agressions que pateixen, com les dones o el col·lectiu LGTBI: “La xifra fosca de denúncies masclistes ens diu que només es denuncia entre un 17 i un 20% de les agressions. Cal fer aflorar tota la violència contra les dones”, ha puntualitzat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió